Nota

• La Llei d'hipoteca mobiliària i penyora sense desplaçament de l'Estat (LHMPSD) regula la figura del dret de penyora sense desplaçament. És un dret real de realització del valor o de garantia real, que recau sobre coses mobles que no són susceptibles d'hipoteca, en què la persona que és propietària es constitueix com a dipositària del bé fins al compliment del deute amb la creditora, per aquest motiu no hi ha desplaçament del bé cap a una tercera persona.
  L'article 52 de la LHMPSD recull els béns objecte d'aquest dret: «les explotacions agrícoles, forestals o pecuàries sobre: els fruits pendents i les collites esperades dins de l'any agrícola en què se celebra el contracte; els fruits separats o productes d'aquestes explotacions. Si no estan emmagatzemats, s'ha de determinar el lloc on s'han de dipositar; els animals, així com les seves cries o productes; les màquines i eines de les referides explotacions».
  També ho seran, d'acord amb els articles 53 i 54 de la LHMPSD, «els béns que s'expressen a continuació, encara que no formin part de les explotacions a les quals es refereix l'article anterior, com són: les màquines i altres béns mobles identificables per característiques pròpies; les mercaderies o matèries primeres emmagatzemades; les col·leccions de valor artístic o històric […] i altres encara que no pertanyin a una col·lecció. Així com, els crèdits i altres drets que corresponen als titulars dels contractes, llicències, concessions o subvencions administratives sempre que la Llei o el corresponent títol de constitució n'autoritzi l'alienació a un tercer […]. Els drets de crèdit, incloent-hi els crèdits futurs, sempre que no estiguin representats per valors i no tinguin la consideració d'instruments financers […]. Per a una constitució eficaç, s'hauran d'inscriure en el Registre de Béns Mobles».
  Per a identificar els béns que són objecte del dret de penyora, aquesta es produeix mitjançant inscripció constitutiva, la fixació de l'status loci de la cosa pignorada i la conversió del pignorant en una espècie de dipositari de la cosa. A més, l'article 57 de la LHMPSD disposa que l'escriptura o pòlissa de la penyora contindrà la descripció dels béns que es pignoren, expressant-ne la naturalesa, quantitat, qualitat, estat i altres; la determinació de l'immoble en què se situen, emmagatzematge o dipòsit; l'obligació del propietari de conservar-los i tenir-los a disposició del creditor en qualsevol moment, i les assegurances concertades amb referència a la pòlissa corresponent.
  Ara bé, hi ha béns que no poden ser objecte de penyora sense desplaçament, i aquests són detallats per l'article 55: «No es poden constituir en penyora sense desplaçament els béns expressats a l'article 12 o que per pacte hagin estat hipotecats d'acord amb l'article 11 de la Llei hipotecària. Tampoc […] sobre béns que estiguin pignorats d'acord amb aquesta llei».
  Cal assenyalar que, com recull l'article 56 de la LHMPSD, «la constitució de la penyora no perjudica els drets adquirits de forma legítima, segons document de data autèntica anterior, per terceres persones sobre els béns pignorats i sense perjudici de la responsabilitat […] oferint en penyora com a lliures les coses que sabia que estaven gravades o fingint-se amo de les que no li pertanyen».
  En referència a les obligacions i els drets que tenen les parts amb els béns, se'n poden assenyalar algunes, com que el deutor pot tornar al creditor, en qualsevol moment, l'import principal més els interessos. Convé destacar que els béns pignorats no poden ser traslladats del lloc on es troben sense el coneixement i consentiment del creditor, tal com ho disposa l'article 60 de la LHMPSD.
  Les despeses necessàries per a la deguda conservació, reparació, administració i recol·lecció dels béns pignorats són a compte del deutor (art. 61 LHMPSD). Si el deutor incompleix aquestes obligacions, el creditor pot exigir la devolució de la quantitat deguda o la venda immediata de la penyora, sense perjudici de la responsabilitat corresponent. A més, la pèrdua o el deteriorament dels béns dona dret a una indemnització.
  Finalment, pel que fa a les causes generals d'extinció d'aquest dret de garantia, l'article 79 de la LHMPSD disposa que: «les inscripcions d'hipoteca caduquen i es cancel·len d'ofici o a instància de part un cop hagin transcorregut sis anys, i les de penyora, una vegada transcorreguts tres anys, comptadors en ambdós casos a partir de la data del venciment de l'obligació garantida».