Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  aplàsia, n f
  • es  aplasia, n f
  • fr  aplasie, n f
  • en  aplasia, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Absència o interrupció del desenvolupament d'un teixit o d'un òrgan.

Nota

  • La denominació aplàsia està formada a partir de a- i del grec plásso 'formar'.
  • ca  aplàsia de cèl·lules germinals, n f
  • en  Sertoli cell only syndrome

Anatomia patològica, Bioquímica i biologia molecular, Urologia

Definició
Hipogonadisme primari caracteritzat per un fenotip aparentment virilitzat, amb testicles petits i azoospèrmia. Els túbuls seminífers són més prims i contenen únicament cèl·lules de Sertoli, amb absència completa de cèl·lules germinals. La dotació cromosòmica és generalment XY. Les concentracions d'hormona luteoestimulant i de testosterona són normals, mentre que les de l'hormona fol·liculstimulant són molt elevades.
  • ca  aplàsia del cutis congènita, n f
  • ca  absència cutània congènita, n f sin. compl.
  • ca  aplàsia del cutis circumscrita, n f sin. compl.
  • es  aplasia cutis, n f
  • fr  aplasia cutis congenita, n f
  • en  aplasia cutis congenita, n

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia

Definició
Grup heterogeni de malalties caracteritzades per l'absència congènita d'epidermis i dema, i de vegades teixits subjacents.

Nota

  • Localització preferent: cuir pilós. En alguns casos s'associa a altres malformacions.
  • ca  aplàsia del cutis congènita, n f
  • ca  absència cutània congènita, n f sin. compl.
  • ca  aplàsia del cutis circumscrita, n f sin. compl.
  • es  aplasia cutis, n f
  • fr  aplasia cutis congenita, n f
  • en  aplasia cutis congenita, n

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia

Definició
Grup heterogeni de malalties caracteritzades per l'absència congènita d'epidermis i dema, i de vegades teixits subjacents.

Nota

  • Localització preferent: cuir pilós. En alguns casos s'associa a altres malformacions.
  • ca  aplàsia del pavelló de l'orella, n f
  • ca  anòtia, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Otorrinolaringologia

Definició
Malformació consistent en l'absència del pavelló de l'orella o bé en la presència d'un mamelló petit.
  • ca  aplàsia medul·lar, n f
  • ca  anèmia aplàstica, n f sin. compl.
  • ca  anèmia aplàstica aguda d'Erlich, n f sin. compl.
  • ca  anèmia d'Ehrlich, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Hematologia i hemoteràpia, Neurologia

Definició
Insuficiència hematopoètica total amb absència de la formació de cèl·lules del moll de l'os i pancitopènica (anèmia, leucopènia i trombocitopènia). Les causes són molt diverses i poden classificar-se en congènites (constitucionals) i adquirides. Les formes congènites són l'anèmia de Fanconi, l'anèmia aplàstica familiar i l'aplàsia medul·lar associada a disqueratosi congènita. Les formes adquirides corresponen a causes molt diverses: fàrmacs (antibiòtics, quimioteràpics, analgèsics, antiinflamatoris no esteroidals, anticonvulsants, antitiroidals, antidiabètics orals, antihistamínics, tranquil·litzants, or col·loidal, citostàtics), tòxics industrials (benzè, diclorodifeniltricloroetà), radiacions ionitzants, malalties infeccioses (febre tifoide, brucel·losi, tuberculosi, hepatitis), embaràs, timoma, hemoglobinúria paroxismal nocturna. Les manifestacions clíniques són les pròpies de l'anèmia, les infeccions i la diàtesi hemorràgica. A l'hemograma hom detecta una anèmia normocròmica o hipercròmica, una leucopènia mieloide (neutropènia, absència de basòfils i d'eosinòfils) amb limfocitosi relativa, plaquetopènia i una taxa de reticulòcits disminuïda. La siderèmia és elevada, a causa de la utilització escassa del ferro. El mielograma ofereix resultats discordants, car depenen de la zona medul·lar aspirada, i en el moll de l'os hom descobreix àrees aplàstiques, normals o hiperplàstiques (medul·la òssia de tauler d'escacs). Ofereix més rendiment la biòpsia medul·lar. L'evolució de la malaltia s'estableix segons dues formes clíniques: una de greu, sovint mortal abans dels 3 mesos, i una de menys greu, caracteritzada per una supervivència més llarga. Els casos més greus amb una medul·la òssia sense elements de les sèries eritrocítica, leucocítica i trombocítica (medul·la òssia deserta) són anomenats també panmieloptisi.

Nota

  • Les denominacions anèmia aplàstica i anèmia aplàstica aguda d'Erlich s'usaven antigament.
  • L'ús de la denominació anèmia aplàstica es considera impropi.
  • La denominació anèmia d'Ehrlich es considera obsoleta.
  • ca  aplàsia muscular, n f
  • ca  amiloplàsia, n f sin. compl.
  • ca  amioplàsia, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Anatomia patològica

Definició
Absència de teixit muscular.
  • ca  aplàsia pulmonar, n f

Anatomia patològica, Pneumologia

Definició
Malformació congènita dels pulmons caracteritzada per l'absència de parènquima pulmonar i de vasos pulmonars, amb persistència d'un braqui rudimentari acabat en un cul-de-sac. En la hipoplàsia pulmonar el bronqui és completament format, més petit del normal, i la malformació afecta tot un pulmó o només un lòbul. La agènesi pulmonar és l'absència completa d'un pulmó o de tots dos.
  • ca  aplàsmic -a, adj

Anatomia > Citologia

Definició
Que no conté protoplasma o sarcoplasma.
  • ca  aplàstic -a, adj

Anatomia patològica

Definició
Relatiu o pertanyent a l'aplàsia.