Neoloteca

ca malvasia de Sitges, n m/f
ca malvasia aromàtica, n m/f sin. compl.
ca malvasia de Banyalbufar, n m/f sin. compl.
es malvasía aromática, n f
es malvasía de Sitges, n f
it malvasia di Lippari, n f
pt malvasia candida, n f

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definició

Vi dolç elaborat amb raïm malvasia de Sitges, molt àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma intensa de flors.

Nota

1. La forma malvasia de Sitges és la denominació més utilitzada a Catalunya; malvasia aromàtica és una forma de consens dins el sector, i malvasia de Banyalbufar és la denominació habitual a Mallorca.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes malvasia de Sitges (sin. compl. malvasia aromàtica; malvasia de Banyalbufar):

Es ratifica la denominació normativa malvasia de Sitges i s'aproven com a sinònims complementaris les formes malvasia aromàtica i malvasia de Banyalbufar, pels motius següents:

·malvasia de Sitges i malvasia aromàtica són les denominacions recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

·el nucli malvasia (alteració romànica del nom de la ciutat grega de Monembasia, al Peloponès, d'on provenia aquest raïm) ja es recull al diccionari normatiu referit, genèricament, a un tipus de vinya importada d'Orient, i al raïm i al vi corresponents;

·malvasia de Sitges és la forma d'ús habitual a Catalunya i està molt arrelada; es recull com a exemple dins el diccionari normatiu;

·malvasia aromàtica és, segons els especialistes, una denominació de consens, creada com a alternativa a la generalització de formes considerades locals, i és una forma avalada per l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi;

·malvasia de Banyalbufar, al seu torn, és la denominació habitual a Mallorca, d'on també és característic aquest cep;

·totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca malvasia de Sitges, n m/f
ca malvasia aromàtica, n m/f sin. compl.
ca malvasia de Banyalbufar, n m/f sin. compl.
es malvasía aromática, n f
es malvasía de Sitges, n f
it malvasia di Lippari, n f
pt malvasia candida, n f

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definició

Raïm del cep malvasia de Sitges, blanc, mitjà, cilíndric i amb els grans petits i esfèrics.

Nota

1. La forma malvasia de Sitges és la denominació més utilitzada a Catalunya; malvasia aromàtica és una forma de consens dins el sector, i malvasia de Banyalbufar és la denominació habitual a Mallorca.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes malvasia de Sitges (sin. compl. malvasia aromàtica; malvasia de Banyalbufar):

Es ratifica la denominació normativa malvasia de Sitges i s'aproven com a sinònims complementaris les formes malvasia aromàtica i malvasia de Banyalbufar, pels motius següents:

·malvasia de Sitges i malvasia aromàtica són les denominacions recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

·el nucli malvasia (alteració romànica del nom de la ciutat grega de Monembasia, al Peloponès, d'on provenia aquest raïm) ja es recull al diccionari normatiu referit, genèricament, a un tipus de vinya importada d'Orient, i al raïm i al vi corresponents;

·malvasia de Sitges és la forma d'ús habitual a Catalunya i està molt arrelada; es recull com a exemple dins el diccionari normatiu;

·malvasia aromàtica és, segons els especialistes, una denominació de consens, creada com a alternativa a la generalització de formes considerades locals, i és una forma avalada per l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi;

·malvasia de Banyalbufar, al seu torn, és la denominació habitual a Mallorca, d'on també és característic aquest cep;

·totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca mamma, n f
es mamma
es mammatus
fr mamma
fr mammatus
en mamma
en mammatus

Física > Meteorologia

Definició

Complement de núvol format per protuberàncies que pengen.

Nota

La forma mammatus dels equivalents en castellà, en francès i en anglès es considera una designació secundària d'acord amb l'Organització Meteorològica Mundial, que dona preferència a la denominació mamma.

ca mampara, n f
es mampara

Mobles

Definició

Moble que consisteix en un bastidor de fusta cobert de tela o d'un altre material, que s'utilitza per a dividir una habitació.

ca adquisició directiva, n f
ca management buy-out [en], n m sin. compl.
es compra gerencial
fr rachat
en management buyout

Economia > Finances

Definició

Compra total o parcial d'una empresa que els directius duen a terme sense gairebé aportar capital propi, mitjançant un endeutament garantit pels actius de la mateixa empresa i la creació d'una societat de cartera que negocia l'endeutament i la compra de les accions.

ca manat d'herbes, n m
es manojito de hierbas
es ramillete guarnecido
fr bouquet garni
en bouquet garni

Alimentació

Definició

Ramet d'herbes aromàtiques, principalment llorer, farigola i julivert, que s'afegeix a un menjar durant la cocció per a fer-lo més saborós.

ca mancala, n m
es mancala
fr mancala
it mancala
pt mancala
en mancala
en manqala
de Mancala

Jocs

Definició

Família de jocs que es juguen sobre un tauler format per diverses rengleres de forats per on cal distribuir llavors, petxines o altres peces petites.

ca mandó, n m
ca garró, n m sin. compl.
es garró, n m
es mandó, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definició

Cep originari probablement de l'Empordà, conreat tradicionalment a Catalunya i al País Valencià, de producció mitjana.

