Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  additiu alimentari, n m
  • es  aditivo alimentario, n m
  • fr  additif alimentaire, n m
  • en  food additive, n

.FITXA MODIFICADA, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Química

Definició
Substància sense poder nutritiu o emprada amb finalitats no nutritives que hom afegeix en qualsevol fase de l'elaboració dels aliments per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques, per tal d'evitar-ne l'alteració espontània o per donar-los característiques particulars d'aspecte, gust, olor o consistència. Aquests additius són classificats en antimicrobians, antioxidants, modificants de la textura física i aromes.
  • ca  adducció, n f
  • es  adducción, n f
  • es  aducción, n f
  • fr  adduction, n f
  • en  adduction, n

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia, Fisioteràpia

Definició
Posició resultant del moviment d'adducció.
  • ca  adducció, n f
  • es  adducción, n f
  • es  aducción, n f
  • fr  adduction, n f
  • en  adduction, n

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia, Fisioteràpia

Definició
Moviment pel qual un membre o un òrgan s'acosta al pla medià del cos.

Nota

  • Per exemple, en el cas dels dits, hi ha adducció quan s'acosten a la línia axial d'un membre, i en el cas de l'ull, quan fa un moviment de rotació cap al nas.

    La denominació adducció prové del llatí adductio, -onis 'acostament'.
  • ca  adductor, n m
  • es  aductor, n m
  • en  adductor, n

Anatomia > Òrgans i sistemes, Fisioteràpia

Definició
Múscul o nervi que produeix l'adducció.
  • ca  adductor del dit gros del peu, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Origen, el cap oblic: lligament calcaneocuboidal inferior, i el cap transvers: càpsules de les articulacions metatarsofalàngiques; inserció, falange proximal; innervació, plantar intern; acció, flexió i lleugera adducció del dit gros.
  • ca  adductor del polze, n m
  • ca  mesotènar, n m sin. compl.
  • ca  metacarpofalàngic del polze, n m sin. compl.
  • ca  múscul adductor del polze, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Origen, trapezoide i os gran, i segon i tercer metacarpià; inserció, falange proximal; innervació, cubital; acció, adducció i oposició del polze.
  • ca  adductor major de la cuixa, n m
  • ca  tercer adductor, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Origen, la part adductora: branca inferior del pubis, branca de l'isqui, i la part extensora: tuberositat isquiàtica; inserció, la part adductora: línia aspra del fèmur, i la part extensora: còndil intern del fèmur; innervació, la part adductora: obturador, i la part extensora: ciàtic major; acció, adducció, flexió i rotació externa de la cuixa.
  • ca  adductor menor de la cuixa, n m
  • ca  segon adductor, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Origen, pubis per sota de l'origen de l'adductor major de la cuixa; inserció, part superior de la línia aspra del fèmur; innervació, obturador; acció, adducció, flexió i rotació interna de la cuixa.
  • ca  adductor mitjà de la cuixa, n m
  • ca  primer adductor, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Origen, cresta i símfisi del pubis; inserció, línia aspra del fèmur; innervació, obturador i musculocutani intern; acció, adducció, rotació i flexió externa de la cuixa.
  • ca  adduir, v tr
  • es  aducir, v tr
  • fr  approcher, v tr
  • fr  faire une adduction, v intr
  • en  adduct, to, v tr

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Acostar un membre o un òrgan al pla medià del cos.