Neoloteca

ca anàlisi STEEPLE, n f
ca anàlisi STEEPLED, n f sin. compl.
es análisis STEEPLE, n m
es análisis STEEPLED, n m
fr analyse STEEPLE, n f
fr analyse STEEPLED, n f
en STEEPLE analysis, n
en STEEPLED analysis, n
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Empresa, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+sigla)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+sigla)**

Definició

Anàlisi de l'entorn general d'una organització o un sector econòmic centrada en les seves dimensions política, econòmica, sociocultural, tecnològica, ecològica, legal, ètica i demogràfica.

Nota

1. L'anàlisi STEEPLE és una versió més completa de l'anàlisi PESTEL, a la qual s'han afegit la dimensió ètica i la demogràfica. Entre els factors que incideixen en aquestes noves dimensions es poden assenyalar:
- Dimensió ètica: responsabilitat social i ètica empresarial.
- Dimensió demogràfica: composició de la població pel que fa a edat, gènere, creixement poblacional i distribució geogràfica, entre altres paràmetres.

Els factors demogràfics sovint es tracten com una subcategoria de la dimensió social o l'econòmica. Quan es consideren com a categoria independent s'utilitza la forma anàlisi STEEPLED (i les denominacions corresponents en les altres llengües).
2. Les denominacions anàlisi STEEPLE i anàlisi STEEPLED contenen sigles, STEEPLE i STEEPLED, que corresponen a sociocultural, tecnològica, econòmica, ecològica, política, legal, ètica i, en el cas de STEEPLED, amb l'addició de demogràfica.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme anàlisi STEEPLE (sin. compl. anàlisi STEEPLED)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes anàlisi STEEPLE i, com a sinònim complementari, anàlisi STEEPLED.

Criteris aplicats

·Són denominacions lingüísticament adequades, calcs de les formes angleses STEEPLE analysis i STEEPLED analysis, respectivament, construïdes sobre el nucli anàlisi ("Examen de les parts constituents d'un tot, separadament o en llur relació a aquest", segons el diccionari normatiu) referit a l'entorn d'una organització, i les sigles en aposició STEEPLE i STEEPLED, que fan referència als àmbits que s'analitzen (sociocultural, tecnològic, econòmic, ecològic, polític, legal, ètic i demogràfic).

·Són formes semànticament adequades.

·Són formes anàlogues a altres denominacions consolidades en català, com ara anàlisi DAFO, del mateix àmbit, o anàlisi ITT, de l'àmbit de la medicina. També són anàlogues a les formes anàlisi PEST i anàlisi PESTEL, que designen conceptes relacionats.

·Són les designacions habituals del concepte.

·Els especialistes confirmen l'ús d'aquestes formes i hi donen el vistiplau.

·En altres llengües s'utilitzen les designacions anàlogues.

[Acta 741, 9 de setembre de 2025]

ca ciències de laboratori clínic, n f pl
ca anàlisis clíniques, n f pl sin. compl.
es análisis clínicos, n m pl
es biología clínica, n f
es biología médica, n f
es ciencias de laboratorio clínico, n f pl
es medicina de laboratorio, n f
es patología clínica, n f
fr anatomopathologie clinique, n f
fr biologie clinique, n f
fr biologie médicale, n f
fr pathologie clinique, n f
en clinical pathology, n
en clinicopathology, n
en gross pathology, n
en laboratory medicine, n

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definició

Disciplina que, mitjançant tècniques fonamentalment de la química i la biologia, estudia in vitro les propietats biològiques de mostres de sang, orina o altres líquids o de teixits corporals, per a la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el control del tractament i el coneixement de les malalties.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ciències de laboratori clínic (sin. compl. anàlisis clíniques ) i laboratori clínic :

S'aproven els termes ciències de laboratori clínic (amb anàlisis clíniques com a sinònim complementari) i laboratori clínic, pels motius següents:

Pel que fa a ciències de laboratori clínic,

·és una alternativa a la forma *patologia clínica, calc de l'anglès (de clinical pathology) utilitzat de vegades per a denominar aquest concepte però desestimat explícitament pels especialistes, que asseguren que no té tradició en català; comenten que les ciències de laboratori clínic no es consideren, de fet, una branca de la patologia (com sí que passa en anglès(1)) i que *patologia clínica és un cas similar a la forma, també d'influència anglesa, *patologia anatòmica (de anatomic pathology), que en català s'anomena habitualment anatomia patològica i es considera una branca de l'anatomia, no de la patologia;

