Els noms dels núvols: gèneres i espècies

                                                                        “I jo, a la riba,
                                                                        penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus
                                                                        fan i desfan per sempre meravelles tan breus.”

                                                                                                                       Els núvols, Màrius Torres

Els núvols (o els niguls, les bromes o les boires, que tot és el mateix i el nom que li donem només depèn d’on siguem o d’on venim) adopten infinitat de formes, breus meravelles, i així ho veiem des de la riba o des de qualsevol punt de contemplació, ajudats per la nostra imaginació: el núvol en forma de magdalena al costat del massís de Montserrat, el nigul que recorda un cusset ajagut des de la platja des Trenc, o les bromes que converteixen la Seu Vella en un paisatge fantasmagòric.

Si ens situem a l’observatori meteorològic, però, el coneixement expert i les convencions científiques fan possible anomenar les infinites breus meravelles amb un nombre limitat d’etiquetes d’origen llatí que ens permeten compartir amb precisió l’espectacle que té lloc a casa nostra amb qualsevol persona del món.

En primer lloc, qualsevol núvol es pot anomenar amb el nom d’un dels deu gèneres de núvols, tipificats per l’Organització Meteorològica Mundial, en funció de l’altura de la troposfera on es trobi. En català, els noms llatins dels gèneres de núvols s’han adaptat mínimament des d’un punt de vista fonicogràfic, bàsicament incorporant accents gràfics o afegint una e de suport: per exemple, estratocúmulus (pel llatí stratocumulus), nimboestratus (per nimbostratus) o altocúmulus (per altocumulus). A més, per a la majoria de gèneres també es consideren adequades en català com a sinònims complementaris, per a contextos no especialitzats de caire divulgatiu, les denominacions catalanes adaptades des d’un punt de vista morfològic a partir de la forma llatina: per exemple estratocúmul, nimboestrat o altocúmul.

Alhora, els núvols també poden classificar-se en una segona categoria, les espècies de núvol, que es basen en la seva forma, les dimensions, l’estructura interna o el procés de formació. En aquest cas, de moment les formes prioritàries són les denominacions llatines sense cap tipus d’adaptació gràfica (calvus, castellanus, lenticularis, etc.), perquè, a diferència dels noms dels gèneres, són termes més especialitzats i les formes llatines adaptades no tenen cap tradició en català. En alguns casos, però, es considera vàlida com a sinònim complementari una forma catalana, que pot correspondre a la denominació popular o a una denominació creada a partir de la forma llatina; per exemple emmerletat -ada per a castellanus, i lenticular per a lenticularis.

Així doncs, cada núvol es pot anomenar amb aquesta etiqueta doble, la qual cosa dona lloc a formes com cirrus fibratus (o cirrus fibrat), altocúmulus stratiformis (o altocúmul estratiforme) o cúmulus humilis (o cúmul de bon temps)

I la precisió terminològica no acaba aquí, perquè els núvols també poden tenir complements de núvol, núvols accessoris, o poden ser considerats núvols especials. Ben aviat, en una segona entrega sobre els noms dels núvols, podreu descobrir altres particularitats d’aquesta nomenclatura. Mentrestant us animem a veure’ls passar i a intentar identificar-los ajudats per les definicions de gèneres i espècies que trobareu al cercador del portal Terminologia de les Ciències de la Terra.