Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca brea, n f
es brea
fr goudron
en tar

<Disciplines de suport > Química>

Definició

Substància viscosa de color roig negrenc, bastant densa, obtinguda per destil·lació de la fusta, del carbó mineral i d'altres substàncies orgàniques i especialment com a residu de la destil·lació dels quitrans (brea de petroli, brea de quitrà d'hulla, brea d'oli de cotó, etc). És una mescla complexa d'hidrocarburs, fenol, parafina, guaiacol, cresol, etc. Havia estat emprada en bronquitis cròniques, diarrees i malalties urinàries, però actualment el seu ús està limitat a certes dermatosis, com l'èczema i la psoriasi. Hi actua com a reductor fort, té propietats vasoconstrictores i acció antisèptica. A concentracions elevades i sobre superfícies extenses pot resultar tòxica i aplicada a zones cutànies destapades pot sensibilitzar a la llum solar. Les brees vegetals (de fusta de faig, de pi, de ginebró, etc) pràcticament no són emprades. La brea mineral (de quitrà d'hulla), en canvi, forma part d'un gran nombre de pastes i pomades i, en emulsió en tintura de Quilaia saponaria, constitueix un dels components de múltiples locions. Per destil·lació fraccionada dona lloc als composts que la integren.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca quitrà, n m
es alquitrán
fr goudron
en tar

<Indústria > Indústria química > Productes químics>, <Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

ca quitrà, n m
es alquitrán
en tar

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

ca quitrà, n m
es alquitrán
en tar

<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Origen > Fonts antropogèniques>

Definició

Líquid espès, viscós, de color fosc, bituminós, obtingut com a residu de la destil·lació destructiva del carbó, de la fusta, de la torba, de l'hulla, del petroli i d'altres materials d'origen vegetal.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

ca quitrà, n m
es alquitrán
en tar

<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Origen > Fonts antropogèniques>

Definició

Líquid espès, viscós, de color fosc, bituminós, obtingut com a residu de la destil·lació destructiva del carbó, de la fusta, de la torba, de l'hulla, del petroli i d'altres materials d'origen vegetal.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca quitrà, n m
es alquitrán
en tar

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició

Lligant hidrocarbur emprat antigament per a la formació de ferms de carreteres.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca quitrà, n m
es alquitrán
fr goudron
en tar

<Disciplines de suport > Química>

Definició

Cadascun dels diversos materials bituminosos, de color fosc, líquids o semilíquids a temperatura ambient i de composició variable, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó, la fusta, la torba i altres materials vegetals o carbonacis. La destil·lació dels quitrans origina un residu, conegut com a brea. El quitrà sol rebre el nom de la matèria orgànica de la qual és obtingut.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca tar, n m
es tar
fr tar
en tar

<Música > Instruments musicals>

Definició

Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa uns 40 cm de llargada i uns 8 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de vuit o arrodonida, amb la taula harmònica de pell, amb el mànec llarg, trasts mòbils, claviller i de dues a cinc cordes metàl·liques que es toquen amb un plectre.

Nota

És un instrument persa. La transliteració de la denominació persa segons el sistema de la Library of Congress és ţār.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

ca tar, n m
es tar
fr tar
en tar

<Instruments musicals > Instruments cordòfons>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "tar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota