Genètica
- ca dades genètiques humanes, n f pl
- es datos genéticos humanos, n m pl
- en human genetic data, n
Genètica
Definición
Salut pública, Tecnologia i intel·ligència artificial
- ca big data, n m
- ca dades massives, n f pl
- es macrodatos, n m pl
- en big data, n
Salut pública, Tecnologia i intel·ligència artificial
Definición
Nota
- 1. El big data és una oportunitat per a millorar la qualitat i la sostenibilitat del sistema públic de salut a partir de la contribució anònima i solidària dels ciutadans, que en són sostenidors i beneficiaris.
- 2. L'ús de big data en la recerca sanitària i altres aplicacions planteja preocupacions ètiques que cal abordar des del disseny dels programes, per a garantir que els individus estiguin protegits de manera òptima. A més a més, amb l'objectiu d'assegurar que no es farà un ús indegut del big data, cal anonimitzar les dades i respectar-ne la confidencialitat, la custòdia i la seguretat. En determinades situacions, pot caldre el consentiment explícit per a l'ús de big data.
Conceptes generals
- ca dany, n m
- es daño, n m
- en damage, n
Conceptes generals
Definición
Conceptes generals > Metodologia
- ca decisió, n f
- es decisión, n f
- en decision, n
Conceptes generals > Metodologia
Definición
Nota
- La bioètica aporta elements de reflexió que ajuden a prendre la decisió més prudent davant d'un problema ètic.
Tecnologia i intel·ligència artificial
- ca decisió automatitzada, n f
- es decisión automatizada, n f
- en automated decision, n
- en autonomous decision, n
Tecnologia i intel·ligència artificial
Definición
Nota
- 1. La presa de decisions automatitzades pot generar preocupacions ètiques, ja que els sistemes basats en intel·ligència artificial poden generar decisions que no estiguin alineades amb els valors humans o els principis ètics.
- 2. Les decisions automatitzades s'apliquen únicament en sectors que no comporten un risc per a la vida de les persones, de manera que en queda exclòs, entre d'altres, l'àmbit de la salut.
Atenció sanitària > Relació assistencial
- ca decisió compartida, n f
- es decisión compartida, n f
- en shared decision, n
Atenció sanitària > Relació assistencial
Definición
Nota
- La decisió compartida es basa en l'establiment d'una bona relació assistencial, en el coneixement de les característiques i de les expectatives personals del pacient i dels seus familiars, i en la informació adequada sobre el problema de salut i les alternatives diagnòstiques i terapèutiques disponibles.
Atenció sanitària > Relació assistencial
- ca decisió delegada, n f
- es decisión delegada, n f
Atenció sanitària > Relació assistencial
Definición
Nota
- Convé distingir la decisió delegada, en què el pacient decideix delegar la decisió malgrat que té competència per a decidir, de la decisió per substitució, en què el pacient és incapaç d'expressar la seva voluntat.
Atenció sanitària > Relació assistencial
- ca decisió per substitució, n f
- ca decisió subrogada, n f sin. compl.
- es decisión de representación, n f
- es decisión de sustitución, n f
- en proxy's decision, n
- en surrogate's decision, n
Atenció sanitària > Relació assistencial
Definición
Nota
- La persona que pren la decisió per substitució pot ser el representant designat pel pacient, un familiar o tutor, o el professional de la salut que l'atén, en aquest ordre segons les possibilitats.
Atenció sanitària > Relació assistencial
- ca decisió per substitució, n f
- ca decisió subrogada, n f sin. compl.
- es decisión de representación, n f
- es decisión de sustitución, n f
- en proxy's decision, n
- en surrogate's decision, n
Atenció sanitària > Relació assistencial
Definición
Nota
- La persona que pren la decisió per substitució pot ser el representant designat pel pacient, un familiar o tutor, o el professional de la salut que l'atén, en aquest ordre segons les possibilitats.
Conceptes generals > Textos bàsics i declaracions
- ca Declaració de Barcelona, n f
- es Declaración de Barcelona, n f
- en Barcelona Declaration, n
Conceptes generals > Textos bàsics i declaracions
Definición
Nota
- La Declaració de Barcelona, liderada per Peter Kemp (del Centre for Bioethics and Law, de Copenhaguen) i Francesc Abel (de l'Institut Borja de Bioètica, de Barcelona), va ser elaborada i consensuada el novembre de 1998 a Barcelona per representants de vint-i-dues institucions de catorze països diferents.