«Qui no es banya al juliol, no es banya quan vol», diu la dita. I és que els mesos d'estiu són el moment ideal per gaudir de les platges i descobrir la riquesa dels ecosistemes naturals del nostre litoral. Tant si ens banyem en una platja de sorra com en una cala rocosa, unes ulleres i un tub ens obren la porta a un món ple de vida dins de l’aigua: peixos que neden arran de costa, algues que es balancegen amb les onades, meduses que suren amb els corrents o petits organismes amagats entre les roques.
A la vora del mar és fàcil observar bancs de peixos petits, com ara oblades, sargs, castanyoletes o llisses, sobretot la llissa vera, que neden entre les roques o damunt dels alguers. Si ens hi fixem bé, també podem descobrir tomàquets de mar, esponges, eriçons de mar i, amb una mica de sort, algun dels llimacs de mar de les nostres aigües. Són un grup nombrós i divers de mol·luscs gastròpodes marins, de cos tou, que es caracteritzen per no tenir una conquilla (o closca) visible en l'etapa adulta i entre els quals destaquen els nudibranquis, coneguts pels seus colors vius i les seves formes sorprenents. Podeu descobrir-ne uns quants en aquesta infografia.
En molts indrets del litoral mediterrani també hi trobem les praderies de posidònia, planta marina anomenada popularment alga dels vidriers (encara que no és una alga). Aquestes praderies constitueixen un dels hàbitats més valuosos de la Mediterrània, ja que proporcionen refugi i aliment a una gran diversitat d'espècies, contribueixen a mantenir la transparència de l'aigua i ajuden a esmorteir l'impacte de les onades sobre les platges.
Però, probablement, són les meduses els organismes que més atenció i respecte —fins i tot por— desperten durant l'estiu. Les meduses, igual que els tomàquets de mar, pertanyen al fílum dels cnidaris i es caracteritzen per la presència als tentacles de cèl·lules urticants, que utilitzen per a capturar les preses i defensar-se. El contacte amb aquests tentacles pot provocar irritació o picades de diversa intensitat en les persones. Per aquesta raó, la proliferació de meduses en una zona determinada constitueix un fenomen natural que pot dificultar el bany i afectar les activitats recreatives i pesqueres. Tot i la mala fama que tenen, les meduses són components propis dels ecosistemes marins i formen part de la dieta de nombroses espècies, com ara les tortugues marines i alguns peixos.
Molts dels organismes que observem dins de l’aigua formen part del bentos, viuen associats al fons marí. D'altres viuen a la columna d'aigua: els que neden activament formen el nècton, mentre que els que són transportats pels corrents formen el plàncton. Les relacions entre tots aquests organismes mantenen l'equilibri dels ecosistemes naturals del litoral, els quals avui estan sotmesos a molta pressió per la sobrefreqüentació humana i d’embarcacions de lleure, l'escalfament del mar, la contaminació, la pèrdua d'hàbitats i la introducció d'espècies exòtiques.
Un bany de mar a l'estiu és molt més que una estona per refrescar-se: és una oportunitat per observar de prop la biodiversitat marina mediterrània i aprendre els termes que ens ajuden a entendre-la. Podeu trobar tota aquesta terminologia en el Portal Vida i el Portal Terra, tant en els diccionaris en línia com en les infografies dels portals. Bon estiu!
