Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "esbalçada" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aigua estancada, n f
- es agua estancada
- en backwater
- en dead water
- en stagnant water
<Hidrologia subterrània>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alardó, n m
- es empalizada, n f
- es estacada, n f
- fr palissade, n f
- en fence, n
- en fencing, n
<Enginyeria forestal>
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca blavet de muntanya, n m
- es niña esmaltada, n f
- fr azuré du genêt, n m
- en idas blue, n
- nc Plebejus idas
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bracera, n f
- ca margenera, n f sin. compl.
- ca braceres, n f pl alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca carxofa borda, n f alt. sin.
- ca centàurea, n f alt. sin.
- ca flor del sucre, n f alt. sin.
- ca herba bracera, n f alt. sin.
- ca herba del sucre, n f alt. sin.
- ca herba travalera, n f alt. sin.
- ca herba vaquera, n f alt. sin.
- ca manuaga, n f alt. sin.
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca rot de bou, n m alt. sin.
- ca tiravaques, n m alt. sin.
- ca travalera, n f alt. sin.
- ca travarades, n f pl alt. sin.
- ca arbassera, n f var. ling.
- ca bonaga, n f var. ling.
- ca bonevaga, n f var. ling.
- ca bovenaga, n f var. ling.
- ca braçalera, n f var. ling.
- ca bracerera, n f var. ling.
- ca brassera, n f var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca centaura, n f var. ling.
- ca esbarcera, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca gracera, n f var. ling.
- ca grassera, n f var. ling.
- ca revelera, n f var. ling.
- ca trabalera, n f var. ling.
- nc Centaurea aspera L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bracera, n f
- ca margenera, n f sin. compl.
- ca braceres, n f pl alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca carxofa borda, n f alt. sin.
- ca centàurea, n f alt. sin.
- ca flor del sucre, n f alt. sin.
- ca herba bracera, n f alt. sin.
- ca herba del sucre, n f alt. sin.
- ca herba travalera, n f alt. sin.
- ca herba vaquera, n f alt. sin.
- ca manuaga, n f alt. sin.
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca rot de bou, n m alt. sin.
- ca tiravaques, n m alt. sin.
- ca travalera, n f alt. sin.
- ca travarades, n f pl alt. sin.
- ca arbassera, n f var. ling.
- ca bonaga, n f var. ling.
- ca bonevaga, n f var. ling.
- ca bovenaga, n f var. ling.
- ca braçalera, n f var. ling.
- ca bracerera, n f var. ling.
- ca brassera, n f var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca centaura, n f var. ling.
- ca esbarcera, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca gracera, n f var. ling.
- ca grassera, n f var. ling.
- ca revelera, n f var. ling.
- ca trabalera, n f var. ling.
- nc Centaurea aspera L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca càmera de davantal, n f
- ca càmera de bord, n f sin. compl.
- ca càmera embarcada, n f sin. compl.
- es cámara de bordo, n f
- es cámara de salpicadero, n m
- es cámara embarcada, n f
- fr caméra de tableau de bord, n f
- fr caméra-témoin, n f
- fr caméra-témoin de circulation, n f
- en car camera, n
- en dashboard cam, n
- en dashboard camera, n
- en dashcam, n
<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>
Definició
<Indústria paperera>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca cartolina esmaltada, n f
- es cartulina esmaltada
- fr carton émail
- en enamelled cardboard
<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria paperera>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca categoria escurçada, n f
- es categoría de sesgo
- fr catégorie slash
- en slash category
<Lingüística>
Definició
Nota
- Originàriament se simbolitzava per mitjà d'una fracció en què el denominador assenyalava el tipus d'element buit. Per exemple, la categoria escurçada SV/SN representa un sintagma verbal que conté una posició de sintagma nominal buida, com en [la persona que [SV/SN vaig veure Ø]]. Posteriorment, però, s'ha tendit a representar per mitjà del tret [escurçat] associat a les altres especificacions d'un node.
<Esport > Esports eqüestres > Hípica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cavalcada, n f
- es cabalgada
- fr chevauchée
- en riding
<Hípica>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cavalcada, n f
- es cabalgada, n f
<Història del dret>
