Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  asteroide de tipus S, n m
  • ca  asteroide silícic, n m sin. compl.
  • es  asteroide de tipo S, n m
  • fr  astéroïde de type S, n m
  • fr  astéroïde pierreux, n m
  • fr  astéroïde silicaté, n m
  • en  S-type asteroid, n
  • en  silicate asteroid, n
  • en  stony asteroid, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Ciències de la Terra > Astronomia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Asteroide moderadament reflector compost de silicats.

Nota

  • Els asteroides de tipus S, que representen aproximadament el 17% dels asteroides coneguts i són el segon tipus més comú d'asteroides després dels asteroides de tipus C, són els cossos progenitors de les condrites més comunes, anomenades condrites ordinàries.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme asteroide de tipus S (asteroide silícic)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes asteroide de tipus S i asteroide silícic com a sinònims (aquesta última, com a sinònim complementari).

    Criteris aplicats

    Quant a asteroide de tipus S:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, construïda a partir del substantiu asteroide i el sintagma preposicional de tipus S, en què la lletra s correspon a la inicial del mot silici (o del mot silicat, que designa un oxoanió que conté silici), pel fet que la característica principal d'aquest tipus d'asteroides és que contenen silicats.

    ·És la denominació més habitual per a designar aquest concepte.

    ·És paral·lela a les denominacions aprovades per a designar altres conceptes relacionats (asteroide de tipus C i asteroide de tipus M).

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües es documenten formes anàlogues.

    Quant a asteroide silícic:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, construïda a partir del substantiu asteroide i l'adjectiu silícic -a, que expressa relació amb el silici ('relatiu o pertanyent al silici' o 'que conté silici').

    · En francès i en anglès es documenten denominacions formalment similars, que contenen adjectius derivats dels mots anàlegs a silici en aquestes llengües.

    [Acta 677, 17 de maig de 2021]
  • ca  asteroide de tipus M, n m
  • ca  asteroide metàl·lic, n m sin. compl.
  • es  asteroide de tipo M, n m
  • fr  astéroïde de type M, n m
  • fr  astéroïde métallique, n m
  • en  M-type asteroid, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Ciències de la Terra > Astronomia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Asteroide d'alt albedo metàl·lic o metal·lorocós.

Nota

  • Els asteroides de tipus M, que són el tercer tipus més comú d'asteroides coneguts després dels asteroides de tipus C i els asteroides de tipus S, s'han format presumiblement en la desintegració d'un asteroide diferenciat que deixa exposat el nucli de l'objecte.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme asteroide de tipus M (sin. compl. asteroide metàl·lic)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes asteroide de tipus M i asteroide metàl·lic com a sinònims (aquesta última, com a sinònim complementari).

    Criteris aplicats

    Quant a asteroide de tipus M:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, construïda a partir del substantiu asteroide i el sintagma preposicional de tipus M, en què la lletra m correspon a la inicial del mot metall pel fet que la característica principal d'aquest tipus d'asteroides és que contenen elements metàl·lics.

    ·És la denominació més habitual per a designar aquest concepte.

    ·És paral·lela a les denominacions aprovades per a designar altres conceptes relacionats (asteroide de tipus C i asteroide de tipus S).

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües es documenten formes anàlogues.

    Quant a asteroide metàl·lic:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, construïda a partir del substantiu asteroide i l'adjectiu metàl·lic.

    ·Té el suport dels especialistes consultats.

    · En castellà i en francès es documenten denominacions anàlogues.

    [Acta 677, 17 de maig de 2021]
  • ca  asteroide de tipus S, n m
  • ca  asteroide silícic, n m sin. compl.
  • es  asteroide de tipo S, n m
  • fr  astéroïde de type S, n m
  • fr  astéroïde pierreux, n m
  • fr  astéroïde silicaté, n m
  • en  S-type asteroid, n
  • en  silicate asteroid, n
  • en  stony asteroid, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Ciències de la Terra > Astronomia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Asteroide moderadament reflector compost de silicats.

Nota

  • Els asteroides de tipus S, que representen aproximadament el 17% dels asteroides coneguts i són el segon tipus més comú d'asteroides després dels asteroides de tipus C, són els cossos progenitors de les condrites més comunes, anomenades condrites ordinàries.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme asteroide de tipus S (asteroide silícic)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes asteroide de tipus S i asteroide silícic com a sinònims (aquesta última, com a sinònim complementari).

