cuna
cuna
- ca cuna
- ca cueva sin. compl.
- ca dule sin. compl.
- ca dulegaya sin. compl.
- ca duleigaiya sin. compl.
- ca kuna sin. compl.
- ca paya-pocuro sin. compl.
- cod tule
- ar كونا
- cy Kuna
- cy Cueva sin. compl.
- cy Cuna sin. compl.
- cy Dule sin. compl.
- cy Dulegaya sin. compl.
- cy Duleigaiya sin. compl.
- cy Paya-pocuro sin. compl.
- de Kuna
- de Cueva sin. compl.
- de Cuna sin. compl.
- de Dule sin. compl.
- de Dulegaya sin. compl.
- de Duleigaiya sin. compl.
- de Paya-Pocuro sin. compl.
- en Kuna
- en Cueva sin. compl.
- en Cuna sin. compl.
- en Dule sin. compl.
- en Dulegaya sin. compl.
- en Paya-Pucuro sin. compl.
- es kuna
- es cueva sin. compl.
- es cuna sin. compl.
- es dule sin. compl.
- es dulegaya sin. compl.
- es duleigaya sin. compl.
- es paya-pocuro sin. compl.
- eu kunera
- eu cueva sin. compl.
- eu cuna sin. compl.
- eu dule sin. compl.
- eu dulegaya sin. compl.
- eu duleigaiya sin. compl.
- eu paya-pocuro sin. compl.
- fr kuna
- fr cueva sin. compl.
- fr cuna sin. compl.
- fr dule sin. compl.
- fr dulegaya sin. compl.
- fr duleigaiya sin. compl.
- fr paya-pocuro sin. compl.
- gn kúna
- gn cúna sin. compl.
- gn dule sin. compl.
- gn dulegaja sin. compl.
- gn duleigaija sin. compl.
- gn kuéva sin. compl.
- gn paja-pokuro sin. compl.
- it kuna
- it cueva sin. compl.
- it cuna sin. compl.
- it dule sin. compl.
- it dulegaya sin. compl.
- it duleigaiya sin. compl.
- it paya-pocuro sin. compl.
- ja クナ語
- ja クエバ語 sin. compl.
- ja ドゥレ語 sin. compl.
- ja ドゥレガヤ語 sin. compl.
- ja パヤ・ポクロ語 sin. compl.
- ja ドゥレイガイヤ語 sin. compl.
- nl Kuna
- nl Cueva sin. compl.
- nl Cuna sin. compl.
- nl Dule sin. compl.
- nl Dulegaya sin. compl.
- nl Duleigaiya sin. compl.
- nl Paya-Pocuro sin. compl.
- pt kuna
- pt cueva sin. compl.
- pt cuna sin. compl.
- pt dule sin. compl.
- pt dulegaya sin. compl.
- pt duleigaiya sin. compl.
- pt paya-pocuro sin. compl.
- ru Куна
- ru Дуле sin. compl.
- ru Куэва sin. compl.
- ru Дулегая sin. compl.
- ru Дулейгайя sin. compl.
- ru Пайя-пукуро sin. compl.
- zh 古纳语、奎纳语、帕亚－伯库罗语、都勒语、都勒加亚语、都雷盖亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà
Definició
La zona del curs baix del riu Atrato, a Colòmbia, sembla haver estat el focus d'origen de l'ètnia kuna, que es va dispersar durant el segle XVII a causa dels seus enemics tradicionals, els katío. L'ètnia kuna va aparèixer al Panamà primer a la zona del golf de San Miguel, i no va ser fins a mitjan segle XIX que va poblar les illes de l'arxipèlag de San Blas, fugint d'epidèmies de malària i febre groga.
Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La majoria de les comunitats d'aquesta comarca es troben sobre petites illes d'origen coral·lí. Hi ha encara, però, una petita minoria que viu a la selva del Darién, a la zona fronterera amb Colòmbia, evitant qualsevol mena de contacte amb el món occidental. Com a resultat de l'emigració cap a centres urbans, hi ha uns 10.000 kuna a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.
