A l’espatlla hi ha una estructura essencial per al moviment del braç que rep un nom ben particular: el manegot dels rotatoris. Es tracta d’un conjunt format per quatre músculs —el supraespinós, l’infraespinós, el rodó menor i el subescapular— i pels tendons corresponents. Aquesta estructura envolta l’articulació de l’espatlla i contribueix a mantenir-la estable i a fer possibles els moviments del braç, especialment els de rotació i elevació.
Però què pot explicar aquesta denominació? El formant rotatoris és una reducció de músculs rotatoris, en referència als músculs del conjunt que intervenen en els moviments de rotació de l’espatlla.
Pel que fa a manegot, la disposició anatòmica dels músculs i els tendons, que formen una mena d’embolcall al voltant del cap de l’húmer i de la càpsula articular, pot ajudar a entendre la motivació del nom. Aquesta disposició evoca la imatge d’una peça que envolta i protegeix una part del cos, una imatge que també trobem en el terme amb què es designa aquesta estructura en altres llengües.
En anglès, el terme corresponent és rotator cuff; en castellà, manguito de los rotadores, i, en francès, coiffe des rotateurs. En les tres llengües, el mot principal es pot relacionar amb una peça o una estructura que envolta o recobreix una part del cos o alguna cosa en general. El mot anglès cuff designa, entre altres significats, una cosa (com ara una part d'una màniga o un guant) que envolta el canell. En castellà, manguito té, entre altres sentits, el de màniga sobreposada que protegeix la roba i, en l’àmbit de l’anatomia, també designa específicament la càpsula tendinosa que cobreix una articulació. En francès, coiffe pot designar un tocat de dona i, en àmbits tècnics, la part d’un coet o d’un llançador que protegeix la càrrega útil. Així, tot i que aquestes tres denominacions no parteixen exactament del mateix sentit ni de la mateixa imatge, comparteixen una representació basada en una peça que cobreix, envolta i protegeix una estructura, i que pot tenir una certa forma tubular.
I, en català, per què en diem manegot? El diccionari normatiu no recull cap accepció anatòmica específica d’aquest mot. Manegot remet a maneguí, que designa una màniga postissa que protegeix les mànigues del vestit en algunes feines o bé un adorn de tela que es posa al voltant del puny. Aquests sentits permeten relacionar el terme manegot amb la imatge d’una cosa que envolta i protegeix una part del cos i que pot tenir una forma aproximadament tubular.
En el diccionari normatiu, el mot formalment semblant maneguet també recull diversos sentits relacionats amb peces tubulars o cilíndriques que envolten altres objectes. Des d’aquest punt de vista, maneguet podria semblar una forma encara més adient per a referir-se a una estructura que envolta l’articulació.
Així doncs, maneguet dels rotatoris pot semblar una denominació més transparent des del punt de vista semàntic i, de fet, també té una certa presència en l’ús. Tanmateix, potser per influència del castellà, en l’àmbit especialitzat s’ha consolidat la denominació manegot dels rotatoris, que també és adequada perquè es pot interpretar com una metàfora basada en la disposició anatòmica del conjunt: una estructura envoltant que contribueix a protegir i estabilitzar l’articulació i a facilitar-ne el moviment.
Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme i més terminologia d’anatomia en el portal temàtic Terminologia de ciències de la salut.
