ngamambu
ngamambu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca ngamambu
- ca bafuchu sin. compl.
- ca banja sin. compl.
- ca mbu sin. compl.
- ca mungyen sin. compl.
- ca nga sin. compl.
- ca ngamambo sin. compl.
- ca ngembo sin. compl.
- de Ngamambu
- de Bafuchu sin. compl.
- de Banja sin. compl.
- de Nga sin. compl.
- de Ngembo sin. compl.
- en Ngamambu
- en Bafuchu sin. compl.
- en Banja sin. compl.
- en Mbu sin. compl.
- en Mungyen sin. compl.
- en Nga/Ngembo sin. compl.
- en Ngamambo sin. compl.
- es ngamambu
- es bafuchu sin. compl.
- es banja sin. compl.
- es mbu sin. compl.
- es mungyen sin. compl.
- es nga/Ngembo sin. compl.
- es ngamambo sin. compl.
- eu ngamambu
- eu bafuchu sin. compl.
- eu banja sin. compl.
- eu mbu sin. compl.
- eu mungyen sin. compl.
- eu nga/Ngembo sin. compl.
- eu ngamambo sin. compl.
- fr ngamambo
- fr bafuchu sin. compl.
- fr banja sin. compl.
- fr nga sin. compl.
- fr ngembo sin. compl.
- gl ngamambu
- gl bafuchu sin. compl.
- gl banja sin. compl.
- gl mbu sin. compl.
- gl mungyen sin. compl.
- gl nga/Ngembo sin. compl.
- gl ngamambo sin. compl.
- it ngamambu
- it bafuchu sin. compl.
- it banja sin. compl.
- it mbu sin. compl.
- it mungyen sin. compl.
- it nga/Ngembo sin. compl.
- it ngamambo sin. compl.
- nl Ngamambu
- nl Bafuchu sin. compl.
- nl Banja sin. compl.
- nl Nga sin. compl.
- nl Ngembo sin. compl.
- pt ngamambu
- pt bafuchu sin. compl.
- pt banja sin. compl.
- pt mbu sin. compl.
- pt mungyen sin. compl.
- pt nga/Ngembo sin. compl.
- pt ngamambo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definició
El ngamambu és una llengua del grup momo parlada al nord-oest del Camerun, a la zona de Nja i Bafuchu, als pobles de Meforbe, Mbei, Mbu (Bafuchu) i Baba II. La denominació de la llengua varia una mica a cadascun d'aquests pobles: ngamambo a Meforbe, ngamambei a Mbei i ngamambu a Mbu. També hi ha població ngamambu al districte de Ngembo/Ngembu de Mbengwi i al districte de Ngemuwah Banja de Batibo.
Segons els ngamambus, els seus orígens es troben en el poble widikum (al qual es consideren pertanyents diversos grups de la zona, com ara els ngwos). Van abandonar la zona de Widikum fa algunes generacions i van estar-se durant un temps a Batibo, on viuen els moghamos, abans d'establir-se a la seva ubicació actual. Sembla que la llengua ngamambu és actualment força propera al moghamo, fins al punt que algunes fonts consideren que es podria considerar un dialecte del moghamo. Aquesta proximitat pot haver estat causada per la influència del moghamo sobre el ngamambu durant l'època de convivència a Batibo.
El ngamambu és la llengua habitual en la vida de la comunitat. L'anglès és la llengua d'ensenyament i el pidgin anglès del Camerun és emprat com a llengua franca amb parlants d'altres grups lingüístics. S'observa certa tendència entre els joves a barrejar el ngamambu i el pidgin anglès, fet que no és vist socialment de manera negativa.
Segons els ngamambus, els seus orígens es troben en el poble widikum (al qual es consideren pertanyents diversos grups de la zona, com ara els ngwos). Van abandonar la zona de Widikum fa algunes generacions i van estar-se durant un temps a Batibo, on viuen els moghamos, abans d'establir-se a la seva ubicació actual. Sembla que la llengua ngamambu és actualment força propera al moghamo, fins al punt que algunes fonts consideren que es podria considerar un dialecte del moghamo. Aquesta proximitat pot haver estat causada per la influència del moghamo sobre el ngamambu durant l'època de convivència a Batibo.
