digo
digo
- ca digo
- ca chidigo sin. compl.
- ca kidigo sin. compl.
- de Chidigo
- de Digo sin. compl.
- de Kidigo sin. compl.
- en Digo
- en Chidigo sin. compl.
- en Kidigo sin. compl.
- es digo
- es chidigo sin. compl.
- es kidigo sin. compl.
- eu digo
- eu chidigo sin. compl.
- eu kidigo sin. compl.
- fr chidigo
- fr digo sin. compl.
- fr kidigo sin. compl.
- gl digo
- gl chidigo sin. compl.
- gl kidigo sin. compl.
- it digo
- it chidigo sin. compl.
- it kidigo sin. compl.
- nl Digo
- nl Chidigo sin. compl.
- nl Kidigo sin. compl.
- pt digo
- pt chidigo sin. compl.
- pt kidigo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
Definició
El digo es parla als dos costats de la frontera entre Tanzània i Kenya. El seu territori tradicional se situa entre Mombasa (Kenya) al nord i Tanga (Tanzània) al sud.
Els digos són un dels grups ètnics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els zigües i els bondeis. Són el grup majoritari al districte de Tanga (18% de la població) i part del districte de Muheza (13,8%).
Els parlants de digo generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
Podem distingir quatre varietats dialectals d'aquesta llengua: el chinondo (digo septentrional), l'ungu (o lungu, digo meridional), el ts'imba i el tsw'aka (o chw'aka).
El digo s'inclou dins les llengües bantús i forma part del grup de llengües sabakis, concretament del subgrup miji kenda, que inclou el giriama, el kauma, el chonyi, el jibana, el kambe, el ribe, el rabai i el duruma.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions: kidigo i chidigo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidigo, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chidigo, chichewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc) i que afegit a l'arrel, indica que es tracta d'un glotònim, és a dir del nom d'una llengua, en oposició a un etnònim, o nom d'un grup ètnic (wadigo, wasuahili, watutsi), o un topònim, o nom propi de lloc (Botswana, Congo, Uganda).
Els digos són un dels grups ètnics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els zigües i els bondeis. Són el grup majoritari al districte de Tanga (18% de la població) i part del districte de Muheza (13,8%).
Els parlants de digo generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
Podem distingir quatre varietats dialectals d'aquesta llengua: el chinondo (digo septentrional), l'ungu (o lungu, digo meridional), el ts'imba i el tsw'aka (o chw'aka).
El digo s'inclou dins les llengües bantús i forma part del grup de llengües sabakis, concretament del subgrup miji kenda, que inclou el giriama, el kauma, el chonyi, el jibana, el kambe, el ribe, el rabai i el duruma.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions: kidigo i chidigo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidigo, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chidigo, chichewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc) i que afegit a l'arrel, indica que es tracta d'un glotònim, és a dir del nom d'una llengua, en oposició a un etnònim, o nom d'un grup ètnic (wadigo, wasuahili, watutsi), o un topònim, o nom propi de lloc (Botswana, Congo, Uganda).
