Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

ca aparell, n m
en apparatus
en appliance

Material mèdic i ortopèdic

Definició

Instrument o conjunt d'instruments o d'objectes que serveixen per a algun fi terapèutic, d'exploració, etc.

ca aparell, n m
es aparato
fr appareil
en apparatus

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició

Conjunt d'òrgans, d'origen embrionari generalment comú, especialitzat a dur a terme una funció determinada. Els aparells difereixen dels sistemes per llur constitució histològica: l'aparell és format per diversos tipus de teixits (per exemple, l'aparell digestiu és constituït, principalment, per teixit epitelial, muscular i conjuntiu) i el sistema per un de sol (per exemple, el sistema nerviós és format només per teixit nerviós).

ca aparell anestèsic, n m
ca màquina d'anestèsia, n f sin. compl.
es máquina de anestesia, n f
fr appareil d'anesthésie, n m
en anesthesia machine, n
en anesthesia system, n
en anesthesia unit, n

.FITXA REVISADA, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició

Aparell emprat per a l'aplicació d'anestèsia inhalatòria que canvia l'estat dels anestèsics inhalatoris de líquid a gas i els barreja amb l'oxigen.

Nota

Un aparell anestèsic consta bàsicament d'una font de gasos comprimits, de fluxòmetres que assegurin el subministrament d'un flux i una concentració coneguda d'aquests gasos dins d'un circuit anestèsic, i de mitjans de vaporització i subministrament de concentracions conegudes dels anestèsics líquids.

Els aparells anestèsics s'utilitzen habitualment amb un circuit anestèsic, un respirador i diversos dispositius de supervisió del pacient, i la majoria d'aparells actuals ja incorporen tots aquests elements en una unitat independent combinada.

ca node de Keith i Flack, n m
ca aparell atrionector, n m sin. compl.
ca aparell atriovector, n m sin. compl.
ca atrionector, n m sin. compl.
ca atriovector, n m sin. compl.
ca node sinoatrial, n m sin. compl.
ca node sinoauricular, n m sin. compl.
ca node sinusal, n m sin. compl.
ca nòdul atrionector, n m sin. compl.
ca nòdul de Flack, n m sin. compl.
ca nòdul de Keith, n m sin. compl.
ca nòdul de Keith i Flack, n m sin. compl.
ca nòdul de Koch, n m sin. compl.
ca nòdul S-A, n m sin. compl.
ca nòdul sinoatrial, n m sin. compl.
ca nòdul sinoauricular, n m sin. compl.
ca nòdul sinusal, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Cardiologia

Definició

Node de teixit especialitzat cardíac on s'originen els impulsos elèctrics del cor, situat a la regió del solc terminal. Proporciona tres fascicles, anomenats internodals, que el comuniquen amb el node d'Aschoff i Tawara: el fascicle posterior o de Thorel, el mitjà o de Wenckebach i l'anterior, proveït d'una branca (fascicle de Bachmann) que de l'aurícula dreta va a l'aurícula esquerra. Consta de cèl·lules P (on s'origina l'impuls elèctric cardíac), cèl·lules de transició (que el transmeten) i cèl·lules o fibres de Purkinje (que el propaguen).

ca node de Keith i Flack, n m
ca aparell atrionector, n m sin. compl.
ca aparell atriovector, n m sin. compl.
ca atrionector, n m sin. compl.
ca atriovector, n m sin. compl.
ca node sinoatrial, n m sin. compl.
ca node sinoauricular, n m sin. compl.
ca node sinusal, n m sin. compl.
ca nòdul atrionector, n m sin. compl.
ca nòdul de Flack, n m sin. compl.
ca nòdul de Keith, n m sin. compl.
ca nòdul de Keith i Flack, n m sin. compl.
ca nòdul de Koch, n m sin. compl.
ca nòdul S-A, n m sin. compl.
ca nòdul sinoatrial, n m sin. compl.
ca nòdul sinoauricular, n m sin. compl.
ca nòdul sinusal, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Cardiologia

Definició

Node de teixit especialitzat cardíac on s'originen els impulsos elèctrics del cor, situat a la regió del solc terminal. Proporciona tres fascicles, anomenats internodals, que el comuniquen amb el node d'Aschoff i Tawara: el fascicle posterior o de Thorel, el mitjà o de Wenckebach i l'anterior, proveït d'una branca (fascicle de Bachmann) que de l'aurícula dreta va a l'aurícula esquerra. Consta de cèl·lules P (on s'origina l'impuls elèctric cardíac), cèl·lules de transició (que el transmeten) i cèl·lules o fibres de Purkinje (que el propaguen).

ca aparell biliar, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició

Conjunt d'estructures anatòmiques que permeten la formació i la conducció de la bilis: hepatòcits, canalicles biliars, colangíols, conductes biliars intrahepàtics, conductes hepàtics dret i esquerre, conducte hepàtic comú, conducte cístic, bufeta biliar i colèdoc.

ca aparell circulatori, n m
ca aparell cardiovascular, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Cardiologia

Definició

Conjunt d'òrgans i estructures que permeten la circulació sanguínia: cor, artèries, capil·lars i venes.

ca aparell central, n m

Anatomia > Citologia

Definició

Porció dinàmica de la cèl·lula que pren part en la mitosi.

ca cos ciliar, n m
ca anell colorat extern, n m sin. compl.
ca aparell ciliar, n m sin. compl.
ca zona ciliar, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Oftalmologia

Definició

Part anterior i gruixuda de la coroide de l'ull, en forma d'anell, situada immediatament darrere de l'iris; la seva cara externa s'aplica a l'escleròtica i la cara interna correspon a la túnica nerviosa de l'ull i, mitjançant aquesta, al cos vitri; consta de dues parts, el múscul ciliar i els processos ciliars.

Zona més exterior de les dues zones concèntriques de la cara anterior de l'iris. ((zona ciliar))

ca aparell circulatori, n m
ca aparell cardiovascular, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Cardiologia

Definició

Conjunt d'òrgans i estructures que permeten la circulació sanguínia: cor, artèries, capil·lars i venes.

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició