Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xerrina" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àrum maculat, n m
- ca àrums, n m pl alt. sin.
- ca barba d'Aaró, n f alt. sin.
- ca cugot, n m alt. sin.
- ca peu de bou, n m alt. sin.
- ca peu de vedella, n m alt. sin.
- ca pota de bou, n f alt. sin.
- ca sarriassa clapada, n f alt. sin.
- ca sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
- ca sarriasses, n f pl alt. sin.
- ca serpentina menor, n f alt. sin.
- ca xèrria, n f alt. sin.
- ca xèrries, n f pl alt. sin.
- ca barba d'Aaron, n f var. ling.
- ca barba de Aron, n f var. ling.
- ca sarrices, n f pl var. ling.
- nc Arum maculatum L.
<Botànica > aràcies>
Nota
- L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àrum maculat, n m
- ca àrums, n m pl alt. sin.
- ca barba d'Aaró, n f alt. sin.
- ca cugot, n m alt. sin.
- ca peu de bou, n m alt. sin.
- ca peu de vedella, n m alt. sin.
- ca pota de bou, n f alt. sin.
- ca sarriassa clapada, n f alt. sin.
- ca sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
- ca sarriasses, n f pl alt. sin.
- ca serpentina menor, n f alt. sin.
- ca xèrria, n f alt. sin.
- ca xèrries, n f pl alt. sin.
- ca barba d'Aaron, n f var. ling.
- ca barba de Aron, n f var. ling.
- ca sarrices, n f pl var. ling.
- nc Arum maculatum L.
<Botànica > aràcies>
Nota
- L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó, n m
- ca caramuixa, n f sin. compl.
- ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
- ca porrassera, n f sin. compl.
- ca albó (flor), n m alt. sin.
- ca albó (tija verda), n m alt. sin.
- ca albó estival, n m alt. sin.
- ca albó microcarp, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
- ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
- ca cucurutxa, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
- ca porrassina, n f alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca armutu, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca caramutxa, n f var. ling.
- ca esclareu, n m var. ling.
- ca porrèca, n f var. ling.
- nc Asphodelus aestivus Brot.
- nc Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó, n m
- ca caramuixa, n f sin. compl.
- ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
- ca porrassera, n f sin. compl.
- ca albó (flor), n m alt. sin.
- ca albó (tija verda), n m alt. sin.
- ca albó estival, n m alt. sin.
- ca albó microcarp, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
- ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
- ca cucurutxa, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
- ca porrassina, n f alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca armutu, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca caramutxa, n f var. ling.
- ca esclareu, n m var. ling.
- ca porrèca, n f var. ling.
- nc Asphodelus aestivus Brot.
- nc Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.
<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca al·lergina, n f
<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>
Definició
<Peix. Marisc>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca areng a l'holandesa, n m
- es arenque holandés
- es matjes
- fr maatjes
- fr matjes
- en maatje herring
- en matjes
- en matjes herring
- de Matjes
- de Matjeshering
<Peix. Marisc>
Definició
Nota
- L'areng a l'holandesa és una preparació típica dels Països Baixos.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca areng del Bàltic, n m
- es arenque del Báltico, n m
- en Baltic herring, n
- nc Clupea harengus membras
<Zoologia > Peixos>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca areng del Pacífic, n m
- es arenque del Pacífico, n m
- fr hareng du Pacifique, n m
- en Pacific herring, n
- nc Clupea pallasii
<Zoologia > Peixos>
Nota
- Peix de la família dels clupeids.
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca arenga, n f
- ca discurs encoratjador, n m
- ca xerrada encoratjadora, n f
- fr tonif
- en pep talk
<Esport>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca balena amb bec de Perrin, n f
- es zifio de Perrin, n m
- fr baleine-à-bec de Perrin, n f
- en Perrin's beaked whale, n
- de Perrin-Zweizahnwal, n m
- nc Mesoplodon perrini
<Mamífers > Cetartiodàctils > Zífids>
Nota
- El nom específic de Perrin fa referència a William F. Perrin (1938-2022), biòleg nord-americà especialitzat en els camps de la taxonomia dels cetacis, la biologia reproductiva i la biologia de la conservació.
