wanji
wanji
- ca wanji
- ca kivwanji sin. compl.
- ca kiwanji sin. compl.
- ca vwanji sin. compl.
- de Vwanji
- de Kivwanji sin. compl.
- de Kiwanji sin. compl.
- de Wanji sin. compl.
- en Wanji
- en Kivwanji sin. compl.
- en Kiwanji sin. compl.
- en Vwangi sin. compl.
- en Vwanji sin. compl.
- es wanji
- es kivwanji sin. compl.
- es kiwanji sin. compl.
- es vwangi sin. compl.
- es vwanji sin. compl.
- eu wanji
- eu kivwanji sin. compl.
- eu kiwanji sin. compl.
- eu vwangi sin. compl.
- eu vwanji sin. compl.
- fr vwanji
- fr kivwanji sin. compl.
- fr kiwanji sin. compl.
- fr wanji sin. compl.
- gl wanji
- gl kivwanji sin. compl.
- gl kiwanji sin. compl.
- gl vwangi sin. compl.
- gl vwanji sin. compl.
- it wanji
- it kivwanji sin. compl.
- it kiwanji sin. compl.
- it vwangi sin. compl.
- it vwanji sin. compl.
- nl Wanji
- nl Kivwanji sin. compl.
- nl Kiwanji sin. compl.
- nl Vwanji sin. compl.
- pt wanji
- pt kivwanji sin. compl.
- pt kiwanji sin. compl.
- pt vwangi sin. compl.
- pt vwanji sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic wanji se situa al nord del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa), al sud-oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels wanjis hi trobem els sangus, al nord; els kingues, al sud; els benes, a l'est; i els safwes, a l'oest.
El wanji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiwanji. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wawanji, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El wanji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiwanji. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wawanji, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
