Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  astenòmetre, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Instrument per a mesurar el grau d'astènia muscular o d'astenopia.
  • ca  astenop, adj

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia, Oftalmologia

Definició
Que està afectat d'astenopia.
  • ca  astenopia, n f
  • ca  fatiga ocular, n f sin. compl.
  • ca  oftalmocòpia, n f sin. compl.
  • es  astenopía
  • fr  asthénopie
  • en  asthenopia

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia, Oftalmologia

Definició
Fatiga visual acompanyada de dolor als ulls, mal de cap, etc.

Nota

  • La denominació oftalmocòpia està formada a partir de oftalmo- i del grec kópos 'cansament'.
  • ca  astenopia acomodativa, n f

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia, Oftalmologia

Definició
Astenopia causada per un cert grau d'espasme del múscul ciliar; és freqüent en la presbícia, la hipermetropia i l'astigmatisme.
  • ca  astenopia muscular, n f

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia, Oftalmologia

Definició
Astenopia causada per la insuficiència dels músculs rectes interns de l'ull; és freqüent en el miops.
  • ca  astenopia tarsal, n f

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia, Oftalmologia

Definició
Astenopia causada per astigmatisme irregular produït per la pressió de les parpelles sobre la còrnia.
  • ca  astenospèrmia, n f

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
Disminució de la vitalitat dels espermatozoides.
  • ca  àster, n m
  • es  áster, n m
  • fr  aster, n m
  • en  aster, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Sistema de microtúbuls que irradien del cos central i que s'evidencien durant la mitosi.
  • ca  compostes, n f pl
  • ca  asteràcies, n f pl sin. compl.

Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Família de sinandres (ordre de dicotiledònies simpètals) integrada per unes 19.000 espècies d'aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, enfiladisses. És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors. Inclou moltes espècies conreades per l'alimentació humana i diverses de medicinals, com ara la milfulles, la camamilla, la repalassa, l'àrnica, el donzell, la botja pudent, el boixac, l'obriülls, el card, la sempreviva borda, el blauet, la carxofa, la carlina cardiguera, etc.
  • ca  agnòsia tàctil, n f
  • ca  agnòsia hàptica, n f sin. compl.
  • ca  astereognòsia, n f sin. compl.
  • ca  estereoagnòsia, n f sin. compl.
  • es  astereognosis
  • fr  astéréognosie
  • en  astereognosis

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Incapacitat de reconèixer els objectes a través del tacte.

El malalt capta bé les sensacions elementals relatives al tacte (contacte, pressió, temperatura, etc), però no les elabora fins a formar-se un concepte d'allò que percep. Se'n distingeixen clàssicament tres modalitats: agnòsia primària d'intensitat o anhilognòsia (alteració del reconeixement de les matèries i de llur temperatura, duresa, pes i rugositat), agnòsia primària d'extensitat o amorfoagnòsia (trastorn de la identificació dels gruixos i les formes) i agnòsia tàctil secundària o asimbòlia tàctil (manca de reconeixement de l'objecte malgrat una correcta percepció i descripció de les seves característiques).

Nota

  • La denominació asterognòsia està formada a partir de a- i del grec stereós 'sòlid' i gnôsis 'coneixement'.