El ngamambu és la llengua habitual en la vida de la comunitat. L'anglès és la llengua d'ensenyament i el pidgin anglès del Camerun és emprat com a llengua franca amb parlants d'altres grups lingüístics. S'observa certa tendència entre els joves a barrejar el ngamambu i el pidgin anglès, fet que no és vist socialment de manera negativa.
ngasa
ngasa
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Tanzània
- ca ongamo
- ca ngasa sin. compl.
- ca shaka sin. compl.
- cod oggamo
- ar أونغامو
- cy Ongamo
- cy Ngasa sin. compl.
- cy Shaka sin. compl.
- de Ongamo
- de Ngasa sin. compl.
- de Shaka sin. compl.
- en Ongamo
- en Ngasa sin. compl.
- en Shaka sin. compl.
- es ongamo
- es ngasa sin. compl.
- es shaka sin. compl.
- eu ngasa
- eu ongamo sin. compl.
- eu shaka sin. compl.
- fr ongamo
- fr ngasa sin. compl.
- fr shaka sin. compl.
- gl ongamo
- gl ngasa sin. compl.
- gl shaka sin. compl.
- gn ongamo
- gn ngasa sin. compl.
- gn shaka sin. compl.
- it ongamo
- it ngasa sin. compl.
- it shaka sin. compl.
- pt ongamo
- pt ngasa sin. compl.
- pt shaka sin. compl.
- tmh Tungamut
- tmh Ngasa sin. compl.
- tmh shaka sin. compl.
- zh 翁加莫语
- num Sistema aràbic
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Tanzània
Definició
L'ongamo és una llengua nilosahariana que es parla al nord-est de Tanzània, i més concretament a la regió de Kilimanjaro, a prop de la frontera entre Kenya i Tanzània. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte cultural i lingüístic de les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels ongamos, que han rebut una forta influència dels chaggues.
Cap a l'any 1975 sembla que hi havia uns 700 individus del grup ètnic ongamo. Actualment la majoria de parlants de l'ongamo han adoptat el chagga, una de les llengües dominants a la regió, i només algunes persones grans parlen ongamo.
Cap a l'any 1975 sembla que hi havia uns 700 individus del grup ètnic ongamo. Actualment la majoria de parlants de l'ongamo han adoptat el chagga, una de les llengües dominants a la regió, i només algunes persones grans parlen ongamo.
ngemba
ngemba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca ngemba
- ca megimba sin. compl.
- ca mogimba sin. compl.
- ca ngomba sin. compl.
- ca nguemba sin. compl.
- ar نغمبا
- cy Ngemba
- cy Megimba sin. compl.
- cy Mogimba sin. compl.
- cy Ngomba sin. compl.
- cy Nguemba sin. compl.
- de Ngemba
- de Megimba sin. compl.
- de Mogimba sin. compl.
- de Ngomba sin. compl.
- de Nguemba sin. compl.
- en Ngemba
- en Megimba sin. compl.
- en Mogimba sin. compl.
- en Ngomba sin. compl.
- en Nguemba sin. compl.
- es enguemba
- es megimba sin. compl.
- es mogimba sin. compl.
- es ngomba sin. compl.
- es nguemba sin. compl.
- eu negembera
- eu megimba sin. compl.
- eu mogimba sin. compl.
- eu ngomba sin. compl.
- eu nguemba sin. compl.
- fr ngemba
- fr megimba sin. compl.
- fr mogimba sin. compl.
- fr ngomba sin. compl.
- fr nguemba sin. compl.
- gl ngemba
- gl megimba sin. compl.
- gl mogimba sin. compl.
- gl ngomba sin. compl.
- gl nguemba sin. compl.
- gn enguémba
- gn megimba sin. compl.
- gn mogimba sin. compl.
- gn ngomba sin. compl.
- gn nguemba sin. compl.
- it ngemba
- it megimba sin. compl.
- it mogimba sin. compl.
- it ngomba sin. compl.
- it nguemba sin. compl.
- ja ンゲンバ語
- nl Ngemba
- nl Megimba sin. compl.
- nl Mogimba sin. compl.
- nl Ngomba sin. compl.
- nl Nguemba sin. compl.
- pt ngemba
- pt megimba sin. compl.
- pt mogimba sin. compl.
- pt ngomba sin. compl.
- pt nguemba sin. compl.
- ru Нгемба
- ru Нгомбе sin. compl.
