
Des d’aquesta setmana es poden consultar per mitjà del Cercaterm, el servei de consultes en línia del TERMCAT, 112 fitxes d’odonats, l’ordre d’insectes de cap eixamplat, antenes curtes i filiformes i aparell bucal mastegador, més coneguts popularment, segons la zona, com a espiadimonis, libèl·lules, damisel·les, cavalls de serp o altres formes geosinònimes.
Bona part de les noves fitxes fan referència a les espècies d'odonats presents a Catalunya, i provenen de l'obra Les libèl·lules de Catalunya, elaborada per Oxygastra, Grup d’estudi dels odonats de Catalunya, que es va fer amb l'assessorament terminològic del TERMCAT. Totes aquestes fitxes contenen una denominació catalana, generalment de nova creació, el nom científic de l’espècie, i equivalents en francès, anglès i alemany.
En gairebé tots els casos les denominacions catalanes de les espècies consten de més d'una unitat lèxica i estan formades, seguint el model binomial de les denominacions científiques, per un nom de base compartit per als insectes del mateix gènere i un complement del nom que identifica l'espècie a partir de característiques morfològiques, com ara la mida (carablanc petit, libèl·lula ampla, tallanassos gros, etc.), la coloració (alaestès verd, pixaví sanguini, polaines lívid, etc.) o taques característiques (patge de copa, espiadimonis de fanal, etc.); a partir de l’hàbitat (pixaví muntanyenc, rodadits de bassa, tallanassos d’areny, etc.); a partir de la distribució (llantió iberomagribí, xanquer europeu, vimetaire occidental, etc.), o a partir del comportament (espiadimonis tardorenc o emperador divagant).
La resta de fitxes corresponen a les 10 famílies i als 29 gèneres en què es classifiquen les espècies presents actualment a Catalunya, que han estat completades pel TERMCAT amb informació facilitada pel grup Oxygastra o extreta d'altres fonts de referència.