Aquest dimarts el TERMCAT ha fet 40 anys i dijous és el Dia Internacional de la Família. Per això ho volem celebrar aquesta setmana amb un terme que es va fixar en català el segle passat (1991), que forma part de la nostra història i que s’ha implantat amb èxit: família monoparental.
Al llarg dels anys, el terme família monoparental s’ha implantat àmpliament per anomenar les famílies amb un sol progenitor —ja sigui el pare o la mare— i un o més fills a càrrec; és el terme normatiu i el més utilitzat tant en l’àmbit institucional com en els mitjans de comunicació i en el llenguatge administratiu.
L’adjectiu monomarental, tot i que és un neologisme que va sorgir per visibilitzar que la majoria de famílies amb un sol adult progenitor estan encapçalades per dones, no és reconegut oficialment i té un ús menys estès. En cas que vulguem precisar aquest sentit, és més adequat dir-ne família monoparental femenina. La raó lingüística principal per descartar la formació monomarental és clara: parental no ve de pare, sinó que deriva del llatí parens, -ntis (participi present del verb parere ‘parir’). D’arguments lingüístics no ens en falten i us convidem a llegir aquest apunt per poder guanyar qualsevol debat de sobretaula.
Ara sí, destapem el cava i us convidem a celebrar-ho amb nosaltres amb l'etiqueta a xarxes #TERMCAT40, que en certa manera també sou família. Visca la diversitat familiar i els nous models de família!
Us agraïm la fidelitat d'haver arribat fins aquí. Xin-xin!
