crioll francès de Trinitat
crioll francès de Trinitat
- ca crioll francès de Trinitat
- ca francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- de Trinidad-French-Kreolisch
- de Antillen-Kreolisch sin. compl.
- de Trinidadian Creole French sin. compl.
- en Trinidad French Creole
- en Commonwealth Antillean Creole French sin. compl.
- en Commonwealth Antillean Creole French sin. compl.
- en creole french sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en patois sin. compl.
- en patwa sin. compl.
- en Trinidanian Creole French sin. compl.
- es crioll francés de Trinitat
- es commonwealth antillean creole french sin. compl.
- es creole french sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es lesser antillean creole french sin. compl.
- es patois sin. compl.
- es patwa sin. compl.
- eu trinidad Frantses jatorriko kreolera
- eu commonwealth antillean creole french sin. compl.
- eu creole french sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu lesser antillean creole french sin. compl.
- eu patois sin. compl.
- eu patwa sin. compl.
- fr créole français de Trinité
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr french patois sin. compl.
- fr patois trinidadien sin. compl.
- fr trinidadian Creole French sin. compl.
- gl crioll francés de Trinidad
- gl commonwealth antillean creole french sin. compl.
- gl creole french sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl lesser antillean creole french sin. compl.
- gl patois sin. compl.
- gl patwa sin. compl.
- it crioll francese di Trinitat
- it commonwealth antillean creole french sin. compl.
- it creole french sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it lesser antillean creole french sin. compl.
- it patois sin. compl.
- it patwa sin. compl.
- nl Creools Frans op Trinidad
- nl Frans-Creools van Trinidad sin. compl.
- nl French patois sin. compl.
- nl Trinidadian Creole French sin. compl.
- pt crioll francês da Trinidad
- pt commonwealth antillean creole french sin. compl.
- pt creole french sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt lesser antillean creole french sin. compl.
- pt patois sin. compl.
- pt patwa sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Trinitat i Tobago
Definició
Descobertes per Colom el 1498, l'illa de Trinitat fou colonitzada pels espanyols (1532), mentre que Tobago no fou ocupada fins al 1642, en primer lloc per holandesos i després per francesos. Les dues illes van ser unides políticament el 1888 i van accedir a la independència el 1960.
Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823, l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.
Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.
El crioll de base francesa de Trinitat es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Dominica, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi trobala influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Actualment el crioll francès de Trinitat es troba en procés de substitució. Es manté tan sols en alguns illots lingüístics disseminats principalment per la zona nord de l'illa i ja només el parlen persones grans. Les dades sobre parlants difereixen molt segons les fonts: van des dels 300 fins als 3.800. Si bé aquesta variant s'ha vist molt influïda pel crioll anglès de Trinitat, al seu torn també ha deixat certa empremta en el crioll anglès.
Pel que fa al crioll anglès, la informació no és gaire clara. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. Altres autors fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll. Tampoc és gaire clar si cal considerar de manera independent el crioll de Tobago, o bé es tracta d'una variant de la mateixa llengua, més conservadora pel que fa als trets criolls.
A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc.
Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823, l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.
Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.
El crioll de base francesa de Trinitat es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Dominica, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi trobala influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Actualment el crioll francès de Trinitat es troba en procés de substitució. Es manté tan sols en alguns illots lingüístics disseminats principalment per la zona nord de l'illa i ja només el parlen persones grans. Les dades sobre parlants difereixen molt segons les fonts: van des dels 300 fins als 3.800. Si bé aquesta variant s'ha vist molt influïda pel crioll anglès de Trinitat, al seu torn també ha deixat certa empremta en el crioll anglès.
Pel que fa al crioll anglès, la informació no és gaire clara. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. Altres autors fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll. Tampoc és gaire clar si cal considerar de manera independent el crioll de Tobago, o bé es tracta d'una variant de la mateixa llengua, més conservadora pel que fa als trets criolls.
A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc.
Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
