Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  vianantització, n f
  • es  peatonalización, n f
  • fr  piétonnisation, n f
  • fr  piétonisation, n f var. ling.
  • it  pedonalizzazione, n f
  • enGB  pedestrianization, n
  • enUS  pedestrianisation, n
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Construcció > Urbanisme, Transports > Mobilitat, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**

Definició
Acció de convertir una via urbana o una part d'una població en una zona de vianants.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vianantització

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma vianantització.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, creada mitjançant l'adjunció del sufix nominalitzador -ció a la base verbal vianantitzar. [Aquesta base verbal és al seu torn un derivat per sufixació del nom vianant, amb l'adjunció del sufix -itz(ar).]

    ·Té un cert ús en català com a alternativa pròpia a la forma d'origen castellà *peatonalització.

    ·En totes les llengues estudiades s'utilitzen formes anàlogues, és a dir noms derivats de verbs monolèxics transitius creats al seu torn sobre el nom corresponent a vianant.

    Formes desestimades

    -peatonalització: Tot i tenir un ús considerable, parteix d'un verb, *peatonalitzar, d'origen castellà i no acceptat en català; la seva acceptació comportaria també l'acceptació de *peató, *peatonal i *peatonalitzar, fins ara rebutjats per la normativa a favor de vianant i de vianants (i fins ara sense alternativa clara en el cas del verb).

    -peonalització: Tot i que el primitiu nominal peó té com a primer significat normatiu "Persona que va a peu", adequat al sentit que es vol donar al verb derivat del qual partiria aquest nom deverbal, actualment aquest significat es percep com a obsolet i no es pot considerar productiu.

    -pedestrització: Tot i que el primitiu adjectival pedestre té com a primer significat normatiu "Que va a peu", adequat al sentit que es vol donar al verb derivat del qual partiria aqeust nom deverbal, actualment aquest significat es percep com a obsolet i no es pot considerar productiu; també hi va en contra que el sentit habitual que es dona a l'adjectiu és, en la definició del DIEC, "Vulgar, no elevat".

    -conversió en zona de vianants: És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, normalitzada anteriorment pel Consell Supervisor, però és molt poc pràctica per la seva llargada i perquè en l'ús verbal obliga a interposar-hi el complement directe (convertir un carrer en zona de vianants), a diferència del que succeeix en totes les llengües estudiades. Aquesta diferència de funcionament sintàctic repercutiria també en la creació del nom derivat i l'adjectiu derivat.

    [Acta 748, 9 de febrer de 2026]
  • ca  vianantitzar, v tr
  • es  peatonalizar, v tr
  • fr  piétonniser, v tr
  • fr  piétoniser, v tr var. ling.
  • it  pedonalizzare, v tr
  • enGB  pedestrianize, to, v tr
  • enUS  pedestrianise, to, v tr
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Construcció > Urbanisme, Transports > Mobilitat, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**

Definició
Convertir una via urbana o una part d'un població en una zona de vianants.

Nota

  • 1. Es considera que vianantitzar un carrer o una zona augmenta la seguretat dels vianants, disminueix la contaminació atmosfèrica i acústica, fa créixer l'activitat comercial i millora la convivència.
  • 2. L'acció de vianantitzar s'anomena vianantització.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vianantitzar

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma vianantitzar.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, creada mitjançant l'adjunció del sufix verbalitzador -itz(ar) a la base nominal vianant. Tot i que el sufix -itz(ar) s'aplica més habitualment a adjectius, també es pot aplicar a bases nominals (cf. alfabetitzar, senyalitzar, cauteritzar).

    ·Sintàcticament s'adapta perfectament als contextos d'ús, per la seva naturalesa de forma monolèxica i el seu caràcter transitiu.

    ·Té un cert ús en català com a alternativa pròpia a la forma d'origen castellà *peatonalitzar.

    ·En totes les llengües estudiades s'utilitzen formes anàlogues, és a dir verbs monolèxics transitius creats sobre el nom corresponent a vianant.

    Formes desestimades

    -peatonalitzar: Tot i tenir un ús considerable, parteix d'un adjectiu, *peatonal, d'origen castellà i no acceptat en català; la seva acceptació comportaria també l'acceptació de *peató i *peatonal, fins ara rebutjats per la normativa a favor de vianant i de vianants.

    -peonalitzar: Tot i que la base nominal peó té com a primer significat normatiu "Persona que va a peu", adequat al sentit que es vol donar al verb derivat, actualment aquest significat es percep com a obsolet i no es pot considerar productiu.

