La degradació ambiental provocada pel canvi climàtic, ja sigui com a conseqüència d’episodis puntuals (inundacions, huracans, etc.) o de processos més lents (episodis de sequera, la pujada del nivell del mar, etc.), està obligant les persones que viuen en zones afectades per aquests fenòmens a abandonar la seva residència habitual, i tot apunta que aquest tipus de mobilitat humana no voluntària anirà en augment els pròxims anys. Quina és la denominació més adequada per a fer referència a aquestes persones? Són refugiats, migrants o desplaçats?
La denominació que s’ha considerat prioritària en català i que ha estat aprovada pel Consell Supervisor del TERMCAT, tenint en compte l’opinió d’experts del sector, és migrant climàtic o migrant climàtica. De totes maneres, també es consideren vàlides les formes refugiat climàtic o refugiada climàtica i desplaçat climàtic o desplaçada climàtica, com a formes secundàries amb alguns matisos i restriccions.
Migrant climàtic: una denominació genèrica
La denominació migrant climàtic és la forma preferent perquè el nucli migrant és més genèric que desplaçat i refugiat, ja que simplement fa referència a la persona que migra, és a dir, a la persona que va d’un lloc a un altre, especialment d’una regió a una altra per residir-hi; així, tant pot fer referència als moviments dins d’un mateix estat com als moviments internacionals, i és una forma que no entra en conflicte amb definicions jurídiques d’àmbit internacional.
Refugiat climàtic: una denominació amb limitacions
La forma refugiat en l’àmbit internacional només s’aplica, segons estableix la Convenció de Ginebra, a les persones que han d’abandonar el seu país de nacionalitat o de residència habitual perquè són perseguides per motius d’ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un determinat grup social. En el terme refugiat climàtic, en canvi, el mot refugiat té un sentit més ampli, i, segons opinen majoritàriament els experts, aquest ús genèric pot portar a la banalització d’aquest terme i anar en detriment de les persones que, d’acord amb les lleis internacionals, tenen dret a reclamar asil. Per aquest motiu, doncs, cal fer servir el terme refugiat climàtic amb certa prudència.
A més a més, també s’ha optat per establir la denominació refugiat climàtic com a sinònim complementari de migrant climàtic perquè el concepte de ‘refugiat’ sol implicar un desplaçament cap a un altre país, la qual cosa no sempre és així en els moviments humans per motius climàtics.
Desplaçat climàtic: una denominació més específica
Tot i que sovint la designació desplaçat climàtic s’utilitza de manera intercanviable amb la resta de denominacions, en realitat designa un concepte més específic: els migrant climàtics que canvien el seu lloc de residència habitual dins del mateix estat. Això és així perquè aquesta denominació ha estat creada sobre la base del terme consolidat desplaçat intern, que designa la persona que ha hagut d’abandonar el seu lloc d’origen o el lloc de residència habitual sense creuar cap frontera reconeguda internacionalment.
Finalment, convé tenir present que el terme migrant ambiental (o refugiat/desplaçat ambiental) no és sinònim de migrant climàtic (o refugiat/desplaçat climàtic), sinó que designa un concepte més ampli: la persona que s’ha hagut de desplaçar del seu lloc de residència habitual per qualsevol tipus de degradació ambiental, associada o no al canvi climàtic. Així, la migració ambiental pot ser d’origen natural (per exemple, conseqüència de terratrèmols o tsunamis) o d’origen antropogènic (per exemple, conseqüència d’accidents industrials o de projectes de desenvolupament, com podria ser la construcció d’una presa); els migrants climàtics, en definitiva, són un tipus de migrants ambientals.
Podeu consultar aquests termes i d’altres de relacionats en el Diccionari de l’emergència climàtica.
[Text publicat al Butlletí RECERCAT el 30/11/2021]