    Criteris aplicats

    Quant a asteroide de tipus S:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, construïda a partir del substantiu asteroide i el sintagma preposicional de tipus S, en què la lletra s correspon a la inicial del mot silici (o del mot silicat, que designa un oxoanió que conté silici), pel fet que la característica principal d'aquest tipus d'asteroides és que contenen silicats.

    ·És la denominació més habitual per a designar aquest concepte.

    ·És paral·lela a les denominacions aprovades per a designar altres conceptes relacionats (asteroide de tipus C i asteroide de tipus M).

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües es documenten formes anàlogues.

    Quant a asteroide silícic:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, construïda a partir del substantiu asteroide i l'adjectiu silícic -a, que expressa relació amb el silici ('relatiu o pertanyent al silici' o 'que conté silici').

    · En francès i en anglès es documenten denominacions formalment similars, que contenen adjectius derivats dels mots anàlegs a silici en aquestes llengües.

    [Acta 677, 17 de maig de 2021]
  • ca  astor taixiró, n m
  • es  azor tachiro, n m
  • fr  autour tachiro, n m
  • en  African goshawk, n
  • de  Afrikahabicht, n m
  • nc  Accipiter tachiro

Zoologia > Ocells

Definició
Taxonomia: Accipitriformes > Accipítrids > Accipiter

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme astor taixiró:

    S'aprova la denominació astor taixiró pels motius següents:

    Pel que fa al nucli, astor,

    ·és una forma ja recollida al diccionari normatiu per a designar l'espècie Accipiter gentilis, però utilitzada també per a designar altres espècies emparentades, d'aquest gènere i d'altres gèneres de la família dels accipítrids.

    Quant a taixiró,

    ·és una adaptació de la forma del nom científic tachiro, creada, segons algunes fonts, a partir de l'homofonia amb el sintagma francès tâche rond;

    ·reprodueix, aproximadament, la pronúncia de la forma francesa d'origen;

    ·en altres llengües (francès, castellà) s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten la forma tatxiro, tot i que ha tingut una certa difusió, i taixiro perquè s'allunyen de la pronúncia francesa d'origen.

    [Acta 624, 17 de juliol de 2017]
  • ca  astre, n m
  • es  astro, n m
  • fr  astre, n m
  • fr  corps céleste, n m
  • it  astro, n m
  • it  corpo celeste, n m
  • en  celestial body, n
  • en  heavenly body, n
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Cos celeste natural clarament delimitat i compacte, d'una mida mínima equivalent a un asteroide i emissor de llum pròpia o reflectida.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes astre i cos celeste (sin. compl. objecte celeste)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova el substantiu astre amb un significat més restrictiu que el que recull el diccionari normatiu i es distingeix de les formes cos celeste i objecte celeste, que s'aproven com a sinònimes amb alguns matisos de diferència.


    Criteris aplicats

    ·Encara que al diccionari normatiu i en altres diccionaris catalans(1) la definició de astre és 'cos celeste', i per tant astre i cos celeste s'interpreten com a sinònims, els especialistes i altres fonts catalanes estableixen matisos de significat entre totes dues denominacions: cos celeste és un terme més ampli, que es refereix a qualsevol agregació de matèria de l'espai exterior, i astre és un cos celeste natural, clarament delimitat, compacte i d'unes certes dimensions.

    ·Les formes cos celeste i objecte celeste, al seu torn, solen utilitzar-se indistintament, referides a qualsevol agregació de matèria de l'espai exterior. Els especialistes matisen, malgrat tot, que cos celeste se sol reservar per a les entitats astronòmiques compactes i objecte celeste per a les difuses i per als conjunts de cossos celestes com ara cúmuls i galàxies. Altres vegades es considera objecte celeste un superordinat, que pot aplicar-se a qualsevol agregació de matèria de l'espai exterior, sigui una entitat compacta, difusa o bé un conjunt de cossos.

    ·En altres llengües s'han trobat distincions similars.

    (1)Per exemple, el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari normatiu valencià.

