Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "oblata" dins totes les àrees temàtiques

oblada

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca oblada, n f
ca aurada, n f sin. compl.
ca beat, n m sin. compl.
ca beata, n f sin. compl.
ca doblada, n f sin. compl.
ca dobladeta, n f sin. compl.
ca obladell [jove], n m sin. compl.
ca obladell [petit], n m sin. compl.
ca oblades, n f pl sin. compl.
ca obladinyol, n m sin. compl.
ca obladinyol [petit], n m sin. compl.
ca obladinyola, n f sin. compl.
ca obladó [jove], n m sin. compl.
ca obladó [petit], n m sin. compl.
ca orada, n f sin. compl.
ca raballa, n f sin. compl.
ca sarg, n m sin. compl.
ca saupa, n f sin. compl.
ca turbot, n m sin. compl.
ca virador, n m sin. compl.
ca xopa, n f sin. compl.
ca xopeta, n f sin. compl.
ca chopa, n f var. ling.
ca chopeta, n f var. ling.
ca obláda, n f var. ling.
ca orá, n f var. ling.
ca sarch, n m var. ling.
nc Oblada melanura
nc Oblata melanura var. ling.
nc Sparus melanurus var. ling.
es chopa
es chopeta
es oblada
es rodaballo
es rodavallo
es virador
fr oblade
it occhiata
en black tall
en saddled bream
en saddled seabream
de Brand Brosse

<Peixos > Espàrids>

oblada

<Zoologia > Peixos>

ca oblada, n f
ca aurada, n f sin. compl.
ca beat, n m sin. compl.
ca beata, n f sin. compl.
ca doblada, n f sin. compl.
ca dobladeta, n f sin. compl.
ca obladell [jove], n m sin. compl.
ca obladell [petit], n m sin. compl.
ca oblades, n f pl sin. compl.
ca obladinyol, n m sin. compl.
ca obladinyol [petit], n m sin. compl.
ca obladinyola, n f sin. compl.
ca obladó [jove], n m sin. compl.
ca obladó [petit], n m sin. compl.
ca orada, n f sin. compl.
ca raballa, n f sin. compl.
ca sarg, n m sin. compl.
ca saupa, n f sin. compl.
ca turbot, n m sin. compl.
ca virador, n m sin. compl.
ca xopa, n f sin. compl.
ca xopeta, n f sin. compl.
ca chopa, n f var. ling.
ca chopeta, n f var. ling.
ca obláda, n f var. ling.
ca orá, n f var. ling.
ca sarch, n m var. ling.
nc Oblada melanura
nc Oblata melanura var. ling.
nc Sparus melanurus var. ling.
es chopa
es chopeta
es oblada
es rodaballo
es rodavallo
es virador
fr oblade
it occhiata
en black tall
en saddled bream
en saddled seabream
de Brand Brosse

<Peixos > Espàrids>

oblat | oblata

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 14a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2024.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca oblat | oblata, n m, f
es oblato | oblata

Definició

Persona que entra en la vida monàstica i fa donació a la comunitat dels seus béns presents i futurs.

Nota

Àmbit: Inespecífic
(Del llatí oblatus, 'el qui s'ofereix [a Déu]'.)

oblat | oblata

ca oblat | oblata, n m, f
es oblato | oblata

Definició

A l'edat mitjana, infant ofert pels seus pares a Déu, mitjançant l'acte de confiar-lo a un monestir per ser-hi format i educat cultament i piadosament.

Nota

Àmbit: Inespecífic
(Del llatí oblatus, 'el qui s'ofereix [a Déu]'.)
Si en el curs de la formació l'oblat mantenia tendències devotes, era admès a la professió i consagrat a la vida religiosa. En el transcurs de la història hi han hagut ordes més inclinats a rebre infants oblats, com ara l'orde benedictí, segons es desprèn del capítol 59 de la Regla dels monjos de Sant Benet, en què, a més a més, es detallen les formalitats i els requisits de l'acte. D'altres, però, els acolliren inicialment i després se'n privaren, com l'orde cistercenc, i n'hi havia que, de manera explícita, rebutjaven els acolliments d'infants, com ara l'orde militar del Temple, segons es desprèn del capítol 14 de la Regla Primitiva.
Així mateix, la figura de l'oblat es recull en els concilis de Toledo. En el cànon 1 del concili segon de Toledo (any 531) es parla d'aquells que per voluntat de llurs pares van ser dedicats a l'ofici de la clerecia des dels primers anys de llur infantesa, els quals cal que siguin instruïts en les coses de l'Església pel propòsit que els ha estat assenyalat i sota la inspecció del bisbe, i quan compleixin divuit anys seran consultats sobre si es volen casar o no. Els qui optin per abraçar el camí de la castedat, en complir vint-i-un anys, són ordenats sotsdiaques i quan compleixen vint-i-cinc anys, sense culpa ni retret, són ordenats diaques.
El cànon 20 del concili quart de Toledo (any 633), malgrat l'antiga llei que fixà els vint-i-cinc anys perquè els levites s'iniciessin a servir al tabernacle, determina haver arribat a ordenar infants com a levites, abans de l'edat regulada, i de tenir experiència de la vida; després de fer el propòsit de no repetir l'error, referma que els levites han de ser ordenats als vint-i-cinc anys i els preveres, als trenta anys.
El cànon 49 del concili quart mateix fa referència implícita als oblats quan estableix que hom arriba a monjo per causa de la devoció paterna o per la pròpia professió.
El cànon 6 del concili desè de Toledo tracta dels oblats que en edat primerenca dugueren l'hàbit religiós davant de llurs pares; disposa que els pares no podran oferir a la religió llurs fills un cop aquests han complert deu anys, però, passada aquesta edat, està permès als fills seguir la vida religiosa, bé sigui amb el consentiment dels pares, bé per causa del desig devot del fill.

oblat | oblata

ca oblat | oblata, n m, f
es oblato | oblata

Definició

Persona pertanyent a alguna associació religiosa, els membres de la qual queden assimilats als d'un tercer orde.

Nota

Àmbit: Inespecífic
(Del llatí oblatus, 'el qui s'ofereix [a Déu]'.)

oblat | oblata

ca oblat | oblata, n m, f
es oblato | oblata

Definició

Persona que forma part d'un institut religiós en el qual estatutàriament es dona a cada membre el nom genèric d'oblat o oblata, juntament amb el nom específic que correspon a la institució.

Nota

Àmbit: Inespecífic
(Del llatí oblatus, 'el qui s'ofereix [a Déu]'.)

oblata fidelium [la]

ca oblata fidelium [la], n m pl

Definició

Ofrenes dels fidels.

Nota

Àmbit: Inespecífic
('ofrenes dels fidels')