docuficció

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca docuficció, n f
es docuficción, n f
fr docu-fiction, n m
fr docufiction, n f
it docu-fiction, n m/f
it docufìction, n m/f
pt docuficção, n f
en docufiction, n
en docu-fiction, n var. ling.

<Arts > Cinema>

Definició

Gènere audiovisual híbrid, situat entre el documental i la ficció, que explica fets de la realitat combinant testimonis o experts en la matèria, sovint en format d'entrevista, i elements de ficció, generalment mitjançant la representació amb actors o l'animació.

Nota

1. La docuficció té com a objectiu construir un relat versemblant i imparcial de la realitat, allunyat del sensacionalisme.
2. Són exemples de docuficció Die Manns - Ein Jahrhundertroman (Heinrich Breloer, 2001), sobre Thomas Mann i la seva família; La guerra inacabada (Televisió de Catalunya, 2003), sobre les fosses de la guerra civil espanyola, o Sis dies corrents (Neus Ballús, 2021), sobre el dia a dia dels treballadors d'una petita empresa de la perifèria de Barcelona.
3. La docuficció es confon sovint amb el docudrama. A diferència del docudrama, però, que mostra només esdeveniments dramatitzats, la docuficció conté fragments d'entrevistes o d'exposició de fets que es van intercalant amb els fragments de ficció.