Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "destemprança" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca assegurança, n f
- ca contracte d'assegurança, n m sin. compl.
- es contrato de seguro
- es seguro
<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca assegurança, n f
- ca contracte d'assegurança, n m sin. compl.
- es contrato de seguro
- es seguro
- en insurance
- en insurance contract
<Assegurances > Assegurança privada>
Definició
Nota
- Els contractes d'assegurança solen plasmar-se en documents anomenats pòlisses.
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca assegurança, n f
- ca modalitat d'assegurança, n f
- es modalidad de seguro
- es seguro
- en insurance
<Assegurances > Assegurança privada>
Definició
Nota
- Les modalitats d'assegurança d'un mateix ram es diferencien per les garanties que incorporen.
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca assegurança, n f
- ca contracte d'assegurança, n m sin. compl.
- es contrato de seguro, n m
- es seguro, n m sin. compl.
<Dret mercantil>
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca certificat d'assegurança, n m
- es certificado de seguro
- fr certificat d'assurance
- en insurance certificate
<Trànsit > Circulació > Normativa>
Definició
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca certificat d'assegurança obligatòria, n m
- es certificado de seguro obligatorio
- en certificate of insurance
<Policia > Infraestructura > Documents>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca certificat individual d'assegurança, n m
- es certificado individual de seguro
- en certificate of insurance
<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de persones>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca certificat internacional d'assegurança, n m
- es certificado internacional de seguro
- en international motor insurance
<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de danys > Assegurança multirisc>
Definició
Nota
- Substitueix l'antiga carta verda.
<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 14a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2024.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte d'assegurança, n m
- ca assegurança, n f sin. compl.
- es contrato de seguro
- es seguro
<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>
Definició
Nota
-
El contracte d'assegurança és regulat per la Llei 50/1980, del 8 d'octubre, de contracte d'assegurança. La doctrina no ha resolt si aquest tipus de contracte respon a la matèria civil o a la mercantil, si bé sembla que la doctrina majoritària s'inclina per emmarcar-lo dins l'àrea mercantil.
Una altra norma que s'ha de tenir en compte és la Llei 20/2015, del 14 de juliol, d'ordenació, supervisió i solvència de les entitats asseguradores i reasseguradores (LOSSEAR).
D'acord amb l'article 1 de la Llei 50/1980, del 8 d'octubre, de l'Estat: «El contracte d'assegurança és aquell pel qual l'assegurador s'obliga, mitjançant el cobrament d'una prima i per al cas que es produeixi l'esdeveniment el risc del qual és objecte de cobertura, a indemnitzar, dins els límits pactats, el dany produït a l'assegurat o a satisfer un capital, una renda o altres prestacions convingudes».
Per tant, en el contracte d'assegurança destaquen certs elements. En primer lloc, el risc, que és la causa del contracte. En aquest sentit, l'article 4 de la Llei 50/1980 disposa que: «El contracte d'assegurança és nul, excepte en els casos que estableix la llei, si en el moment de la seva conclusió no existia el risc o havia ocorregut el sinistre», ja que no hi hauria causa per subscriure aquest tipus de contracte. En segon lloc, l'interès, que fa referència al valor del bé assegurat. En tercer lloc, el dany o sinistre, que, lògicament, fa referència a la producció de l'esdeveniment assegurat, de manera que s'ha de produir el risc previst en el contracte i durant la vigència d'aquest. I, en darrer lloc, la suma assegurada, que és el valor fixat en el contracte com a quantia de l'interès.
En aquest tipus de contracte intervenen diversos subjectes. D'una banda, la part asseguradora, que és la persona jurídica (societat anònima, mútua, cooperativa o mutualitat) que es compromet a pagar una indemnització si es produeix l'esdeveniment assegurat. Els requisits i les modalitats de les asseguradores són regulats a la LOSSEAR i necessiten l'aprovació de l'Administració pública per a actuar com a asseguradores, ja que, sense aquesta aprovació, els contractes d'assegurança són nuls. De l'altra, el prenedor de l'assegurança, que és qui subscriu el contracte i, per tant, s'obliga a pagar la prima, així com a declarar el risc. Aquí, cal diferenciar dues posicions més, ja que no sempre coincideixen en la mateixa persona física o jurídica. Una d'aquestes és l'assegurada, que és la titular del bé o objecte de l'assegurança, i l'altra és la beneficiària, que és la persona legitimada per a obtenir la indemnització que ha de pagar l'asseguradora.
El contracte d'assegurança s'ha de formalitzar per escrit, tal com indica l'article 5 de la Llei 50/1980, i es coneix habitualment amb el nom de pòlissa. La major part de la doctrina considera que es tracta d'un contracte consensual que es perfecciona amb el consentiment de les parts, sense que calgui cap altra formalitat, i que la necessitat de lliurament d'aquesta pòlissa escrita, que figura en l'article 5, només té efectes probatoris, però no de validesa.
