caboixó
caboixó
Vidre
- ca caboixó, n m
- es cabujón
- en cabochon
Vidre
Definición
Gota de vidre decorativa.
caboixó
caboixó
Glíptica
- ca caboixó, n m
- es cabujón
- en cabochon
Glíptica
Definición
Pedra preciosa polida, però no tallada, de forma hemisfèrica.
cabussament
cabussament
Geoarqueologia
- ca capbussament, n m
- ca cabussament, n m sin. compl.
- es buzamiento
- en dip
Geoarqueologia
Definición
Angle que fa una superfície planera amb el pla horitzontal, mesurat sobre la línia de màxim pendent d'aquesta superfície.
cadena
cadena
Tècniques i materials de construcció
- ca cadena, n f
- es cadena
- en chain
Tècniques i materials de construcció
Definición
Conjunt de carreus intercalats en un mur de maçoneria per a reforçar-lo.
cagaferro
cagaferro
Ceramologia, Vidre, Metal·lúrgia
- ca escòria, n f
- ca cagaferro, n m sin. compl.
- es escoria
- en scoria
Ceramologia, Vidre, Metal·lúrgia
Definición
Material de rebuig que es forma durant la fusió de metalls o de vidre, durant la cocció de ceràmica o durant la reducció de minerals.
cal
cal
Datació absoluta
- ca cal, adv
- es cal
- en cal
Datació absoluta
Definición
Indicació que una data està obtinguda per calibratge.
cala
cala
Excavació
- ca cala, n f
- ca sondatge, n m
- es calicata
- es cata
- es sondeo
- en soil pit
- en sondage
Excavació
Definición
Obertura, generalment rectangular, que s'excava en el subsol per a obtenir dades d'un jaciment, com ara l'estratigrafia o els límits.
càlat
càlat
Ceramologia
- ca càlat, n m
- es cálato
- es cálatos
- es kalathos
- en calathus
Ceramologia
Definición
Recipient alt de terrissa amb cos cilíndric i vora horitzontal sortint, d'època grega o ibèrica.
Nota
- Els càlats grecs sempre tenen dues nanses horitzontals i els ibèrics, sovint.
calat
calat
Orfebreria
- ca calat, n m
- es calado
- en fretwork
Orfebreria
Definición
Treball del metall que deixa espais buits enmig.
calcolític
calcolític
Divisions cronoculturals
- ca calcolític, n m
- ca eneolític, n m sin. compl.
- es calcolítico
- es eneolítico
- fr calcolithique
- fr eneolithique
- en Chalcolithic
- en Eneolithic
Divisions cronoculturals
Definición
Edat compresa entre els anys 2700 i 2200 aC, segons l'àrea geogràfica, posterior al neolític i anterior a l'edat del bronze, caracteritzada per l'inici de la metal·lúrgia i l'ús del coure.
Nota
- La denominació eneolític actualment ha caigut en desús.