    [Acta 650, 15 de maig de 2019]
  • ca  astricció, n f
  • es  cláusula penal
  • es  multa coercitiva
  • fr  astreinte
  • en  periodical penalty

Dret

Definició
Mesura coercitiva per la qual un tribunal pot constrènyer un deutor a pagar una quantitat per cada dia de retard en el compliment d'un contracte.
  • ca  anona pinya, n f
  • ca  ata, n f sin. compl.
  • ca  xirimoia blanca, n f sin. compl.
  • es  anón, n m
  • es  anona, n f
  • es  anona blanca, n f
  • es  anona de Castilla, n f
  • es  poshte, n f
  • es  riñón, n m
  • es  saramuyo, n m
  • fr  anone écailleuse, n f
  • fr  atte, n f
  • fr  pomme canelle, n f
  • fr  pomme-cannelle, n f var. ling.
  • ptBR  fruta-de-conde, n f
  • en  custard apple, n
  • en  sugar apple, n
  • en  sweetsop, n
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Fruita fresca. Fruita seca, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-castellà)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del portuguès (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+N)**

Definició
Fruit comestible de l'anoner pinya (Annona squamosa), de 6 a 10 cm de diàmetre, de forma rodona o ovoide, recobert d'esquames verdes molt pronunciades, amb una polpa blanca, dolça i molt nutritiva, que conté llavors marrons i molt llises.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner pinya (sin. compl. ata; xirimoier pinya) i anona pinya (sin. compl. ata; xirimoia pinya):

    S'aproven les denominacions anoner pinya, ata i xirimoier pinya, com a sinònims referits a l'espècie Annona squamosa, i anona pinya, ata i xirimoia pinya com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

    ·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

    ·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

    Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

    ·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

    Quant al nom específic pinya,

    ·és una forma motivada semànticament, basada en l'aspecte del fruit, que recorda clarament una pinya mediterrània;

    ·en portuguès es documenten denominacions basades en aquesta mateixa imatge.

    Finalment, la forma ata,

    ·és una de les denominacions més utilitzades a l'Amèrica del Sud (particularment, al Brasil), d'on és pròpia aquesta espècie;

    ·es documenta també (la mateixa forma o variants) en castellà, francès i portuguès.


    Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

    Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècia Annona cherimola.

    Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.

    Es descarten les formes amb l'específic blanc (anoner blanc, anona blanca, etc.), malgrat que en castellà es documenta la forma anàloga, perquè es considera més distintiva la forma aprovada.

    També s'han desestimat formes construïdes sobre els nuclis cachiman i corossol (documentats en altres llengües), perquè no tenen tradició en català, i sobre el nucli poma, perquè la semblança d'aquest fruit amb una poma és discutible (de fet, podria tractar-se d'un gal·licisme, d'acord amb el valor genèric de pomme en francès).

    També s'han desestimat (per a l'arbre) les formes anoner del Perú i xirimoier del Perú (no són prou distintives, perquè també s'apliquen de vegades a Annona cherinola), anoner esquamós i xirimoier esquamós (no es documenten en català i poc en altres llengües) i anoner ronyó i xirimoier ronyó (es considera més descriptiva la forma aprovada).

    (1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS&gt;

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
  • ca  anoner pinya, n m
  • ca  ata, n m sin. compl.
  • ca  xirimoier pinya, n m sin. compl.
  • es  anón, n m
  • es  anona, n f
  • es  anona azucarada, n f
  • es  anona blanca, n f
  • es  anona de Castilla, n f
  • es  anonillo, n m
  • es  anono, n m
  • es  atá, n m
  • es  até, n m
  • es  atemoya, n f
  • es  ates, n m
  • es  cachimán, n m
  • es  candón, n m
  • es  candongo, n m
  • es  chirimoya, n f
  • es  chirimoyo, n m
  • es  corazón cimarrón, n m
  • es  fruta de condesa, n f
  • es  fruta del conde, n f
  • es  mocuyo, n m
  • es  poshte, n m
  • es  riñón, n m
  • es  samaralla, n f
  • es  saramollo, n m
  • es  saramuyo, n m var. ling.
  • fr  annone écailleuse, n f
  • fr  atte, n f
  • fr  attier, n m
  • fr  cachiman canelle, n m
  • fr  cachiment canelle, n m
  • fr  corossol, n m
  • fr  corossolier écailleux, n m
  • fr  pomme canelle, n f
  • fr  pommier canelle, n m
  • fr  pomme-cannelle, n f var. ling.
  • pt  fruta-pinha, n f
  • ptBR  ata, n f
  • ptBR  fruta-de-conde, n f
  • ptBR  fruta-do-conde, n f
  • ptBR  pinha, n f
  • ptBR  pinha-ata, n f
  • ptBR  pinheira, n f
  • en  apple bush, n
  • en  caneel apple, n
  • en  custard apple, n
  • en  scaly custard apple, n
  • en  sugar apple, n
  • en  sweetsop, n
  • de  Rahmapfel, n m
  • de  Süßsack, n m
  • de  Zimtapfel, n m
  • nc  Annona squamosa
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Botànica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del portuguès (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+N)**

