En l’apunt d’avui volem fer un homenatge a l’all, un ingredient cèlebre que forma part de tantes i tantes receptes de cuina i que no deixa indiferent ningú. I volem fer-ho parlant d’un plat que de segur omplirà les taules de molts bars i terrasses, ara que va arribant el bon temps i comença la temporada d’aperitius i tapes a la fresca: les gambes amb allada.
Amb el nom de gambes amb allada (en castellà, gambas al ajillo), coneixem un plat elaborat amb gambes pelades, all, julivert i oli d’oliva, que es cuina generalment en una cassola petita de terrissa. En primer lloc, fregim l’all laminat o picat amb una mica de julivert i posteriorment hi afegim les gambes. I, si volem donar-hi un toc picant, hi podem afegir bitxo.
La denominació gambes amb allada és un plural lexicalitzat, un fenomen prou freqüent en la terminologia gastronòmica, on tenim plats com ara els peus de porc, les mandonguilles, les anguiles o les patates braves. En aquest cas, està format pel substantiu femení plural gambes i la locució adjectiva amb allada (al ajillo en castellà), que s’utilitza per a designar les preparacions fetes amb oli i alls tallats a làmines i fregits. Al seu torn, amb allada es basa en el substantiu allada, que es defineix com ‘Picada, salsa, d’alls’, i la preposició amb, que denota acompanyament. No es consideren adequades les denominacions *gambes al ajillo, *gambes a l’allada o *gambes a l'allet.
Per descomptat, les gambes no són l’únic plat que es presenta amb allada. En aquest sentit, podem assaborir moltes altres preparacions que inclouen aquesta salsa, com ara el pollastre amb allada, els xampinyons amb allada o el lluç amb allada.
Trobareu aquest terme i molts més al Portal d’alimentació i gastronomia i al Cercaterm.
