Molts pensen fer un salt i fan petita gambada. [Refrany popular]
Gamba és una paraula alternativa a cama, d’origen mig italià mig francès, que ja fa temps que es va integrar a la llengua catalana. Tant s’hi va integrar, que hi ha deixat paraules tan nostres com els gambals (més val no sentir-se dir que som curts de gambals) i les gambades.
Les gambades? Què són les gambades? En general una gambada designa una passa llarga, i per això hi ha els que caminen amb grans gambades i els que s’arriben a algun lloc amb un parell de gambades. Però a la sala de musculació d’un gimnàs la cosa canvia, perquè les gambades també són la manera de referir-se en català a totes les variants del lunge.
Una gambada (o un lunge) és un exercici de musculació que consisteix a desplaçar una cama, flexionar-les totes dues més o menys en angle recte, gairebé fins a tocar a terra amb el genoll endarrerit, i a tornar-se a aixecar recuperant la posició d’origen. Evidentment no se’n fa una sinó una sèrie, i tant poden ser gambades endavant o gambades enrere com gambades laterals, segons on es dirigeixi la cama inicial. O bé podem anar-les combinant totes. A més, si volem augmentar la dificultat —i, per tant, la intensitat de l’exercici—, les podem fer amb l’ajuda de material apropiat, com ara unes manuelles, uns pesos russos o fins i tot una autèntica barra de pesos. Si us moveu per gimnasos que parlen altres llengües, sentireu que, a més de dir-ne lunges, en castellà també en diuen zancadas o estocadas, en francès fentes i en italià affondi.
Ara bé, les gambades que ho peten des de fa uns anys són les gambades amb desplaçament (els famosos walking lunges).
És a dir, ja no es tracta de tornar al punt d’origen al final de cada gambada sinó de desplaçar-se per la sala alternant les cames de manera que ara sigui la dreta ara l’esquerra la cama que va endavant, sempre mantenint el tronc ben recte. Segons diuen, la gràcia de l’exercici és impulsar-se cada vegada només amb la cama avançada en el moment d'aixecar-se per aconseguir que l’esforç sigui asimètric, tal com solen ser els esforços de caminar o pujar escales a la vida real; això diferencia les gambades dels esquats, que reparteixen l’esforç a parts iguals entre les dues cames.
Finalment, també hi ha qui fa les gambades amb desplaçament a dintre una piscina. D’aquesta manera, a banda de ser una activitat més refrescant, es disminueix l’impacte i la càrrega del pes corporal; en contrapartida, s’ha de superar la resistència més gran de l’aigua per a avançar. És una combinació molt interessant, especialment si la piscina és poc fonda i no ens hem de preocupar de no ofegar-nos a la meitat de cada gambada.
Per desgràcia les gambades havien quedat una mica arraconades en el català d'avui. Però ara resulta que han tornat amb tota la força als gimnasos per modelar-nos uns quàdriceps, uns glutis, uns isquiosurals i un tríceps sural de fantasia…