·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada: el nucli ciències, en plural, és pertinent d'acord amb el fet que aquesta disciplina està integrada, en realitat, per un conjunt de tècniques de diferents branques científiques;

·és una forma ja coneguda i usada pels especialistes, que fins i tot dona nom a l'associació que, des dels anys noranta del segle xx, aplega els professionals catalans d'aquest àmbit, l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic;

·és una forma paral·lela a altres denominacions de branques científiques multidisciplinàries, com ara ciències de la terra i ciències naturals, ja recollides al diccionari normatiu;

·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

Quant al sinònim complementari anàlisis clíniques,

·és una forma també molt utilitzada pels especialistes per a designar aquesta disciplina, especialment en contextos informals;

·pot considerar-se també lingüísticament adequada, explicable per metonímia a partir del sentit recte de la forma normativa anàlisi clínica ("Anàlisi de sang, d'orina, etc., humanes feta amb finalitats orientadores amb vista al diagnòstic"); les anàlisis clíniques són, de fet, una part essencial de les ciències de laboratori clínic;

·té també el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

Pel que fa, finalment, a laboratori clínic,

·és la forma utilitzada normalment en català per a designar el concepte;

·es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques;

·és una forma descriptiva i lingüísticament adequada;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

Com a designació de la disciplina científica s'han valorat també altres formes, que el Consell Supervisor ha acabat, però, desestimant:

-La forma patologia clínica: és un calc de l'anglès bandejat explícitament pels especialistes.

-La forma bioclínica: aquesta solució es documenta al diccionari normatiu i també en altres fonts catalanes de referència (per exemple, al Gran diccionari de la llengua catalana, a la Gran enciclopèdia catalana o al Diccionari enciclopèdic de medicina) referida a aquest concepte.(2) Els especialistes consultats, malgrat tot, desconeixen aquesta forma, que probablement té origen en el francès biologie clinique, i asseguren que no té cap ús actualment entre els professionals. Creuen que probablement va ser un intent inicial de batejar la disciplina que finalment no va prosperar. Segons fonts d'Enciclopèdia Catalana, la forma bioclínica es remunta a l'any 1970, quan va ser aprovada per a formar part del corpus de la primera edició de la Gran enciclopèdia catalana (volum 3, publicat el 1971), a petició del doctor Joan Colomines i Puig, que aleshores era responsable dels articles de medicina i que posteriorment va ser el primer president de l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic. Va ser des de la Gran enciclopèdia catalana que més endavant devia passar a la resta d'obres.

S'acorda que el president del Consell Supervisor adreçarà una carta al president de la Secció Filològica per informar-lo de la decisió presa i per demanar-li que valori la possibilitat de plantejar una modificació del diccionari normatiu.

-Les formes biologia clínica, biologia mèdica i medicina de laboratori: pràcticament no tenen ús i no tenen el suport dels especialistes, que consideren que són designacions semànticament poc adequades, perquè estrictament les ciències de laboratori clínic no són ni una part de la biologia ni una part de la medicina, sinó una activitat multidisciplinària que abasta aspectes de la biologia, aspectes de la química i aspectes de la medicina.

(1) En anglès, de fet, la forma simple pathology ja s'associa de vegades al concepte de ciències de laboratori clínic, per bé que, estrictament, és una designació més genèrica. Segons el diccionari Oxford, per exemple, pathology és "The science of the causes and effects of diseases, especially the branch of medicine that deals with the laboratory examination of samples of body tissue for diagnostic or forensic purposes" (Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012. <oxforddictionaries.com>).

(2) El diccionari normatiu en fa la definició següent: "Branca de la medicina que, mitjançant les anàlisis clíniques, estableix l'estat general del pacient i diagnostica les malalties que el poden afectar."

[Acta 558, 21 de març de 2013]

ca anàlisis prop del pacient, n f pl
es análisis clínicos junto al paciente
es exámenes clínicos junto al paciente
fr biologie délocalisée
en distributed site testing
en patient-focused testing
en POCT
en point-of-care testing

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definició

Conjunt d'anàlisis clíniques que es duen a terme al punt d'atenció al pacient, immediatament després de l'obtenció de la mostra.