- ru Мегимба sin. compl.
- ru Могимба sin. compl.
- ru Нгуемба sin. compl.
- zh 恩艮巴语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definició
El ngemba constitueix un contínuum dialectal format per les varietats següents: bafut (68.000 parlants), bambili (14.000), awing (19.000), beba' (3.000), mankon, mundum, mendankwe-nkwen (23.050), bamukumbit (7.300) i pinyin (24.600). La mútua intel·ligibilitat entre les varietats esmentades és, en general, possible.
Els parlants de ngemba utilitzen també el pidgin anglès del Camerun, probablement la llengua més parlada del país, emprada com a llengua franca tant a les províncies anglòfones com a les francòfones.
Els parlants de ngemba utilitzen també el pidgin anglès del Camerun, probablement la llengua més parlada del país, emprada com a llengua franca tant a les províncies anglòfones com a les francòfones.
ngembo
ngembo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca ngamambu
- ca bafuchu sin. compl.
- ca banja sin. compl.
- ca mbu sin. compl.
- ca mungyen sin. compl.
- ca nga sin. compl.
- ca ngamambo sin. compl.
- ca ngembo sin. compl.
- de Ngamambu
- de Bafuchu sin. compl.
- de Banja sin. compl.
- de Nga sin. compl.
- de Ngembo sin. compl.
- en Ngamambu
- en Bafuchu sin. compl.
- en Banja sin. compl.
- en Mbu sin. compl.
- en Mungyen sin. compl.
- en Nga/Ngembo sin. compl.
- en Ngamambo sin. compl.
- es ngamambu
- es bafuchu sin. compl.
- es banja sin. compl.
- es mbu sin. compl.
- es mungyen sin. compl.
- es nga/Ngembo sin. compl.
- es ngamambo sin. compl.
- eu ngamambu
- eu bafuchu sin. compl.
- eu banja sin. compl.
- eu mbu sin. compl.
- eu mungyen sin. compl.
- eu nga/Ngembo sin. compl.
- eu ngamambo sin. compl.
- fr ngamambo
- fr bafuchu sin. compl.
- fr banja sin. compl.
- fr nga sin. compl.
- fr ngembo sin. compl.
- gl ngamambu
- gl bafuchu sin. compl.
- gl banja sin. compl.
- gl mbu sin. compl.
- gl mungyen sin. compl.
- gl nga/Ngembo sin. compl.
- gl ngamambo sin. compl.
- it ngamambu
- it bafuchu sin. compl.
- it banja sin. compl.
- it mbu sin. compl.
- it mungyen sin. compl.
- it nga/Ngembo sin. compl.
- it ngamambo sin. compl.
- nl Ngamambu
- nl Bafuchu sin. compl.
- nl Banja sin. compl.
- nl Nga sin. compl.
- nl Ngembo sin. compl.
- pt ngamambu
- pt bafuchu sin. compl.
- pt banja sin. compl.
- pt mbu sin. compl.
- pt mungyen sin. compl.
- pt nga/Ngembo sin. compl.
- pt ngamambo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definició
El ngamambu és una llengua del grup momo parlada al nord-oest del Camerun, a la zona de Nja i Bafuchu, als pobles de Meforbe, Mbei, Mbu (Bafuchu) i Baba II. La denominació de la llengua varia una mica a cadascun d'aquests pobles: ngamambo a Meforbe, ngamambei a Mbei i ngamambu a Mbu. També hi ha població ngamambu al districte de Ngembo/Ngembu de Mbengwi i al districte de Ngemuwah Banja de Batibo.
Segons els ngamambus, els seus orígens es troben en el poble widikum (al qual es consideren pertanyents diversos grups de la zona, com ara els ngwos). Van abandonar la zona de Widikum fa algunes generacions i van estar-se durant un temps a Batibo, on viuen els moghamos, abans d'establir-se a la seva ubicació actual. Sembla que la llengua ngamambu és actualment força propera al moghamo, fins al punt que algunes fonts consideren que es podria considerar un dialecte del moghamo. Aquesta proximitat pot haver estat causada per la influència del moghamo sobre el ngamambu durant l'època de convivència a Batibo.
