Argot culinari i gastronòmic

Preparació dolça o salada, treballada o tallada, cuita en un motlle rodó especial i disposada en cercle a la vora d'un plat o plàtera per realçar-ne la presentació. La bordura utilitzada ha d'estar sempre a la temperatura del plat. Per a plats calents: arròs, puré, sèmola, pasta de croquetes, etc. Per a plats freds: gelatina tallada, ou dur, tomàquets, llimones, taronges, etc. Per a postres de cuina: sèmola, arròs, cremes emmotllurades. Per a fer les bordures s'utilitzen motlles especials rodons, acanalats o llisos. El centre gairebé sempre es guarneix segons el gènere de la bordura: ous, menuts, marisc, llegums, fruita, etc.

Planta herbàcia, aromàtica i medicinal. Les seves fulles tendres s'utilitzen per a condimentar amanides i les fulles grosses, per a farcir pastissos o pastes alimentàries.

Dit de la persona que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol.

Xai d'un a dos anys, del qual encara se sent la llana quan es consumeix.

Llesqueta d'un pastisset fet de farina, poc sucre, ametlles i avellanes, de vegades amb comí, que es torra després de tallada; és a dir, es recou com els bescuits. Les poblacions de Cardedeu, Vilanova, Santa Coloma de Farners i la Bisbal d'Empordà són les que més destaquen en aquesta especialitat. El borrego sempre és millor menjar-lo sucat que sol i sec; mullat en vi, moscatell, llet., etc., és molt saborós.

Plat de bacallà mallorquí que es fa coure amb aigua i herbes a poc foc i que es presenta a taula cobert d'allioli.

Pell de boc cosida en forma de sac que serveix per a contenir vi o altres líquids. Molt usat antany, avui està completament arraconat, excepte en la literatura.

Embotit fet amb trossos de carn trinxada (generalment de porc), cansalada i sang com a elements bàsics. Alguns tipus de botifarres són crues, d'altres cuites. Les crues es destinen al consum immediat, mentre que les fetes assecar es conserven algun temps; d'aquestes, les varietats més conegudes són: la de sang dita botifarra negra, que és indispensable per a una escudella completa; la de botifarra de perol, que, lleugerament fregida, acompanya els magnífics plats de mongetes; la botifarra blanca, per a guarnir entrepans; la botifarra d'ou, per als entremesos, etc. El bisbe, la culana, la botifarra de llengua..., totes aquestes són ambivalents. Les crues, fetes assecar, donen les esplèndides llonganisses i els soferts fuets. Però és amb el plat de mongetes amb botifarra quan assolim cotes més altes de plat popular per excel·lència. Finalment, com a postres, s'ha d'esmentar la més empordanesa de totes les botifarres: la botifarra dolça. Producte de carnisseria artesana, composta de carn magra i greix de porc pur (el mateix farcit que a les crues), sucre i altres ingredients, de la qual cada mocader es guarda el secret (com els mestres romescaires). És una especialitat típica de l'Empordà, que en el temps de la Guerra Civil, i fins i tot durant la llarga postguerra, no s'havia pogut fer per falta de sucre i pràcticament s'havia perdut. Afortunadament avui està en franca recuperació. Comprada a un carnisser de confiança, i cuinada degudament, amb coneixement de causa, és un plat curiós i sorprenent, molt apreciat pels afeccionats al dolç-salat. Posada en una paella, es cobreix d'aigua i un raig d'oli d'oliva, es cou a poc foc, lentament, fins que es consumeix el líquid i es transforma en caramel; llavors es retira la botifarra i s'hi posa una llesqueta de pa, fent-li absorbir tot el caramel, i es gira en el moment oportú per untar-la de l'altra cara. Se serveix damunt de la llesca de pa ben calenta (a l'hivern, escalfeu també el plat). Tot Catalunya fa embotits, però la comarca amb més tradició és Osona. La millor manera de coure tota mena de botifarra (excepte la dolça) és al forn o a la brasa, sense més greix que el que elles deixen anar.

Botifarra feta del budell culà del porc.

Embotit que, endemés de la sang i una mica de carn de porc, pot portar pinyons, ceba, arròs, fruita seca, carabassa, etc. Es fa a tota la Península, però a Catalunya és propi de les zones de muntanya i de la província de Lleida, on encara es fa als pobles petits, majorment com a reclam turístic.