Nota

Generalment, aquest tipus d'anàlisis el practica personal no especialitzat, fora del laboratori.
Quan el context ho demana, es pot completar el substantiu anàlisis amb l'adjectiu clíniques, bioquímiques, hematològiques, immunològiques o microbiològiques.

ca analítica forense, n f
es analítica forense
en forensic analytics

Protecció civil > Policia

Definició

Conjunt de tècniques d'anàlisi utilitzades per la policia científica, que serveixen per a estudiar una mostra orgànica o inorgànica recollida en el lloc del delicte.

ca analítica web, n f
es analítica web
es estadística web
es webmetría
fr analytique Web
fr audimétrie Web
fr mesure d'audience Web
fr mesures Web
fr Web analytique
en Web analytics
en Web metering
en Web metrics
en Web site metering

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades

Definició

Tècnica consistent a recollir, mesurar i analitzar les dades corresponents als accessos a un lloc web amb l'objectiu de conèixer els usos i el rendiment d'aquest lloc web i el comportament dels usuaris.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme analítica web:

S'aprova el terme analítica web, calc de l'anglès Web analytics, pels motius següents:

·és una forma ja utilitzada per a designar el concepte i es documenta en textos especialitzats;

·pot considerar-se una designació motivada semànticament, construïda sobre el nucli analítica, definit al diccionari normatiu amb el sentit de "Anàlisi clínica o sèrie d'anàlisis" i al Gran diccionari de la llengua catalana(1) com a "Conjunt d'anàlisis sobre un fet, una malaltia, una situació, etc." (i anàlisi és l'"Examen de les parts constituents d'un tot, separadament o en llur relació a aquest"), i el substantiu en aposició web, reducció de lloc web ("Conjunt de pàgines web que una organització, una empresa o una persona pública posa a disposició dels usuaris", segons el mateix diccionari normatiu); el fet que analítica s'associï sovint amb un conjunt d'anàlisis fa especialment escaient aquest substantiu com a nucli del terme, ja que amb aquesta tècnica s'analitza no tan sols el volum de visites d'un web, sinó també, entre d'altres, el temps que els usuaris dediquen al web, el seu grau de fidelitat, el nombre de pàgines vistes, etc.;

·en altres llengües es documenta la denominació paral·lela;

·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.

S'han descartat com a denominacions del concepte, entre d'altres, les formes següents: anàlisi web i anàlisi de webs (perquè remeten a un examen menys aprofundit dels continguts d'un web); estadística web i estadístiques web (perquè l'analítica web no s'ocupa tan sols d'aspectes quantitatius, com dona a entendre estadística, sinó també d'aspectes qualitatius); webmetria i webometria (novament, perquè s'associen amb un examen quantitatiu i perquè no tenen ús, ni hi ha gaire tradició d'ús en català de web(o)- com a formant), i audiometria web (també per motius d'imprecisió semàntica).

(1)Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <www.diccionari.cat/>

ca analitzador del rendiment, n m
es analizador de código, n m
es analizador de programas, n m
es generador de perfiles, n m
es perfilador, n m
es perfilador de código, n m
fr profileur, n m
fr profileur de code, n m
en code profiler, n
en profiler, n
de Profiler, n m

Informàtica

Definició

Eina de diagnosi utilitzada en l'anàlisi del rendiment que permet determinar quant de temps dedica el programa en funcionament a executar cada funció, quantes crides hi fa o com utilitza el processador i la memòria.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anàlisi del rendiment i analitzador del rendiment::

S'aproven els termes anàlisi del rendiment i analitzador del rendiment pels motius següents:

·són alternatives catalanes als manlleus anglesos profiling i profiler, respectivament, que tenen força ús entre els especialistes;

·són adequats lingüísticament i descriptius dels respectius conceptes, amb els quals s'identifiquen sense gaire dificultat;

·ja tenen ús i es documenten en fonts especialitzades, sobretot anàlisi del rendiment;

·en altres llengües s'utilitzen solucions similars;

·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

Es descarta l'acceptació dels manlleus anglesos profiling i profiler perquè es consideren innecessaris.

Com a alternatives a profiling també s'han valorat altres formes, finalment descartades:

-els calcs perfilat i perfilatge, que s'han descartat perquè no tenen ús i perquè són semànticament discutibles (perfilar no té en català el sentit genèric d''elaborar un perfil', que sí que té, en canvi, to profile en anglès);

-les alternatives avaluació del rendiment, anàlisi (o avaluació) de l'eficiència, anàlisi del perfil, anàlisi del programa i anàlisi del comportament, que els especialistes consideren, en general, menys precises i menys adequades semànticament que la forma finalment aprovada.

