sabata
sabata
Enginyeria de la construcció
- ca sabata, n f
- es zapata
- en footing
Enginyeria de la construcció
Definición
Fonament superficial d'una construcció consistent en un eixamplament de les dimensions dels elements portants verticals a la seva base per a repartir les tensions en el terreny.
Com que el terreny sol ser menys resistent a la compressió que els materials que formen l'estructura, pilars o parets, els fonaments tenen més amplària per a repartir la càrrega en una superfície més gran de terreny. Les sabates són el tipus de fonament més freqüent i s'utilitzen quan el terreny presenta en les capes superficials una resistència mitjana o alta en relació amb les càrregues de l'estructura i és prou homogeni perquè no es produeixin assentaments diferencials entre diferents parts de l'estructura. Les sabates poden classificar-se, segons la forma de treball, en: aïllada (per exemple, una sabata sota cada pilar), combinada (quan en una sabata conflueixen dos o més elements verticals), contínua (o correguda) sota una filera de pilars o contínua sota mur.
Segons la morfologia del perfil en secció vertical, es classifiquen en: recta, esglaonada, atalussada i alleugerida o nervada. Atenent la seva forma en planta, les sabates poden ser rectangulars, quadrades, circulars, anulars i poligonals (hexagonals i octogonals). Les sabates se solen construir de formigó armat in situ o prefabricat, tot i que també poden ser de formigó en massa. Les sabates sovint porten bigues d'unió entre si amb la funció de lligat horitzontal, per a impedir moviments relatius horitzontals, o amb la funció de biga centradora, per a equilibrar moments flectors que no puguin ser equilibrats per la mateixa sabata, amb l'ajut de sabates immediatament properes.
Com que el terreny sol ser menys resistent a la compressió que els materials que formen l'estructura, pilars o parets, els fonaments tenen més amplària per a repartir la càrrega en una superfície més gran de terreny. Les sabates són el tipus de fonament més freqüent i s'utilitzen quan el terreny presenta en les capes superficials una resistència mitjana o alta en relació amb les càrregues de l'estructura i és prou homogeni perquè no es produeixin assentaments diferencials entre diferents parts de l'estructura. Les sabates poden classificar-se, segons la forma de treball, en: aïllada (per exemple, una sabata sota cada pilar), combinada (quan en una sabata conflueixen dos o més elements verticals), contínua (o correguda) sota una filera de pilars o contínua sota mur.
Segons la morfologia del perfil en secció vertical, es classifiquen en: recta, esglaonada, atalussada i alleugerida o nervada. Atenent la seva forma en planta, les sabates poden ser rectangulars, quadrades, circulars, anulars i poligonals (hexagonals i octogonals). Les sabates se solen construir de formigó armat in situ o prefabricat, tot i que també poden ser de formigó en massa. Les sabates sovint porten bigues d'unió entre si amb la funció de lligat horitzontal, per a impedir moviments relatius horitzontals, o amb la funció de biga centradora, per a equilibrar moments flectors que no puguin ser equilibrats per la mateixa sabata, amb l'ajut de sabates immediatament properes.
sabata aïllada
sabata aïllada
Enginyeria de la construcció
- ca sabata aïllada, n f
- es zapata aislada
- en pillar footing
Enginyeria de la construcció
Definición
Sabata individual que no disposa de cap forma de connexió amb altres sabates o elements del fonament.
sabata combinada
sabata combinada
Enginyeria de la construcció
- ca sabata combinada, n f
- es zapata combinada
- en combined footing
Enginyeria de la construcció
Definición
Sabata única que fonamenta dos pilars propers situats a cada banda d'una junta de dilatació.
sabata contínua
sabata contínua
Enginyeria de la construcció
- ca sabata contínua, n f
- es zapata corrida
- en spread footing
Enginyeria de la construcció
Definición
Sabata que fonamenta uniformement un element vertical lineal, com ara un mur de formigó o una paret de càrrega, i que, en conseqüència, s'estén longitudinalment al llarg de la base d'aquest element.
sabata de fre
sabata de fre
Enginyeria del transport
- ca sabata de fre, n f
- es zapata de freno
- en brake-shoe insert
Enginyeria del transport
Definición
Element del fre que pressiona contra la roda per disminuir-ne la velocitat de rotació, fins i tot per aturar el vehicle.
sabata de mitgera
sabata de mitgera
Enginyeria de la construcció
- ca sabata de mitgera, n f
- es zapata de medianería
- en cantilever footing
- en strap footing
Enginyeria de la construcció
Definición
Sabata que fonamenta un pilar situat al perímetre d'un edifici i que, per a no envair l'àrea dels solars adjacents o de la via pública, rep el pilar arran del parament exterior.
La posició excèntrica del pilar produeix que les pressions de contacte entre la sabata i el terreny tendeixin a concentrar-se fortament vora el parament carregat. Aquesta situació es corregeix habitualment mitjançant la disposició d'una biga centradora entre la sabata de mitgera i una sabata interior propera, de manera que s'aconsegueix una distribució uniforme o quasi uniforme de pressions.
La posició excèntrica del pilar produeix que les pressions de contacte entre la sabata i el terreny tendeixin a concentrar-se fortament vora el parament carregat. Aquesta situació es corregeix habitualment mitjançant la disposició d'una biga centradora entre la sabata de mitgera i una sabata interior propera, de manera que s'aconsegueix una distribució uniforme o quasi uniforme de pressions.
sac de sorra
sac de sorra
Enginyeria marítima
- ca sac de sorra, n m
- es saco de arena
- en sand bag
Enginyeria marítima
Definición
Sac, generalment de geotèxtil, ple de sorra que s'utilitza com a alternativa a les roques o als ^blocs^ per a construir ^dics^ o murs en la protecció de costes.
sageta
sageta
Enginyeria de la construcció
- ca sageta, n f
- es flecha
- en rise
- en sag
Enginyeria de la construcció
Definición
Distància vertical entre el punt més alt d'un arc i la ^línia d'arrencada^.
sal
sal
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca sal, n f
- es sal
- en halite
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Roca formada per agregats de sal gemma.
Es caracteritza per la seva elevada plasticitat i solubilitat. Els dipòsits estratiformes de sal gemma són de vegades d'una gran potència, i la deformació d'aquests estrats, generalment a bastant profunditat, ha produït de vegades l'extrusió local de masses en forma de troncs o xemeneies anomenades ^diapirs^.
Es caracteritza per la seva elevada plasticitat i solubilitat. Els dipòsits estratiformes de sal gemma són de vegades d'una gran potència, i la deformació d'aquests estrats, generalment a bastant profunditat, ha produït de vegades l'extrusió local de masses en forma de troncs o xemeneies anomenades ^diapirs^.
salinitat
salinitat
Enginyeria marítima
- ca salinitat, n f
- es salinidad
- en salinity
Enginyeria marítima
Definición
Quantitat total de material sòlid, expressada en grams, continguda en 1 kg d'aigua de mar quan s'ha convertit en òxid tot el carbonat, s'han convertit en clorur el bromur i el iodur i s'ha oxidat tota la matèria orgànica.