malaltia miasmàtica
malaltia miasmàtica
- ca malaltia miasmàtica, n f
- ca miasma, n m sin. compl.
- es enfermedad miasmática
- fr maladie miasmatique
- en miasmatic disease
Definició
Malaltia infecciosa aguda o crònica que es caracteritza per la manifestació d'una gran multiplicitat de símptomes i d'alteracions, que essencialment pertanyen a una mateixa malaltia, i que s'identifica perquè segueix uns patrons fixos quant a les manifestacions i l'evolució.
Nota
-
1. En sentit estricte miasma s'hauria de reservar per a referir-se a la causa de les malalties miasmàtiques, que en són la conseqüència, però s'aplica indistintament tant a la causa com a la conseqüència.
2. S. Hahnemann va establir un extens inventari de les afeccions que assolaven la humanitat i les va agrupar en tres malalties miasmàtiques: psora, sicosi, i sífilis. Va comparar els símptomes dels pacients amb cada una d'aquestes tres grans malalties i va considerar que cada pacient presenta un fragment d'una sola de les malalties o d'una barreja de totes tres. Altres autors han discrepat posteriorment del concepte hahnemannià de malaltia miasmàtica i han considerat que la semiologia que s'hi presenta correspon més aviat a un mode reaccional o a una diàtesi, i no pas a una malaltia amb una gran multiplicitat de manifestacions. Per això no és estrany trobar en algunes obres les denominacions diàtesi miasmàtica o mode reaccional miasmàtic.