Una altra característica del contracte d'assegurança és que es tracta d'un contracte aleatori, ja que no es pot saber amb certesa si es produirà el sinistre. Així mateix, és bilateral, ja que una de les parts està obligada a pagar una prima (mensual, anual o de la manera que pactin les parts en el contracte) a canvi que l'asseguradora respongui per la suma assegurada en el moment en què es produeixi el sinistre. Per tant, és un contracte onerós. A més, també es pot considerar un contracte d'adhesió, en què la part consumidora (l'assegurada) se sotmet a les condicions que ha establert l'entitat asseguradora.
Pel que fa a les obligacions de l'assegurador, l'article 5 de la Llei 50/1980 disposa que: «L'assegurador està obligat a lliurar al prenedor de l'assegurança la pòlissa o, almenys, el document de cobertura provisional». Així mateix, l'assegurador també està obligat al pagament de la indemnització si es produeix el sinistre assegurat, com determina l'article 18, i, un cop efectuat el peritatge i les investigacions necessàries, es pot establir l'existència del sinistre i l'import dels danys que en resultin. No obstant això, el mateix article recull que: «En qualsevol cas, l'assegurador ha d'efectuar, dins els quaranta dies a partir de la recepció de la declaració del sinistre, el pagament de l'import mínim del que l'assegurador pugui deure, segons les circumstàncies que ell conegui». Per tant, tot i que l'assegurador no en pugui determinar la quantia exacta passats aquests quaranta dies, sí que ha de pagar un mínim, ja que, si no ho fa, incorre en mora, tal com disposa l'article 20 de la Llei 50/1980. La mora, segons aquest darrer article, implica no complir la prestació en el termini de tres mesos des de la producció del sinistre, o bé, com s'ha esmentat, no pagar la quantitat mínima dins dels quaranta dies d'ençà que va ocórrer el sinistre (art. 20.3). Tanmateix, l'article 20, en l'apartat vuitè estableix que: «No pertoca la indemnització per mora de l'assegurador si la falta de satisfacció de la indemnització o de pagament de l'import mínim està fonamentada en una causa justificada o que no li sigui imputable». L'assegurador tampoc no ha de pagar la prestació si el sinistre ha estat causat per mala fe de l'assegurat, d'acord amb l'article 19, amb la qual cosa s'evita que la persona cobri un sinistre que ha causat de forma dolosa ella mateixa.
D'altra banda, en referència a les obligacions de l'assegurat, aquest ha de declarar el risc, així com les causes modificadores d'aquest, mitjançant un qüestionari facilitat per l'assegurador. Sobre aquesta declaració es determina la possibilitat, en un grau o un altre, que es produeixi el risc (art. 10). Aquest mateix article disposa que l'assegurador pot rescindir el contracte mitjançant una declaració dirigida al prenedor de l'assegurança en el termini d'un mes a comptar del coneixement de la reserva o inexactitud del prenedor de l'assegurança.
En referència a aquesta declaració per part de l'assegurat, arran del Reial decret llei 5/2023, que modifica la Llei 50/1980, del 8 d'octubre, de l'Estat i la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, s'ha inclòs un nou apartat en l'esmentat article 10, referent a les assegurances de vida, segons el qual la persona assegurada no està obligada a declarar si ha patit càncer, un cop han passat cinc anys des de la finalització del tractament sense cap recaiguda.
L'assegurat està obligat al pagament de la prima, que és l'obligació fonamental d'aquest tipus de contracte. Les conseqüències derivades de no fer aquest pagament es recullen en l'article 15 de la Llei 50/1980, en què es disposa que: «Si per culpa del prenedor la primera prima no ha estat pagada, o la prima única no ho ha estat al seu venciment, l'assegurador té dret a resoldre el contracte o a exigir el pagament de la prima deguda per via executiva amb base en la pòlissa. Llevat de pacte en contra, si la prima no ha estat pagada abans que es produeixi el sinistre, l'assegurador queda alliberat de la seva obligació. En cas de manca de pagament d'unes de les primes següents, la cobertura de l'assegurador queda suspesa un mes després del dia del seu venciment. Si l'assegurador no reclama el pagament dins els sis mesos següents al venciment de la prima, s'entén que el contracte queda extingit. En qualsevol cas, l'assegurador, quan el contracte estigui en suspens, només pot exigir el pagament de la prima del període en curs. Si el contracte no ha estat resolt o extingit de conformitat amb els paràgrafs anteriors, la cobertura torna a tenir efecte al cap de vint-i-quatre hores del dia en què el prenedor va pagar la seva prima».
Finalment, l'altra obligació del prenedor de l'assegurança és la comunicació del sinistre i minoració dels danys, conforme a l'article 16, ja que, si no ho fa, l'assegurador pot reclamar els danys i perjudicis causats per aquesta falta de comunicació.
I, pel que fa a la durada del contracte, l'article 22.1 disposa que és la que determini la pòlissa de l'assegurança. Aquesta no pot establir un període superior a deu anys, llevat del cas de les assegurances de vida, i sense perjudici que les altres es puguin prorrogar per nous terminis no superiors a un any. Quant a la prescripció de les accions, l'article 23 estableix que les accions derivades del contracte d'assegurança prescriuen en un termini de dos anys, si es tracta d'una assegurança de danys, i cinc anys, si és una assegurança de persones.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca desesperança, n f
- es desesperanza, n f
- fr désespoir, n m
- en desperation, n
- en dispair, n
<Infermeria>
