unitat administrativa
unitat administrativa
Organització administrativa
- ca unitat administrativa, n f
- es unidad administrativa, n f
Organització administrativa
Definició
Conjunt de llocs de treball que depenen funcionalment i orgànicament d'un mateix cap, que representa l'element organitzatiu bàsic de l'estructura orgànica d'una administració pública.
unitat d'actuació
unitat d'actuació
Urbanisme
- ca unitat d'actuació urbanística, n f
- ca unitat d'actuació, n f sin. compl.
- es unidad de actuación, n f
- es unidad de actuación urbanística, n f
Urbanisme
Definició
Superfície de sòl delimitada per a l'execució d'un pla d'ordenació urbanística municipal o un programa d'actuació urbanística municipal que s'estableix quan no es poden complir les condicions per a determinar un polígon o quan no es tracta d'actuacions aïllades, i que permet almenys la distribució justa entre els propietaris de les càrregues i els beneficis derivats del planejament urbanístic.
unitat d'actuació urbanística
unitat d'actuació urbanística
Urbanisme
- ca unitat d'actuació urbanística, n f
- ca unitat d'actuació, n f sin. compl.
- es unidad de actuación, n f
- es unidad de actuación urbanística, n f
Urbanisme
Definició
Superfície de sòl delimitada per a l'execució d'un pla d'ordenació urbanística municipal o un programa d'actuació urbanística municipal que s'estableix quan no es poden complir les condicions per a determinar un polígon o quan no es tracta d'actuacions aïllades, i que permet almenys la distribució justa entre els propietaris de les càrregues i els beneficis derivats del planejament urbanístic.
unitat d'execució
unitat d'execució
Urbanisme
- ca unitat d'execució, n f
- es unidad de ejecución, n f
Urbanisme
Definició
Superfície de sòl urbà en la qual un pla d'ordenació urbanística municipal preveu alguna actuació edificatòria.
Nota
- Una unitat d'execució es considera sòl urbà no consolidat.
urbanisme
urbanisme
Urbanisme
- ca urbanisme, n m
- es urbanismo, n m
Urbanisme
Definició
Conjunt d'instruments i de tècniques d'ordenació del territori i de la seva transformació física, mitjançant els processos d'edificació i d'urbanització del sòl.
urbanisme participatiu
urbanisme participatiu
Urbanisme
- ca urbanisme participatiu, n m
- es urbanismo participativo, n m
Urbanisme
Definició
Planejament urbanístic que comporta la col·laboració entre els tècnics i els usuaris afectats per una actuació urbanística.
Nota
- L'Administració pública promou la participació ciutadana en projectes urbanístics mitjançant audiències públiques, pàgines web on es poden consultar els expedients urbanístics i presentar suggeriments, etc.
urbanització
urbanització
Urbanisme
- ca urbanització, n f
- es urbanización, n f
Urbanisme
Definició
Transformació del sòl rural en sòl urbà, mitjançant les obres necessàries de condicionament i preparació per a l'ús urbà.
urbanització bàsica
urbanització bàsica
Urbanisme
- ca urbanització bàsica, n f
- es urbanización básica, n f
Urbanisme
Definició
Urbanització que comprèn les obres relatives al sanejament, incloent-hi els col·lectors d'aigües pluvials i d'aigües residuals i les actuacions relacionades amb la depuració d'aigües residuals, la compactació i anivellament de terrenys destinats a carrers i vies, incloent-hi el pas de vianants, i les xarxes de subministrament i distribució d'aigua, d'energia elèctrica i de connexió a les xarxes de telecomunicacions.
ús anormal
ús anormal
Béns de l'Administració
- ca ús anormal, n m
- es uso anormal, n m
Béns de l'Administració
Definició
Ús d'un bé de domini públic amb una finalitat diferent de l'habitual.
Nota
- Per exemple, utilitzar la platja o utilitzar el carrer per rodar-hi un anunci publicitari és un ús anormal de la platja o del carrer.
ús comú
ús comú
Béns de l'Administració
- ca ús comú, n m
- es uso común, n m
Béns de l'Administració
Definició
Ús d'un bé de domini públic que correspon indistintament a qualsevol ciutadà, de manera que l'ús que en fa una persona no n'impedeix l'ús a les altres.
Nota
- L'ús comú pot ser general o especial. L'ús comú general és el que pot exercir lliurement qualsevol persona física d'acord amb la naturalesa del bé i sense necessitat d'una qualificació específica. Es considera ús comú especial aquell en què concorren circumstàncies singulars de perillositat, intensitat d'ús o altres de similars, les quals poden determinar la subjecció d'aquest ús a llicència o autorització.