El ngamambu és la llengua habitual en la vida de la comunitat. L'anglès és la llengua d'ensenyament i el pidgin anglès del Camerun és emprat com a llengua franca amb parlants d'altres grups lingüístics. S'observa certa tendència entre els joves a barrejar el ngamambu i el pidgin anglès, fet que no és vist socialment de manera negativa.
Segons els ngamambus, els seus orígens es troben en el poble widikum (al qual es consideren pertanyents diversos grups de la zona, com ara els ngwos). Van abandonar la zona de Widikum fa algunes generacions i van estar-se durant un temps a Batibo, on viuen els moghamos, abans d'establir-se a la seva ubicació actual. Sembla que la llengua ngamambu és actualment força propera al moghamo, fins al punt que algunes fonts consideren que es podria considerar un dialecte del moghamo. Aquesta proximitat pot haver estat causada per la influència del moghamo sobre el ngamambu durant l'època de convivència a Batibo.
El ngamambu és la llengua habitual en la vida de la comunitat. L'anglès és la llengua d'ensenyament i el pidgin anglès del Camerun és emprat com a llengua franca amb parlants d'altres grups lingüístics. S'observa certa tendència entre els joves a barrejar el ngamambu i el pidgin anglès, fet que no és vist socialment de manera negativa.
nggweshe
nggweshe
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca gvoko
- ca gavoko sin. compl.
- ca gevoko sin. compl.
- ca ghboko sin. compl.
- ca kuvoko sin. compl.
- ca nggweshe sin. compl.
- ca ngoshe sama sin. compl.
- ca ngoshe-ndhang sin. compl.
- ca ngossi sin. compl.
- ca ngweshe-ndaghan sin. compl.
- cod gvoko
- de Gvoko
- de Gavoko sin. compl.
- de Gevoko sin. compl.
- de Kuvoko sin. compl.
- en Gvoko
- en Gavoko sin. compl.
- en Gevoko sin. compl.
- en Ghoboko sin. compl.
- en Kuvoko sin. compl.
- en Nggweshe sin. compl.
- en Ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- es gvoko
- es gavoko sin. compl.
- es gevoko sin. compl.
- es ghoboko sin. compl.
- es kuvoko sin. compl.
- es nggweshe sin. compl.
- es ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- eu gvoko
- eu gavoko sin. compl.
- eu gevoko sin. compl.
- eu ghoboko sin. compl.
- eu kuvoko sin. compl.
- eu nggweshe sin. compl.
- eu ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- fr gvoko
- fr gavoko sin. compl.
- fr gevoko sin. compl.
- fr kuvoko sin. compl.
- fr ngossi sin. compl.
- gl gvoko
- gl gavoko sin. compl.
- gl gevoko sin. compl.
- gl ghoboko sin. compl.
- gl kuvoko sin. compl.
- gl nggweshe sin. compl.
- gl ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- it gvoko
- it gavoko sin. compl.
- it gevoko sin. compl.
- it ghoboko sin. compl.
- it kuvoko sin. compl.
- it nggweshe sin. compl.
- it ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- nl Gvoko
- nl Gavoko sin. compl.
- nl Gevoko sin. compl.
- nl Kuvoko sin. compl.
- nl Ngossi sin. compl.
- pt gvoko
- pt gavoko sin. compl.
- pt gevoko sin. compl.
- pt ghoboko sin. compl.
- pt kuvoko sin. compl.
- pt nggweshe sin. compl.
- pt ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gvoko és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
Històricament, els gvokos provenen de la regió de Tourou, al Camerun. Actualment tots els parlants de gvoko es concentren a la localitat de Ngossi (anomenada Gvoko pels autòctons). Ngossi queda dividida per la frontera de Nigèria i Camerun. Pertany al Camerun només una petita franja de l'extensió total de la ciutat.
El gvoko gaudeix de bona vitalitat: és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat.
Els parlants de gvoko també solen conèixer el hdi, llengua de la mateixa família parlada més al sud. A la zona de contacte, el gvoko i el hdi presenten força semblança. Tot i així, el gvoko és una llengua força homogènia sense grans diferències dialectals.
Els gvokos també parlen la llengua d'ús interètnic, el haussa, amb qualsevol altre grup veí llevat dels hdi. Antigament a la regió camerunesa empraven el ful en aquests usos, però ha estat substituït pel haussa. A més, a les escoles l'alfabetització es fa en francès (al Camerun) i anglès (a Nigèria).
