"Els núvols fan el cel més blau i més pregon.
Somnis de l'aigua! Entorn de la seva peresa,
l'aire els dona una forma gairebé per sorpresa,
un límit en l'atzur."
Els núvols, Màrius Torres
En l’apunt que publicàvem l’octubre passat vam parlar de la classificació dels núvols en 10 gèneres i 15 espècies, i vam explicar les particularitats de les denominacions d’aquesta classificació en català. La nomenclatura dels núvols, però, no acaba aquí (igual que la nostra fascinació per aquests “somnis de l’aire” que “fan el cel més blau i més pregon”) i, seguint l’Atles Internacional dels Núvols, es poden establir encara tres categories addicionals: els complements de núvol, els núvols accessoris i els núvols especials.
Pel que fa als complements de núvol (coneguts també com a particularitats suplementàries, a partir del calc de l’anglès supplementary features) són cadascuna de les parts accessòries, de característiques i formes diverses, que pot presentar un núvol. Els complements de núvol establerts actualment per l'Organització Meteorològica Internacional són onze: arcus, incus, mamma, praecipitatio, tuba, virga, asperitas, cauda, cavum, fluctus i murus.
D’altra banda, els núvols accessoris són els núvols que acompanyen un altre núvol més gran, i se’n distingeixen quatre tipus: pileus, velum, pannus i flumen.
Finalment, els núvols especials són aquells que es formen com a conseqüència d'un factor concret, sovint localitzat, ja sigui natural o resultat de l'activitat humana, com ara un salt d’aigua, un volcà, un incendi, un avió o un bosc. Actualment els núvols especials establerts per l'Organització Meteorològica Internacional són cinc: cataractagenitus, flammagenitus, homogenitus, homomutatus i silvagenitus.
En català, per a designar els complements de núvol, els núvols accessoris i els núvols especials, es consideren prioritàries les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, ja que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les que fan servir habitualment els experts. Així i tot, en alguns casos es recullen com a sinònims complementaris formes catalanes que es poden documentar referides clarament a cada concepte, ja siguin formes populars (com núvol d’embut o cua de castor) o formes catalanes creades a partir dels llatinismes d’origen (com píleu).
En les taules següents es poden consultar totes les denominacions catalanes normalitzades pel Consell Supervisor per a designar aquestes tres categories pròpies de la nomenclatura dels núvols.
| COMPLEMENTS DE NÚVOL |
| arcus sin. compl. arc fosc |
| incus sin. compl. enclusa |
| mamma |
| praecipitatio |
| tuba sin. compl. núvol d’embut |
| virga |
| asperitas |
| cauda sin. compl. núvol de coa; núvol de cua |
| cavum sin. compl. cavitat de núvol |
| fluctus sin. compl. ones de Kelvin-Helmholtz |
| murus sin. compl. núvol de paret |
| NÚVOLS ACCESSORIS |
| pileus sin. compl. núvol de capell; núvol de caputxa; píleu |
| velum |
| pannus |
| flumen sin. compl. coa de castor; cua de castor |
| NÚVOLS ESPECIALS |
| cataractagenitus |
| flammagenitus sin. compl. de foc |
| homogenitus sin. compl. antropogènic -a |
| homomutatus |
| silvagenitus |
Trobareu les fitxes completes de tots aquests termes, amb la definició, equivalents en altres llengües i notes complementàries, en el cercador del portal Terminologia de les ciències de la Terra.