Nota

Convé no confondre aquesta varietat amb el monestrell (o garrut) i amb el morastell.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mandó (sin. compl. garró):

S'aproven la denominació mandó (potser del topònim occità Bandòu, segons Favà) (1) i el sinònim complementari garró (potser alteració de borró, gemma d'una planta, segons el mateix Favà, seguint Coromines) pels motius següents:

·totes dues formes s'utilitzen per a designar aquesta varietat, segons asseguren els especialistes consultats, malgrat que poques fonts les inclouen com a sinònimes;

·garró és l'única denominació recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a designar aquesta varietat; (2)

·mandó és, en canvi, segons els experts, la forma més estesa al territori. (3)

Es descarta la forma garrut, documentada en algunes obres com a sinònim de garró, perquè, segons els especialistes, fa referència a una altra varietat (garrut és sinònim, concretament, de monestrell). El fet que sovint hi hagi confusió entre el garrut i el garró fa recomanable, segons els experts i l'Associació Vinícola Catalana, donar prioritat en aquest cas a mandó (que és, a més, la forma més estesa) i recollir garró com a sinònim complementari.

(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8). Coromines, en canvi, remet a una alteració fonètica de abundor i abundós, en referència al fet que el mandó és un cep molt productiu durant els primers anys.

(2) La llista recull, concretament, garro, sense accent, forma clarament errònia, segons els experts.

(3) Els autors de la Guia dels vins de Catalunya comenten que, comercialment, tant al País Valencià com a Catalunya es parla sempre de mandó i que només en el cas dels cellers Torres i d'algun altre celler de la Conca de Barberà es fa servir garró (i només en el cas de cupatges), per la qual cosa es podria considerar que garró és un sinònim local a la zona de la Conca de Barberà, que es on es localitza també el celler Torres.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca mandó, n m
ca garró, n m sin. compl.
es garró, n m
es mandó, n m

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definició

Vi elaborat amb raïm mandó, dolç, amb un grau alcohòlic baix i una aroma característica de fruita.

Nota

1. Convé no confondre aquesta varietat amb el monestrell (o garrut) i amb el morastell.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mandó (sin. compl. garró):

S'aproven la denominació mandó (potser del topònim occità Bandòu, segons Favà) (1) i el sinònim complementari garró (potser alteració de borró, gemma d'una planta, segons el mateix Favà, seguint Coromines) pels motius següents:

·totes dues formes s'utilitzen per a designar aquesta varietat, segons asseguren els especialistes consultats, malgrat que poques fonts les inclouen com a sinònimes;

·garró és l'única denominació recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a designar aquesta varietat; (2)

·mandó és, en canvi, segons els experts, la forma més estesa al territori. (3)

Es descarta la forma garrut, documentada en algunes obres com a sinònim de garró, perquè, segons els especialistes, fa referència a una altra varietat (garrut és sinònim, concretament, de monestrell). El fet que sovint hi hagi confusió entre el garrut i el garró fa recomanable, segons els experts i l'Associació Vinícola Catalana, donar prioritat en aquest cas a mandó (que és, a més, la forma més estesa) i recollir garró com a sinònim complementari.

(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8). Coromines, en canvi, remet a una alteració fonètica de abundor i abundós, en referència al fet que el mandó és un cep molt productiu durant els primers anys.

(2) La llista recull, concretament, garro, sense accent, forma clarament errònia, segons els experts.

(3) Els autors de la Guia dels vins de Catalunya comenten que, comercialment, tant al País Valencià com a Catalunya es parla sempre de mandó i que només en el cas dels cellers Torres i d'algun altre celler de la Conca de Barberà es fa servir garró (i només en el cas de cupatges), per la qual cosa es podria considerar que garró és un sinònim local a la zona de la Conca de Barberà, que es on es localitza també el celler Torres.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca mandó, n m
ca garró, n m sin. compl.
es garró, n m
es mandó, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definició

Raïm negre produït pel cep mandó, mitjà, compacte, troncocònic i sensible a l'oïdi, amb els grans petits i esfèrics.

Nota

1. Convé no confondre aquesta varietat amb el monestrell (o garrut) i amb el morastell.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mandó (sin. compl. garró):

S'aproven la denominació mandó (potser del topònim occità Bandòu, segons Favà) (1) i el sinònim complementari garró (potser alteració de borró, gemma d'una planta, segons el mateix Favà, seguint Coromines) pels motius següents:

·totes dues formes s'utilitzen per a designar aquesta varietat, segons asseguren els especialistes consultats, malgrat que poques fonts les inclouen com a sinònimes;

·garró és l'única denominació recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a designar aquesta varietat; (2)

·mandó és, en canvi, segons els experts, la forma més estesa al territori. (3)

Es descarta la forma garrut, documentada en algunes obres com a sinònim de garró, perquè, segons els especialistes, fa referència a una altra varietat (garrut és sinònim, concretament, de monestrell). El fet que sovint hi hagi confusió entre el garrut i el garró fa recomanable, segons els experts i l'Associació Vinícola Catalana, donar prioritat en aquest cas a mandó (que és, a més, la forma més estesa) i recollir garró com a sinònim complementari.

(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8). Coromines, en canvi, remet a una alteració fonètica de abundor i abundós, en referència al fet que el mandó és un cep molt productiu durant els primers anys.

(2) La llista recull, concretament, garro, sense accent, forma clarament errònia, segons els experts.

(3) Els autors de la Guia dels vins de Catalunya comenten que, comercialment, tant al País Valencià com a Catalunya es parla sempre de mandó i que només en el cas dels cellers Torres i d'algun altre celler de la Conca de Barberà es fa servir garró (i només en el cas de cupatges), per la qual cosa es podria considerar que garró és un sinònim local a la zona de la Conca de Barberà, que es on es localitza també el celler Torres.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota