Comença el període de caire festiu que precedeix la quaresma i en què són típiques les rues i les festes de disfresses, la setmana de Carnaval! Per això el nostre #termedelasetmana té a veure amb música i moure el cos: batucada.
Segurament més d’un cop heu sentit la remor de fons dels tambors d’una batucada i us heu apuntat al ritme enganxós movent els malucs. Bé, si sou al llit dormint és possible que no... Però pensem en positiu: la remor la sentiu al carrer i teniu un bon dia. De seguida anireu a treure el cap i veureu aquesta festa, d’origen brasiler, en què es balla al ritme de la música dels tambors, especialment durant l'època de Carnaval.
De fet, el terme batucada és d’incorporació prou recent també al diccionari normatiu (DIEC2 2024) i pot fer referència a la música de percussió originària del Brasil i amb arrels africanes, a la manifestació festiva de carrer en què els participants ballen o bé al conjunt de percussionistes que executen la batucada. Podem celebrar i escriure el terme amb tota tranquil·litat, que també ha passat el filtre normatiu.
Des del punt de vista lingüístic, batucada té el seu origen en el portuguès brasiler i prové de la paraula batuque, que fa referència a un tipus de percussió rítmica d'origen africà, que en ioruba significa batre ('sonar els tambors').
A la Terminologia dels instruments musicals hi trobareu un dels instruments de percussió de la batucada més rellevants: el surdo. És el tambor gran que marca el ritme base i dona profunditat al so.
Pum-pum-pum, tam-tam... Que sonin els tambors!