[Acta 574, 8 de maig de 2014]

ca conduir a vela, v intr
ca anar a vela, v intr sin. compl.
ca velejar, v intr sin. compl.
es conducir a vela, v intr
fr faire de la roue libre, v intr
fr marcher sur l'erre, v intr
it veleggiare, v intr
en coast, to, v intr
en sail, to, v intr
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució verbal**, **Denominació catalana 2: Locució verbal**, **Denominació catalana 3: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 3: Nom + sufix**

Definició

Fer avançar per inèrcia un vehicle de motor mitjançant un sistema electrònic que desacobla el motor i la caixa de canvis quan no són necessaris, amb l'objectiu d'estalviar combustible i reduir les emissions i el soroll.

Nota

1. Habitualment en l'acció de conduir a vela es desacoblen automàticament el motor i la caixa de canvis quan es deixa de pitjar l'accelerador i es tornen a acoblar, també automàticament, quan es pitja el fre o l'accelerador.
2. Les denominacions conduir a vela, anar a vela i velejar remeten per metàfora a la navegació a vela, en què l'embarcació avança sense recórrer a cap font d'energia interna; es tracta de la mateixa metàfora marítima que s'aplica, en el vol lliure, al vol a vela i als velers.
3. L'equivalent francès marcher sur l'erre és una denominació presa del trànsit ferroviari, en què erre feia referència a la velocitat residual del tren quan avançava per inèrcia, sense propulsió.
4. L'acció de conduir a vela, anar a vela o velejar és la conducció a vela o el velejament.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme conduir a vela (sin. compl. anar a vela; velejar)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven la denominació principal conduir a vela i els sinònims complementaris anar a vela i velejar.

Criteris aplicats

·Són denominacions descriptives i lingüísticament adequades: pel que fa a conduir a vela i anar a vela, estan constituïdes per un nucli que indica el guiatge o el moviment d'un vehicle i per un complement de significat metafòric que fa referència a l'absència d'esforç del motor; pel que fa a velejar, està constituïda per una sola paraula originària de l'àmbit nàutic que recull el mateix significat metafòric que el complement de les altres denominacions.

·La forma conduir a vela es documenta amb aquest significat en alguns textos especialitzats i divulgatius; les formes anar a vela i velejar tan sols es documenten en l'àmbit nàutic, però es considera que, per metàfora, poden cobrir adequadament el significat relacionat de l'automoció.

·Tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit consultat.

·En altres llengües estudiades es documenten metàfores equivalents, anàlogues en castellà i italià i pròximes en anglès.

[Acta 666, 25 de juny de 2020]

ca anarquia relacional, n f
ca AR, n f sigla
es anarquía relacional, n f
es anarquismo relacional, n m
es AR, n m/f sigla
fr anarchie relationnelle, n f
en relationship anarchy, n
en RA, n sigla

Antropologia > Sexualitat. Erotisme

Definició

Pràctica consistent a establir relacions afectives o sexuals sense categoritzar-les ni sotmetre-les a jerarquies o regles preestablertes, excepte que siguin consentides per tots els membres que en formen part.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme anarquia relacional (sigla AR):

S'aprova la denominació anarquia relacional, juntament amb la sigla AR, pels motius següents:

Pel que fa al sintagma anarquia relacional,

·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli anarquia ('desordre o absència d'autoritat', per extensió del sentit recte de l'àmbit de la política) i l'adjectiu relacional ('relatiu a la relació o a una relació');

·és una forma força estesa i es documenta en nombroses fonts especialitzades;

·té el vistiplau dels especialistes;

·en altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

Pel que fa a la sigla AR,

·és una sigla adequada, corresponent al sintagma anarquia relacional;

·té força ús i es documenta en nombroses fonts;

·els especialistes hi donen el vistiplau.

Entre anarquisme relacional i anarquia relacional, s'opta per la forma anarquia relacional perquè es considera lingüísticament preferible, ja que anarquia és, simplement, l'absència de govern, mentre que anarquisme se sol relacionar amb una teoria política.

[Acta 639, 4 de juliol de 2018]

ca anastomosar-se, v intr pron
es anastomizarse
es anastomosarse
fr anastomoser, s'
en anastomose, to

Ciències de la Terra > Hidrologia

Definició

Formar anastomosi.

ca anastomosat -ada, adj
es anastomosado
fr anastomosé
en anastomosed
en braided

Ciències de la Terra > Hidrologia

Definició

Dit d'un corrent d'aigua establert sobre dipòsits al·luvials, amb un llit fluvial ample i poc profund, i constituït per una xarxa de canals entrellaçats i separats per barres al·luvials.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició