Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "falagar" dins totes les àrees temàtiques

úlcera tropical úlcera tropical

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia patològica>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  úlcera tropical, n f
  • ca  fagedena tropical, n f sin. compl.
  • ca  fagedenisme tropical, n m sin. compl.
  • ca  úlcera d'Aden, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Malabar, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Plaut-Vincent, n f sin. compl.
  • ca  úlcera del desert, n f sin. compl.
  • ca  úlcera Malabar, n f sin. compl.
  • ca  úlcera tropical fagedènica, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia patològica>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Úlcera fagedènica relacionada amb traumatismes simples que es localitza en les parts distals de les extremitats inferiors, especialment en les zones supramal·leolars, observada en climes tropicals i en persones amb malnutrició. La causa no és prou coneguda, però hom ha detectat la presència d'estreptococs, estafilococs, Bacteroides fusiformes i Borrelia vincenti.
úvula palatina úvula palatina

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  úvula palatina, n f
  • ca  campaneta, n f sin. compl.
  • ca  estafili, n m sin. compl.
  • ca  gargamelló, n m sin. compl.
  • ca  paladar pèndul, n m sin. compl.
  • ca  úvula, n f sin. compl.
  • es  estafilión
  • en  staphylion

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Prolongació vertical de forma cilíndrica o cònica, que es desprèn de la part mediana de la vora posterior del vel del paladar; és formada pel múscul palatoestafilí, teixit connectiu i membrana mucosa.

Nota

  • La denominació úvula prové del llatí uvula, diminutiu de uva 'raïm'.
  • La denominació estafili es considera obsoleta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 14a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2024.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  adduir, v tr
  • ca  aportar, v tr sin. compl.
  • es  aducir
  • es  alegar

<Dret processal>

Definició
Presentar, al·legar, oferir o exposar {una prova, una raó o un argument}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'advocat va adduir diverses proves en defensa de l'acusat.

    Ex.: Quan es fa una denúncia, és important aportar totes les proves de què es disposi.
agulla del paladar agulla del paladar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla del paladar, n f
  • ca  marlí, n m
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulla de paladar, n f sin. compl.
  • ca  agulla imperial, n f sin. compl.
  • ca  peix vela, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  gúia del paladar, n f var. ling.
  • ca  guya de paladá, n f var. ling.
  • ca  guya del paladar, n f var. ling.
  • nc  Tetrapturus belone
  • es  aguja paladar
  • es  agujón
  • es  marlín del Mediterráneo
  • fr  marlin de la Mediterranée
  • en  Mediterranean spearfish

<Peixos > Istiofòrids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - guya de paladá (RPCE3): Mallorca

    - guya del paladar (DCVB-E): Mallorca

    - gúia del paladar (RANDA11): Mallorca
agulla del paladar agulla del paladar

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla del paladar, n f
  • ca  marlí, n m
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulla de paladar, n f sin. compl.
  • ca  agulla imperial, n f sin. compl.
  • ca  peix vela, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  gúia del paladar, n f var. ling.
  • ca  guya de paladá, n f var. ling.
  • ca  guya del paladar, n f var. ling.
  • nc  Tetrapturus belone
  • es  aguja paladar
  • es  agujón
  • es  marlín del Mediterráneo
  • fr  marlin de la Mediterranée
  • en  Mediterranean spearfish

<Peixos > Istiofòrids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - guya de paladá (RPCE3): Mallorca

    - guya del paladar (DCVB-E): Mallorca

    - gúia del paladar (RANDA11): Mallorca
alamara alamara

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alamara, n f
  • es  alamar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Trau sobreposat cosit a la vora d'un vestit, d'un mantell, d'una cortina, etc.
alamara alamara

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alamara, n f
  • es  alamar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

alangan alangan

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alangan
  • ar  ألانغانية
  • cy  Alangan
  • de  Alangan
  • en  Alangan
  • es  alangan
  • eu  alanganera
  • eu  alagan sin. compl.
  • fr  alangan
  • gl  alangan
  • gn  alangan
  • it  alangan
  • pt  alangan
  • zh  阿拉安语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>

Definició
El grup etnolingüístic alangan s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com mangyan, juntament amb els iraya, els tadyawan, els batangan, els buhid, els hanunoo, els ratagnon i els tao buid. El territori tradicional d'aquests grups se situa a les terres altes de l'interior de l'illa de Mindoro. A les terres baixes de Mindoro, en canvi, hi viuen majoritàriament altres grups no mangyan, com el tagal, el visaia i l'ilocano.

Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen de la denominació alangan, que podria significar 'grup de persones de cultura poc refinada' (d'alangan, 'precarietat', 'incertesa', 'inadequat', en tagal), o provenir dels noms d'un riu i una muntanya situats a la Vall d'Alangan.

Les llengües que formen el grup mangyan, excepte el batangan i el buhid, no són lingüísticament gaire properes. De fet, les relacions entre les llengües d'aquest grup presenten certs dubtes. D'una banda, hi ha evidències que inclouen totes les llengües mangyan dins el grup mesofilipí. De l'altra, hi ha elements que indiquen que només les llengües del grup mangyan meridional (batangan, buhid, hanunoo) formen part del grup mesofilipí, mentre que les llengües mangyan septentrional (iraya, alangan i tadyawan) formen part del grup filipí septentrional, probablement dins el grup sambàlic.

L'alangan limita amb l'iraya, el tagal, el tadyawan i el batangan.
al·lèrgia al calamar (Loligo vulgaris) al·lèrgia al calamar (Loligo vulgaris)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al calamar (Loligo vulgaris), n f
  • ca  al·lèrgia al calamars (Loligo vulgaris), n f sin. compl.
  • es  alergia a calamar (Loligo vulgaris), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 88671000135100
allargament del paladar secundari allargament del paladar secundari

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  allargament del paladar secundari
  • en  secondary lengthening of palate

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de nas, boca i faringe>