
Alguns fenòmens que estudia la química física, com ara l’adsorció i la catàlisi amb sòlids o els sistemes col·loidals, tenen lloc en una superfície, és a dir, en el límit entre dos medis o dues fases diferents. És bastant habitual que, en contextos d’aquests àmbits, s’usin indistintament els termes interfície i interfase per a fer referència al límit entre dues fases d’un sistema heterogeni, si bé estrictament aquests dos termes no són sinònims. En aquest bit de terminologia, mirarem d’exposar les diferències conceptuals que presenten i les denominacions adequades en cada cas.
En anglès, la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) recomana la denominació interface per a designar una superfície que marca el límit de dues fases d’un sistema heterogeni, és a dir, que les separa. En seria un exemple la capa on entren en contacte l’oli i l'aigua, que són dues fases diferenciades que no es mesclen. En català, la denominació normativa per a fer-hi referència és interfície. D’alguna manera, el sentit literal de les denominacions emprades en cadascuna d’aquestes llengües dona pistes sobre el concepte que representen: en anglès, interface significa, literalment, ‘cara situada al mig’ i es pot relacionar amb una “superfície que està situada entre dues fases”; en català, el prefix inter- significa ‘entre’ i -fície remet a superfície, de manera que la denominació interfície també indica una “superfície situada al mig o entremig”.
El terme interfície representa una noció bidimensional (per definició, una superfície és bidimensional). Tanmateix, entre les dues fases en contacte d’un sistema heterogeni no sempre s’hi observa una separació nítida, sinó que hi pot haver una regió de transició entre fases. Aquesta regió presenta propietats significativament diferents a les d’aquestes dues fases, però que hi estan relacionades, i característicament és tridimensional, ja que no és només una superfície sinó que té un gruix. En anglès, la IUPAC recomana les denominacions interphase i interfacial layer per a fer-hi referència. En català, el terme precís que caldria utilitzar és interfase.
Podem imaginar la interfase com una zona de transició entre A i B que possiblement és formada per una mescla de A i B. Per exemple, tenim plastilina blava i plastilina vermella, en barregem una part per a formar un bloc lila i els ajuntem en l'ordre vermell-lila-blau. El bloc lila seria la interfase, és a dir, la “fase situada al mig”. En aquest cas, el sentit literal dels termes anglès i català també orienta sobre el seu significat, ja que ambdós remeten clarament a la idea de ‘fase al mig o entremig’.
La semblança formal entre l’anglès interface i el català interfase i el fet que, en castellà, ambdós conceptes fisicoquímics s’expressin amb la denominació interfase, són dues circumstàncies que poden influir en l’ús indistint, però imprecís, que sovint es troba en contextos d’aquest àmbit.
D’altra banda, convé recordar que, en català, la denominació interfase també vehicula un altre concepte, en aquest cas de la biologia cel·lular: l’etapa de la vida de la cèl·lula en què no està en divisió.
En conclusió, per a utilitzar els termes interfície i interfase amb propietat en català convé tenir en compte que la interfície és el límit bidimensional entre dues fases d’un sistema heterogeni, mentre que la interfase és la regió tridimensional de transició entre dues fases d’un sistema heterogeni.
Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquestes termes i més terminologia de química física en el Diccionari de química en línia, elaborat conjuntament per la Universitat Politècnica de Catalunya, el TERMCAT i Enciclopèdia Catalana.
[Text publicat al butlletí RECERCAT, número 201, octubre 2024]