Històricament, els gvokos provenen de la regió de Tourou, al Camerun. Actualment tots els parlants de gvoko es concentren a la localitat de Ngossi (anomenada Gvoko pels autòctons). Ngossi queda dividida per la frontera de Nigèria i Camerun. Pertany al Camerun només una petita franja de l'extensió total de la ciutat.
El gvoko gaudeix de bona vitalitat: és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat.
Els parlants de gvoko també solen conèixer el hdi, llengua de la mateixa família parlada més al sud. A la zona de contacte, el gvoko i el hdi presenten força semblança. Tot i així, el gvoko és una llengua força homogènia sense grans diferències dialectals.
Els gvokos també parlen la llengua d'ús interètnic, el haussa, amb qualsevol altre grup veí llevat dels hdi. Antigament a la regió camerunesa empraven el ful en aquests usos, però ha estat substituït pel haussa. A més, a les escoles l'alfabetització es fa en francès (al Camerun) i anglès (a Nigèria).
ngh'wele
ngh'wele
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kwere
- ca kakwere sin. compl.
- ca kikwere sin. compl.
- ca kinghwele sin. compl.
- ca kwele sin. compl.
- ca ng'were sin. compl.
- ca ngh'wele sin. compl.
- ca ngwele sin. compl.
- ca nhwele sin. compl.
- ca tsinghwele sin. compl.
- de Kwere
- de Kakwere sin. compl.
- de Kikwere sin. compl.
- de Kinghwele sin. compl.
- de Kwele sin. compl.
- en Kwere
- en Kakwere sin. compl.
- en kikwere sin. compl.
- en Kinghwele sin. compl.
- en Kwele sin. compl.
- en Ng'wele sin. compl.
- en Ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- es kwere
- es kakwere sin. compl.
- es kikwere sin. compl.
- es kinghwele sin. compl.
- es kwele sin. compl.
- es ng'wele sin. compl.
- es ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- eu kwere
- eu kakwere sin. compl.
- eu kikwere sin. compl.
- eu kinghwele sin. compl.
- eu kwele sin. compl.
- eu ng'wele sin. compl.
- eu ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- fr ikwere
- fr kakwere sin. compl.
- fr kikwere sin. compl.
- fr kwele sin. compl.
- fr kwere sin. compl.
- gl kwere
- gl kakwere sin. compl.
- gl kikwere sin. compl.
- gl kinghwele sin. compl.
- gl kwele sin. compl.
- gl ng'wele sin. compl.
- gl ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- it kwere
- it kakwere sin. compl.
- it kikwere sin. compl.
- it kinghwele sin. compl.
- it kwele sin. compl.
- it ng'wele sin. compl.
- it ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- nl Kwere
- nl Ikwere sin. compl.
- nl Kakwere sin. compl.
- nl Kikwere sin. compl.
- nl Kwele sin. compl.
- pt kwere
- pt kakwere sin. compl.
- pt kikwere sin. compl.
- pt kinghwele sin. compl.
- pt kwele sin. compl.
- pt ng'wele sin. compl.
- pt ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic kwere se situa a l'est de Tanzània. La majoria dels kweres viuen a la regió de Pwani (a les zones tradicionals al districte de Bagamoyo i al districte veí de Kisarawe). També hi ha petits grups kweres a la regió de Morogoro i Dar Es Salaam. Entre els grups veïns trobem els zigües i els does, al nord; els lugurus i els zaramos, al sud, i els ngulus, a l'oest.
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
nghuki
nghuki
Khoisan > !Ui-taa > !Ui, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca n|u
- ca ‡khomani sin. compl.
- ca n||ng!ui sin. compl.
- ca ng'uki sin. compl.
- ca nghuki sin. compl.
- cod ‡Khomani
- cod n||ng!u
- cod n|u
- cod ng'uki
- cod nghuki
- ar نو
- cy N|u
- cy ‡khomani sin. compl.
- cy N||ng!ui sin. compl.
- cy Ng'uki sin. compl.
- cy Nghuki sin. compl.
- de N|u
- de ‡khomani sin. compl.
- de N||ng!ui sin. compl.
- de Ng'uki sin. compl.
- de Nghuki sin. compl.
- en N|u
- en ‡khomani sin. compl.
- en N||ng!ui sin. compl.
- en Ng'uki sin. compl.