Es distingeixen tres variants dialectals principals de la llengua kuna: San Blas, bayano i paya.
Després de dècades de recerca del lingüista Joel Sherzer sobre les tradicions orals de l'ètnia kuna, els darrers anys els mateixos parlants de cuna s'han posat a documentar i enregistrar les seves tradicions, que s'han inclòs a The Archive of Indigenous Languages of Latin America (AILLA). Es tracta d'una comunitat molt activa, com mostra el gran nombre de pàgines web que trobem a la xarxa relacionades amb diversos aspectes de la cultura i la realitat kuna.
El Congrés Kuna és la institució més antiga d'aquest poble, el qual a l'inici del segle XX va esdevenir un òrgan políticoadministratiu anomenat Congrés General Kuna (en cuna, Onmaked Summakaled). Aquest òrgan juntament amb el Congrés General de la Cultura (en cuna, Onmaked Namakaled) regeixen la comunitat.
El Congrés General Kuna va crear una Comissió d'Educació que des de 2001 ha dut a terme activitats per a conscienciar la comunitat kuna sobre la necessitat de programes d'educació bilingüe. Gràcies a un programa amb l'Agencia Española de Cooperación Internacional, des de l'octubre de 2005 s'està duent a terme un projecte d'implementació d'educació bilingüe intercultural als territoris kuna de Panamà, l'EBI-Kuna, que té prevista la finalització el desembre de 2008. L'objectiu d'aquest projecte és definir un model propi d'ensenyament bilingüe kuna que s'implementarà des de preescolar fins al tercer grau de l'ensenyament primari. També es vol definir un programa d'ensenyament de la llengua per a persones alfabetitzades en espanyol. Durant la primera fase del projecte s'ha aconseguit la unificació dels criteris sobre l'ortografia de la llengua kuna, amb el consens dels dirigents i els professionals kuna, i els lingüistes.
Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La majoria de les comunitats d'aquesta comarca es troben sobre petites illes d'origen coral·lí. Hi ha encara, però, una petita minoria que viu a la selva del Darién, a la zona fronterera amb Colòmbia, evitant qualsevol mena de contacte amb el món occidental. Com a resultat de l'emigració cap a centres urbans, hi ha uns 10.000 kuna a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.
Es distingeixen tres variants dialectals principals de la llengua kuna: San Blas, bayano i paya.
Després de dècades de recerca del lingüista Joel Sherzer sobre les tradicions orals de l'ètnia kuna, els darrers anys els mateixos parlants de cuna s'han posat a documentar i enregistrar les seves tradicions, que s'han inclòs a The Archive of Indigenous Languages of Latin America (AILLA). Es tracta d'una comunitat molt activa, com mostra el gran nombre de pàgines web que trobem a la xarxa relacionades amb diversos aspectes de la cultura i la realitat kuna.
El Congrés Kuna és la institució més antiga d'aquest poble, el qual a l'inici del segle XX va esdevenir un òrgan políticoadministratiu anomenat Congrés General Kuna (en cuna, Onmaked Summakaled). Aquest òrgan juntament amb el Congrés General de la Cultura (en cuna, Onmaked Namakaled) regeixen la comunitat.
El Congrés General Kuna va crear una Comissió d'Educació que des de 2001 ha dut a terme activitats per a conscienciar la comunitat kuna sobre la necessitat de programes d'educació bilingüe. Gràcies a un programa amb l'Agencia Española de Cooperación Internacional, des de l'octubre de 2005 s'està duent a terme un projecte d'implementació d'educació bilingüe intercultural als territoris kuna de Panamà, l'EBI-Kuna, que té prevista la finalització el desembre de 2008. L'objectiu d'aquest projecte és definir un model propi d'ensenyament bilingüe kuna que s'implementarà des de preescolar fins al tercer grau de l'ensenyament primari. També es vol definir un programa d'ensenyament de la llengua per a persones alfabetitzades en espanyol. Durant la primera fase del projecte s'ha aconseguit la unificació dels criteris sobre l'ortografia de la llengua kuna, amb el consens dels dirigents i els professionals kuna, i els lingüistes.