Definició
Arbre petit de la família de les annonàcies, originari de les Antilles, de 6 a 8 metres d'alçària, fulles alternes i simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color groc verdós i taques porpra a la base, i fruits comestibles.

Nota

  • 1. El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner pinya (sin. compl. ata; xirimoier pinya) i anona pinya (sin. compl. ata; xirimoia pinya):
    S'aproven les denominacions anoner pinya, ata i xirimoier pinya, com a sinònims referits a l'espècie Annona squamosa, i anona pinya, ata i xirimoia pinya com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

    ·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

    ·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

    Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

    ·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

    Quant al nom específic pinya,

    ·és una forma motivada semànticament, basada en l'aspecte del fruit, que recorda clarament una pinya mediterrània;

    ·en portuguès es documenten denominacions basades en aquesta mateixa imatge.

    Finalment, la forma ata,

    ·és una de les denominacions més utilitzades a l'Amèrica del Sud (particularment, al Brasil), d'on és pròpia aquesta espècie;

    ·es documenta també (la mateixa forma o variants) en castellà, francès i portuguès.


    Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

    Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècia Annona cherimola.

    Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.

    Es descarten les formes amb l'específic blanc (anoner blanc, anona blanca, etc.), malgrat que en castellà es documenta la forma anàloga, perquè es considera més distintiva la forma aprovada.

    També s'han desestimat formes construïdes sobre els nuclis cachiman i corossol (documentats en altres llengües), perquè no tenen tradició en català, i sobre el nucli poma, perquè la semblança d'aquest fruit amb una poma és discutible (de fet, podria tractar-se d'un gal·licisme, d'acord amb el valor genèric de pomme en francès).

    També s'han desestimat (per a l'arbre) les formes anoner del Perú i xirimoier del Perú (no són prou distintives, perquè també s'apliquen de vegades a Annona cherinola), anoner esquamós i xirimoier esquamós (no es documenten en català i poc en altres llengües) i anoner ronyó i xirimoier ronyó (es considera més descriptiva la forma aprovada).

    (1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS&gt;

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
  • ca  atac, n m
  • es  ataque
  • fr  attaque

Esport > Esports de pilota > Billar

Definició
Acció i efecte de colpejar la bola amb el tac.
  • ca  atac BlackNurse, n m
  • es  ataque BlackNurse, n m
  • fr  attaque BlackNurse, n f
  • en  BlackNurse attack, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-anglès)**

Definició
Atac d'inundació ICMP en què els paquets que s'envien saturen els tallafocs i els rúters

Nota

  • 1. La forma BlackNurse de la denominació prové, segons diverses fonts, del nom del nom en anglès de les professions de les dues persones que van idear aquest atac, un ferrer (blacksmith) i un infermer (nurse).
  • 2. Els paquets de dades ICMP que s'envien en l'atac BlackNurse són del tipus "destinació inaccessible", que habitualment informen sobre l'accessibilitat de determinats components a la xarxa, sobre problemes d'encaminament o sobre el bloqueig que exerceixen els tallafocs.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme atac BlackNurse:

    S'aprova la denominació atac BlackNurse, de l'anglès BlackNurse attack (forma creada, segons diverses fonts, a partir del nom de les professions de les dues persones que van idear aquest atac, un ferrer (blacksmith) i un infermer (nurse)), pels motius següents:

    ·és l'única forma documentada en català per a fer referència a aquest concepte, que és molt especialitzat;

    ·no s'han trobat alternatives que siguin alhora prou sintètiques i prou precises per a designar aquest tipus d'atac;

    ·en altres llengües s'utilitza la designació anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes atac ICMP, atac d'inundació ICMP i atac de saturació ICMP perquè no són prou precises, ja que hi ha altres atacs que poden encabir-se sota aquestes mateixes etiquetes.

    [Acta 632, 14 de febrer de 2018]