- en Nghuki sin. compl.
- es n|u
- es ‡khomani sin. compl.
- es n||ng!ui sin. compl.
- es ng'uki sin. compl.
- es nghuki sin. compl.
- eu n|u
- eu ‡khomani sin. compl.
- eu n||ng!ui sin. compl.
- eu ng'uki sin. compl.
- eu nghuki sin. compl.
- fr ‡Khomani
- fr n||ng!ui sin. compl.
- fr n|u sin. compl.
- fr ng'uki sin. compl.
- fr nghuki sin. compl.
- gl n|u
- gl ‡khomani sin. compl.
- gl n||ng!ui sin. compl.
- gl ng'uki sin. compl.
- gl nghuki sin. compl.
- gn n|u
- gn ‡khomani sin. compl.
- gn n||ng!ui sin. compl.
- gn ng'uki sin. compl.
- gn nghuki sin. compl.
- it n|u
- it khomani sin. compl.
- it n||ng!ui sin. compl.
- it ng'uki sin. compl.
- it nghuki sin. compl.
- pt n|u
- pt ‡khomani sin. compl.
- pt n||ng!ui sin. compl.
- pt ng'uki sin. compl.
- pt nghuki sin. compl.
- tmh N|u
- tmh ‡khomani sin. compl.
- tmh n||ng!ui sin. compl.
- tmh nγuki sin. compl.
- tmh ng'uki sin. compl.
- zh 恩卢语
Khoisan > !Ui-taa > !Ui, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definició
El n|u s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoi i san, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també n'hi ha al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
A la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, les quals inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam) el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab). Actualment la majoria dels n|u parlen khoekhoegowap i/o afrikaans com a primera llengua.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també n'hi ha al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
A la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, les quals inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam) el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab). Actualment la majoria dels n|u parlen khoekhoegowap i/o afrikaans com a primera llengua.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
ngi
ngi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca ngie
- ca angie sin. compl.
- ca baminge sin. compl.
- ca baninge sin. compl.
- ca mengum sin. compl.
- ca mingi sin. compl.
- ca ngi sin. compl.
- ca ugie sin. compl.
- ca ungie sin. compl.
- de Ngie
- de Angie sin. compl.
- de Baninge sin. compl.
- de Mingi sin. compl.
- de Ngi sin. compl.
- en Ngie
- en Angie sin. compl.
- en Baminge/baninge sin. compl.
- en Mengum sin. compl.
- en Mingi/Ngi sin. compl.
- en Ugie sin. compl.
- en Ungie sin. compl.
- es ngie
- es angie sin. compl.
- es baminge/baninge sin. compl.
- es mengum sin. compl.
- es mingi/Ngi sin. compl.
- es ugie sin. compl.
- es ungie sin. compl.
- eu ngie
- eu angie sin. compl.
- eu baminge/baninge sin. compl.
- eu mengum sin. compl.
- eu mingi/Ngi sin. compl.
- eu ugie sin. compl.
- eu ungie sin. compl.
- fr ngie
- fr angie sin. compl.
- fr baninge sin. compl.
- fr mingi sin. compl.
- fr ngi sin. compl.
- gl ngie
- gl angie sin. compl.
- gl baminge/baninge sin. compl.
- gl mengum sin. compl.
- gl mingi/Ngi sin. compl.
- gl ugie sin. compl.
- gl ungie sin. compl.
- it ngie
- it angie sin. compl.
- it baminge/baninge sin. compl.
- it mengum sin. compl.
- it mingi/Ngi sin. compl.
- it ugie sin. compl.
- it ungie sin. compl.
- nl Ngie
- nl Angie sin. compl.
- nl Baninge sin. compl.
- nl Mingi sin. compl.
- nl Ngi sin. compl.
- pt ngie
- pt angie sin. compl.
- pt baminge/baninge sin. compl.
- pt mengum sin. compl.
- pt mingi/Ngi sin. compl.
- pt ugie sin. compl.
