suyà
suyà
- ca suyà
- ca beiço de pau sin. compl.
- ca suiá sin. compl.
- ca tapajúna-goronã sin. compl.
- ca tapanhúna sin. compl.
- cod mê-kin-se-ji
- ar سويا
- cy Suyá
- cy Beiço de pau sin. compl.
- cy Suiá sin. compl.
- cy Tapajúna-goronã sin. compl.
- cy Tapanhúna sin. compl.
- de Suyá
- de Beiço de Pau sin. compl.
- de Suiá sin. compl.
- de Tapajúna-Goronã sin. compl.
- de Tapanhúna sin. compl.
- en Suyá
- en Beiço de Pau sin. compl.
- en Suiá sin. compl.
- en Tapajúna-Goronã sin. compl.
- en Tapanhúna sin. compl.
- en Tapayúna sin. compl.
- es suyá
- es beiço de pau sin. compl.
- es suiá sin. compl.
- es tapajúna-goronã sin. compl.
- es tapanhúna sin. compl.
- eu suiera
- eu beiço de pau sin. compl.
- eu suiá sin. compl.
- eu suyá sin. compl.
- eu tapajúna-goronã sin. compl.
- eu tapanhúna sin. compl.
- fr suya
- fr beiço de pau sin. compl.
- fr suiá sin. compl.
- fr tapajúna-goronã sin. compl.
- fr tapanhúna sin. compl.
- gl suiá
- gl beiço de pau sin. compl.
- gl suyá sin. compl.
- gl tapajúna-goronã sin. compl.
- gl tapanhúna sin. compl.
- it suyà
- it beiço de pau sin. compl.
- it suiá sin. compl.
- it tapajúna-goronã sin. compl.
- it tapanhúna sin. compl.
- ja スヤ語
- ja スイア語、 ベイソ・デ・パウ語、タパヌナ語、 タパユナ語 sin. compl.
- nl Suyá
- nl Beiço de Pau sin. compl.
- nl Suiá sin. compl.
- nl Tapajúna-Goronã sin. compl.
- nl Tapanhúna sin. compl.
- pt suyá
- pt beiço de pau sin. compl.
- pt suiá sin. compl.
- pt tapajúna-goronã sin. compl.
- pt tapanhúna sin. compl.
- ru Суйя
- ru Суя sin. compl.
- ru Тапаюна sin. compl.
- ru Тапаньюна sin. compl.
- ru Бейсо-де-пау sin. compl.
- zh 苏亚语
- zh 遂亚、贝乔德帕乌、塔帕尤纳－格罗那、塔潘胡纳 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil
Definició
Els suyàs es van establir al Xingu fa uns 150 anys, procedents de l'est, seguint el curs del riu Ronuro. Tradicionalment hi ha hagut dos grups suyàs: el suyà oriental, anomenat també suyà del Xingu o suyà miçu, i el suyà occidental, conegut també com a beiço de pau, tapanhúna o tapayuna. No es va contactar amb aquests darrers, que vivien entre els rius Arinos i Sangue, fins al 1967, en què van ser traslladats al poble dels primers. Aquests dos grups parlen variants d'una mateixa llengua.
Les primeres referències als suyàs són de Von den Steinen, que els va trobar durant la seva primera expedició al Xingu l'any 1884. Però fins al 1959 una expedició governamental no va contactar amb ells. Des d'aleshores viuen en una reserva multiètnica, però el seu territori es veu amenaçat per l'establiment de colons i la contaminació del seus rius. Els tapayunes es van establir separadament el 1980.
Les primeres referències als suyàs són de Von den Steinen, que els va trobar durant la seva primera expedició al Xingu l'any 1884. Però fins al 1959 una expedició governamental no va contactar amb ells. Des d'aleshores viuen en una reserva multiètnica, però el seu territori es veu amenaçat per l'establiment de colons i la contaminació del seus rius. Els tapayunes es van establir separadament el 1980.
