Les criptomonedes han revolucionat el món financer en l'última dècada, i volen oferir una alternativa descentralitzada als sistemes tradicionals. No obstant això, no totes són criptomonedes estables (com el tether i l’USD coin) o creades amb un propòsit clar i una utilitat específica (com el bitcoin o l’ether). En els darrers anys, ha proliferat el fenomen de les criptomonedes mem (libra, trump, melania...), creades sovint sense un propòsit tecnològic profund, sinó com una broma, una tendència viral o una forma especulativa de guanyar (o perdre) diners ràpidament.
El primer gran exemple d'aquest fenomen va ser el dogecoin (amb la sigla DOGE), nascut el 2013 com una paròdia del bitcoin i inspirat en un mem del gos de raça shiba inu. I va obrir la porta a una allau de noves monedes amb noms cridaners i inspirats en mems, tendències a les xarxes socials o referències culturals.
Precisament pel que fa als noms (sovint sorprenents i críptics) i a les convencions per escriure’ls, és difícil fixar una norma ja que qualsevol persona pot crear una criptomoneda i batejar-la. Habitualment tenen un nom complet (per exemple, tether o stasis euro), que es pot escriure en minúscules, i una sigla que l’acompanya, en majúscules (per exemple, en els casos anteriors, USDT i EURS).
En alguns casos, s’hi afegeix el símbol “$” al davant per indicar que es tracta d’una criptomoneda estable ($USDT, $USDC, $BUSD) o simplement per voler-les assimilar a les accions de borsa i a un actiu financer rigorós; però aquest símbol s’obvia en l’ús oral.
El mercat de les criptomonedes és extremadament divers i sovint volàtil, i moltes desapareixen ràpidament després d'un auge inicial; per això, en termes d’adequació lingüística, sovint no s’intervé en la denominació original encara que s’utilitzi en textos en català, més enllà de reconèixer-hi aquests patrons generals.