- pt ungie sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definició
El ngie és parlat a dinou pobles al nord de Widekum i al sud d'Oshie, a l'àrea de Bamenda. La comunitat s'autodenomina ngie, però alguns grups veïns fan servir altres noms, com ara ungie o baminge. A la part occidental del territori ngie, als pobles d'Esaw, Bassic, Abichia, Echia i Nkon, hi ha un subgrup que parla una variant anomenada mengum o igumanyang; la distància entre el mengum i el ngie és prou important, de manera que alguns autors les consideren llengües diferents. Dins del ngie pròpiament dit, hi ha tan sols petites diferències dialectals, especialment entre els pobles centrals i els dos del sud, Akuwu i Azem. El ngie s'inclou dins el grup momo.
Segons els mateixos ngies, són originaris de Duduum, com altres grups veïns amb els quals comparteixen una identitat cultural: els ngoshies, els ngwos i els moghamos. Segons diuen, hi ha cert nivell d'intercomprensió entre el ngie i les llengües d'aquestes comunitats, també del grup momo.
Els ngies fan servir el pidgin anglès del Camerun amb persones d'altres grups lingüístics i, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament. El pidgin és força emprat en la vida diària de la comunitat (al mercat, als centres de salut, en les reunions regionals, etc.), tot i que el ngie és la llengua principal a casa, al camp i entre els amics. Els joves parlen sobretot ngie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults.
L'única temptativa d'estandardització de la llengua ngie ha estat impulsada per Florence Umenjoh, un parlant nadiu amb estudis en lingüística. Umenjoh és autor d'un llibre sobre la història de la llengua i responsable d'un diari en què es presenta vocabulari ngie.
Segons els mateixos ngies, són originaris de Duduum, com altres grups veïns amb els quals comparteixen una identitat cultural: els ngoshies, els ngwos i els moghamos. Segons diuen, hi ha cert nivell d'intercomprensió entre el ngie i les llengües d'aquestes comunitats, també del grup momo.
Els ngies fan servir el pidgin anglès del Camerun amb persones d'altres grups lingüístics i, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament. El pidgin és força emprat en la vida diària de la comunitat (al mercat, als centres de salut, en les reunions regionals, etc.), tot i que el ngie és la llengua principal a casa, al camp i entre els amics. Els joves parlen sobretot ngie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults.
L'única temptativa d'estandardització de la llengua ngie ha estat impulsada per Florence Umenjoh, un parlant nadiu amb estudis en lingüística. Umenjoh és autor d'un llibre sobre la història de la llengua i responsable d'un diari en què es presenta vocabulari ngie.
ngie
ngie
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca ngie
- ca angie sin. compl.
- ca baminge sin. compl.
- ca baninge sin. compl.
- ca mengum sin. compl.
- ca mingi sin. compl.
- ca ngi sin. compl.
- ca ugie sin. compl.
- ca ungie sin. compl.
- de Ngie
- de Angie sin. compl.
- de Baninge sin. compl.
- de Mingi sin. compl.
- de Ngi sin. compl.
- en Ngie
- en Angie sin. compl.
- en Baminge/baninge sin. compl.
- en Mengum sin. compl.
- en Mingi/Ngi sin. compl.
- en Ugie sin. compl.
- en Ungie sin. compl.
- es ngie
- es angie sin. compl.
- es baminge/baninge sin. compl.
- es mengum sin. compl.
- es mingi/Ngi sin. compl.
- es ugie sin. compl.
- es ungie sin. compl.
- eu ngie
- eu angie sin. compl.
- eu baminge/baninge sin. compl.
- eu mengum sin. compl.
- eu mingi/Ngi sin. compl.
- eu ugie sin. compl.
- eu ungie sin. compl.
- fr ngie
- fr angie sin. compl.
- fr baninge sin. compl.
- fr mingi sin. compl.
- fr ngi sin. compl.
- gl ngie
- gl angie sin. compl.
- gl baminge/baninge sin. compl.
- gl mengum sin. compl.
- gl mingi/Ngi sin. compl.
- gl ugie sin. compl.
- gl ungie sin. compl.
- it ngie
- it angie sin. compl.
- it baminge/baninge sin. compl.
- it mengum sin. compl.
- it mingi/Ngi sin. compl.
- it ugie sin. compl.
- it ungie sin. compl.
- nl Ngie
- nl Angie sin. compl.
- nl Baninge sin. compl.
- nl Mingi sin. compl.
- nl Ngi sin. compl.
- pt ngie
- pt angie sin. compl.
- pt baminge/baninge sin. compl.
- pt mengum sin. compl.
- pt mingi/Ngi sin. compl.
