La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll d'Haití
- cod kreyol
- ar كريول هايتي
- ar أيسيين sin. compl.
- cy Creoliaith Haití
- cy Aiysyen sin. compl.
- de Haitianisch
- de Aiysyen sin. compl.
- de Haiti-Kreol sin. compl.
- de Kreyól sin. compl.
- en Haitian Creole
- en Aiysyen sin. compl.
- en Kreyol sin. compl.
- es criollo de Haití
- es aiysyen sin. compl.
- eu haitiko kreolera
- eu aiysyen sin. compl.
- fr créole d'Haïti
- fr aiysyen sin. compl.
- gn krióllo Aiti-gua
- gn aiysyen sin. compl.
- it creolo di Haiti
- it aiysyen sin. compl.
- ja ハイチのクレオ－ル語
- ja クレヨル・アイシアン語 sin. compl.
- nl Creools van Haïti
- pt crioulo do Haiti
- pt ayisyen sin. compl.
- ru Гаитянский креольский язык
- ru Аисьен sin. compl.
- ru Креоль sin. compl.
- zh 海地克里奥尔语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Crioll de base francesa>, <Amèrica > Haití>
Definició
Originàriament l'illa de la Hispaniola estava poblada per amerindis arawaks i caribs. Els espanyols, els primers a arribar-hi, els van sotmetre a treballs forçats per a extreure or de les mines. En menys de vint-i-cinc anys van acabar amb la població autòctona i van començar a dur esclaus africans per reemplaçar-la. Cap a 1545 l'or va començar a escassejar a la part occidental de l'illa i els espanyols es van concentrar en la part oriental. Aleshores s'hi van establir els francesos, que van importar molts més esclaus i van establir-hi plantacions. És en aquest context que el crioll haitià es va desenvolupar.
Haití va ser un dels primers països americans, després dels Estats Units, a declarar la independència, el 1804, després que la població esclava d'origen africà es revoltés contra la metròpoli. Després de la independència, l'aïllament respecte de França va ser gairebé complet. Una elit local va adoptar el francès, una variant més o menys influïda pel crioll, com a marca de la seva identitat social, i el francès va esdevenir la llengua oficial del país (del govern, de l'educació i de la justícia). Aquest fet ajudava a mantenir el poder de l'elit, ja que la resta de la població no parlava francès. Només els infants d'aquest grup minoritari adquirien totes dues llengües a casa i perfeccionaven el francès a l'escola. D'aquesta manera es va mantenir la transmissió del francès després de la independència, malgrat la manca de contacte amb població francòfona.
Ferguson va utilitzar com a exemple la situació d'Haití per a definir el concepte de diglòssia. Posteriorment s'ha qüestionat que es pugui parlar de diglòssia a Haití, atès que el francès és parlat únicament per un 5% de la població, entre d'altres arguments.
Des dels anys 80 del segle XX el prestigi del crioll ha anat a augmentant: ha començat a ser usat en publicacions religioses i polítiques, i fins i tot en discursos presidencials. El govern, per mirar de combatre l'elevada taxa d'analfabetisme, el 1979 va establir que el crioll fos utilitzat com a llengua d'ensenyament els quatre primers anys d'escolarització. Pel que fa a l'escriptura, després d'un cert debat sobre la proximitat o no a l'ortografia francesa que havia de tenir, un equip de lingüistes de la Universitat de París va proposar una solució de compromís, que fou adoptada el 1980 pel Ministeri d'Educació d'Haití com a ortografia oficial. El crioll haitià té una rica tradició literària iniciada a començament del segle XIX.
Es poden distingir tres variants dialectals; la del nord, que inclou Cap-Haïtien; la central, que inclou la capital, Port-au-Prince, i la del sud. La variant amb més prestigi és la de la capital, de manera que alguns haitians parlen el seu dialecte natiu i també el de Port-au-Prince.
L'emigració haitiana, a causa de la pobresa i de la situació convulsa del país, ha estat molt important durant les darreres dècades. Trobem comunitats haitianes a les Bahames, la Guaiana francesa, Miami, Nova York, Montreal, França, etc.
