En els temps que corren, marcats per una crisi que amenaça incessantment el mercat laboral, la flexiseguretat ens dóna un bri d’esperança. Es tracta d’una política socioeconòmica, sorgida cap a l’any 2000, que té per objectiu el creixement econòmic basat en la combinació de la flexibilitat empresarial per a gestionar la mà d’obra amb polítiques socials i ocupacionals que ofereixin seguretat als treballadors.
Dinamarca va ser pionera a aplicar la flexiseguretat, que a la pràctica es tradueix en més facilitats per a les empreses a l’hora de dur a terme una regulació d’ocupació. Com a contrapartida, els treballadors reben formació ocupacional i un subsidi, en cas d’atur, acompanyat de la participació en programes de recol·locació laboral.
Recentment, el Consell Supervisor ha fixat la forma flexiseguretat, creada a partir dels mots flexibilitat i seguretat, com a denominació catalana equivalent al substantiu anglès flexicurity, acrònim format pel truncament dels mots flexibility i security. Es tracta d’una forma més transparent que el calc flexiguretat, ja que incorpora el substantiu seguretat complet, que ja té ús i es documenta paral·lelament en castellà, francès i portuguès.
Als grans mals, grans remeis, i com podeu comprovar, la flexiseguretat en pot ser un, de remei. Ara, doncs, caldrà veure si amb aquesta balança flexisegura us podeu treure un pes de sobre i respirar una mica més tranquils.
Podeu consultar la informació completa sobre aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.