- pt ugie sin. compl.
- pt ungie sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definició
El ngie és parlat a dinou pobles al nord de Widekum i al sud d'Oshie, a l'àrea de Bamenda. La comunitat s'autodenomina ngie, però alguns grups veïns fan servir altres noms, com ara ungie o baminge. A la part occidental del territori ngie, als pobles d'Esaw, Bassic, Abichia, Echia i Nkon, hi ha un subgrup que parla una variant anomenada mengum o igumanyang; la distància entre el mengum i el ngie és prou important, de manera que alguns autors les consideren llengües diferents. Dins del ngie pròpiament dit, hi ha tan sols petites diferències dialectals, especialment entre els pobles centrals i els dos del sud, Akuwu i Azem. El ngie s'inclou dins el grup momo.
Segons els mateixos ngies, són originaris de Duduum, com altres grups veïns amb els quals comparteixen una identitat cultural: els ngoshies, els ngwos i els moghamos. Segons diuen, hi ha cert nivell d'intercomprensió entre el ngie i les llengües d'aquestes comunitats, també del grup momo.
Els ngies fan servir el pidgin anglès del Camerun amb persones d'altres grups lingüístics i, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament. El pidgin és força emprat en la vida diària de la comunitat (al mercat, als centres de salut, en les reunions regionals, etc.), tot i que el ngie és la llengua principal a casa, al camp i entre els amics. Els joves parlen sobretot ngie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults.
L'única temptativa d'estandardització de la llengua ngie ha estat impulsada per Florence Umenjoh, un parlant nadiu amb estudis en lingüística. Umenjoh és autor d'un llibre sobre la història de la llengua i responsable d'un diari en què es presenta vocabulari ngie.
Segons els mateixos ngies, són originaris de Duduum, com altres grups veïns amb els quals comparteixen una identitat cultural: els ngoshies, els ngwos i els moghamos. Segons diuen, hi ha cert nivell d'intercomprensió entre el ngie i les llengües d'aquestes comunitats, també del grup momo.
Els ngies fan servir el pidgin anglès del Camerun amb persones d'altres grups lingüístics i, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament. El pidgin és força emprat en la vida diària de la comunitat (al mercat, als centres de salut, en les reunions regionals, etc.), tot i que el ngie és la llengua principal a casa, al camp i entre els amics. Els joves parlen sobretot ngie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults.
L'única temptativa d'estandardització de la llengua ngie ha estat impulsada per Florence Umenjoh, un parlant nadiu amb estudis en lingüística. Umenjoh és autor d'un llibre sobre la història de la llengua i responsable d'un diari en què es presenta vocabulari ngie.
ngie
ngie
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca mengum
- ca ngie sin. compl.
- ca west ngie sin. compl.
- cod igumanyang
- cod mengum
- de Mengum
- de West Ngie sin. compl.
- en Mengum
- en Ngie sin. compl.
- en West Ngie sin. compl.
- es mengum
- es ngie sin. compl.
- es ngie occidental sin. compl.
- es west Ngie sin. compl.
- eu mengum
- eu ngie sin. compl.
- eu ngie Mendebaldekoa sin. compl.
- eu west Ngie sin. compl.
- fr mengum
- fr ngie occidental sin. compl.
- fr west Ngie sin. compl.
- gl mengum
- gl ngie sin. compl.
- gl ngie occidental sin. compl.
- gl west Ngie sin. compl.
- it mengum
- it ngie sin. compl.
- it ngie occidentale sin. compl.
- it west Ngie sin. compl.
- nl Mengum
- nl West Ngie sin. compl.
- pt mengum
- pt ngie sin. compl.
- pt ngie occidental sin. compl.
- pt west Ngie sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definició
El mengum és parlat a cinc pobles al nord de Widekum i al sud d'Oshie, a l'àrea de Bamenda: Esaw, Bassic, Abichia, Echia i Nkon. Aquests pobles es troben situats a la part occidental del territori de la llengua ngie, i el mengum s'havia considerat una variant dialectal d'aquesta llengua. Diversos estudis, però, han constatat una distància lingüística prou important, de manera que algunes fonts les consideren llengües diferents. Des d'un punt de vista sociocultural, sembla que els parlants de ngie i mengum formen igualment dues comunitats separades. El mengum s'inclou dins del grup momo.
