oblat | oblata

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 14a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2024.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca oblat | oblata, n m, f
es oblato | oblata

Definició

Persona que forma part d'un institut religiós en el qual estatutàriament es dona a cada membre el nom genèric d'oblat o oblata, juntament amb el nom específic que correspon a la institució.

Nota

Àmbit: Inespecífic
(Del llatí oblatus, 'el qui s'ofereix [a Déu]'.)