darguà
darguà
- ca darguà
-
cod
Дарган мез (Dargan mez)
Дарган мез (Dargan mez) - ar الدارجوية
- cy Dargwa
- de Darginisch
- en Dargin
- es dargva
- eu darginera
- eu dargvera sin. compl.
- fr darguine
- gn dargva
- it dargwa
- ja ダルギン語
- nl Darginisch
- pt dargua
- pt dargínico sin. compl.
- pt dargva sin. compl.
- ru Даргинский язык
- tmh Tadagwact
- zh 达尔吉语
- scr Alfabet ciríl·lic
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Darguana, Àsia > Rússia
Definició
Els darguans (o dargwa) són, després dels àvars, el segon grup etnolingüístic més nombrós del Daguestan; constitueixen el 16,5% de la població total. Són originaris de la zona central del sud-oest d'aquesta república de la Federació Russa i són un dels pobles que integraven l'antic regne d'Aghuània (l'Albània del Caucas, per als romans). Han estat, històricament, un dels pobles del Daguestan més resistents a l'opressió russa.
La llengua darguana és segurament la que més divergència interna presenta de totes les llengües del Daguestan. Es divideix en sis blocs dialectals que inclouen diferents dialectes (no menys de disset):
1. el bloc septentrional (amb vuit dialectes: aqusha o darguà pròpiament dit, qaba, murego-gubden, mugi, tsudakhar, gapshima-butri, kadar, muira),
2. el bloc meridional occidental (amb quatre dialectes: amuq, sirkhwa, kunki i baix vurqni),
3. el bloc kubachi-ashti (amb dos dialectes: kubachi i ashti),
4. el bloc chiragic (amb un dialecte: chirakh),
5. el bloc megeb (amb un dialecte: megeb) i
6. el bloc kaitak (amb un dialecte: kaitak).
De fet, més que de dialectes, en realitat podríem parlar de disset llengües diferents d'una subbranca darguana (tan diferents entre elles com les diferents llengües de la branca germànica dins la família lingüística indoeuropea). Els seus parlants, però, pertanyen al mateix grup ètnic i els dialectes són tots parlats dins la frontera administrativa de la República del Daguestan, la qual cosa ha facilitat que no s'hagin desenvolupat en diferents llengües i que comparteixin un mateix estàndard escrit. El darguà estàndard escrit es va formar a la dècada de 1930 a partir del dialecte aqusha, que és un dels que té més parlants.
Com altres llengües daguestàniques, el darguà ha rebut influències de l'àrab, el turc, el persa i del rus, especialment en l'etapa soviètica.
El darguà s'ha escrit des del segle XVI. Al Daguestan, s'ensenya a tots els nivells educatius i, en alguns casos, també es fa servir com a vehicle d'ensenyament de l'educació primària, a les zones rurals sobretot. A la universitat es pot cursar l'especialitat de mestre de llengua darguana.
Tot i ser una de les principals comunitats lingüístiques del Daguestan, el darguà s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió, tant entre els parlants de les diferents variants de darguà com de les diferents llengües daguestàniques. L'existència d'un estàndard de llengua escrita no ha suposat una revitalització de la llengua, ja que els parlants de darguà prefereixen emprar el rus per a comunicar-se amb els parlants d'altres dialectes i no pas l'estàndard propi.
L'ensenyament en darguà pateix la manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha mitjans de comunicació, publicacions periòdiques i obres literàries en aquesta llengua.
Hi ha també població darguana a la capital daguestànica, Makhatxkalà, a les ciutats de Derbent i Kaspiysk, i a la resta de la Federació Russa. També hi ha grups de darguans en diàspora a Turquia, Kazakhstan, Turkmenistan, Ucraïna, Kirguizistan i Uzbekistan.
La llengua darguana és segurament la que més divergència interna presenta de totes les llengües del Daguestan. Es divideix en sis blocs dialectals que inclouen diferents dialectes (no menys de disset):
1. el bloc septentrional (amb vuit dialectes: aqusha o darguà pròpiament dit, qaba, murego-gubden, mugi, tsudakhar, gapshima-butri, kadar, muira),
2. el bloc meridional occidental (amb quatre dialectes: amuq, sirkhwa, kunki i baix vurqni),
3. el bloc kubachi-ashti (amb dos dialectes: kubachi i ashti),
4. el bloc chiragic (amb un dialecte: chirakh),
5. el bloc megeb (amb un dialecte: megeb) i
6. el bloc kaitak (amb un dialecte: kaitak).
De fet, més que de dialectes, en realitat podríem parlar de disset llengües diferents d'una subbranca darguana (tan diferents entre elles com les diferents llengües de la branca germànica dins la família lingüística indoeuropea). Els seus parlants, però, pertanyen al mateix grup ètnic i els dialectes són tots parlats dins la frontera administrativa de la República del Daguestan, la qual cosa ha facilitat que no s'hagin desenvolupat en diferents llengües i que comparteixin un mateix estàndard escrit. El darguà estàndard escrit es va formar a la dècada de 1930 a partir del dialecte aqusha, que és un dels que té més parlants.
Com altres llengües daguestàniques, el darguà ha rebut influències de l'àrab, el turc, el persa i del rus, especialment en l'etapa soviètica.
El darguà s'ha escrit des del segle XVI. Al Daguestan, s'ensenya a tots els nivells educatius i, en alguns casos, també es fa servir com a vehicle d'ensenyament de l'educació primària, a les zones rurals sobretot. A la universitat es pot cursar l'especialitat de mestre de llengua darguana.
Tot i ser una de les principals comunitats lingüístiques del Daguestan, el darguà s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió, tant entre els parlants de les diferents variants de darguà com de les diferents llengües daguestàniques. L'existència d'un estàndard de llengua escrita no ha suposat una revitalització de la llengua, ja que els parlants de darguà prefereixen emprar el rus per a comunicar-se amb els parlants d'altres dialectes i no pas l'estàndard propi.
L'ensenyament en darguà pateix la manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha mitjans de comunicació, publicacions periòdiques i obres literàries en aquesta llengua.
Hi ha també població darguana a la capital daguestànica, Makhatxkalà, a les ciutats de Derbent i Kaspiysk, i a la resta de la Federació Russa. També hi ha grups de darguans en diàspora a Turquia, Kazakhstan, Turkmenistan, Ucraïna, Kirguizistan i Uzbekistan.