    -pedestritzar: Tot i que la base adjectival pedestre té com a primer significat normatiu "Que va a peu", adequat al sentit que es vol donar al verb derivat, actualment aquest significat es percep com a obsolet i no es pot considerar productiu; també hi va en contra que el sentit habitual que es dona a l'adjectiu és, en la definició del DIEC, "Vulgar, no elevat".

    -convertir en zona de vianants: És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, que parteix de la forma normalitzada anteriorment conversió en zona de vianants, però és molt poc pràctica per la seva llargada i perquè obliga a interposar-hi el complement directe (convertir un carrer en zona de vianants), a diferència del que succeeix en totes les llengües estudiades. Aquesta diferència de funcionament sintàctic repercutiria també en la creació del nom derivat i l'adjectiu derivat.

    [Acta 748, 9 de febrer de 2026]
  • ca  vianda, n f
  • ca  companatge, n m sin. compl.
  • es  fiambre, n f
  • gl  friame, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà (RECONSIDERACIÓ)**

Alimentació, Indústria > Indústria alimentària, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Producte carni cuit que incorpora fècula en la seva composició.

Nota

  • Segons la legislació, en l'etiquetatge les formes vianda i companatge han d'anar acompanyades, obligatòriament, del nom de la peça càrnia de base (per exemple, vianda [o companatge] de pit de gall dindi o vianda [o companatge] de pernil cuit).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vianda (sin. compl. companatge)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes vianda i, com a sinònim complementari, companatge com a alternatives al castellanisme fiambre en l'àmbit de la indústria alimentària, per a designar els productes carnis que incorporen fècula en la seva composició.

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades, creades per resemantització (especialització, en aquest cas) de les mateixes formes ja recollides al diccionari normatiu amb significats més generals: vianda significa "menjar" i companatge és la "vianda que es menja amb el pa o a més del pa".

    ·El fet que tant vianda com companatge siguin formes tradicionals però amb un ús relativament baix actualment, i amb significats poc marcats, les fa especialment aptes per a incorporar aquest nou significat més especialitzat.

    ·Són formes curtes (monolèxiques), que poden resultar especialment adequades per a l'ús en l'àmbit comercial i de l'etiquetatge.

    ·Totes dues formes tenen ja un cert ús referides a aquest concepte (s'han trobat, per exemple, en etiquetes i descripcions de productes).

    ·Tenen el vistiplau d'especialistes del sector, que creuen que són formes vàlides que poden arribar a substituir el manlleu fiambre si se'n fa una difusió àmplia dins l'àmbit.

    S'aprova vianda com a designació principal perquè és el nucli de la denominació aprovada inicialment (vianda mixta) i s'ha constatat que té més ús que companatge amb aquest sentit.

    Formes desestimades

    -fiambre: Es descarta l'acceptació d'aquest castellanisme, que ja havia estat rebutjat i no té una implantació real que en justifiqui la incorporació al català. Cal tenir present que aquesta denominació està emparentada amb fiambrera, castellanisme històric que s'ha aconseguit neutralitzar en favor de carmanyola o portaviandes, i que acceptar-la en l'àmbit especialitzat comportaria també, inevitablement, el seu ús en l'àmbit general.

    -carn freda mixta; carn mixta: Són formes massa llargues i, tenint en compte el poc èxit de vianda mixta, és previsible que tampoc s'implantin, malgrat que són més precises.

    -vianda mixta (forma normalitzada inicialment): Malgrat que fa anys que es difon, no s'ha implantat. És una forma massa llarga per a l'etiquetatge.

    -carni (nom): No té el vistiplau dels especialistes, que troben que és una forma massa pròxima a carn i que pot causar confusió. No creuen que tingui possibilitats d'implantació.

    -embotit: Aquesta forma s'utilitza de vegades en l'etiquetatge amb aquest sentit, però els especialistes no l'avalen, perquè en l'àmbit tècnic ja s'utilitza amb un altre significat, referida a productes embotits dins un embolcall (en aquest cas els productes sovint s'emmotllen) i no necessàriament amb fècula.

    -elaborat; preparat (noms): Aquestes formes ja s'utilitzen habitualment per a fer referència a carns fresques amb additius, que poden estar transformades o no però que no han perdut les característiques de la carn fresca. Poden resultar, per tant, confusionàries.

    -feculat (nom): És una forma connotada negativament i poc adient des del punt de vista comercial i de l'etiquetatge.

    -mixt (nom): Els especialistes descarten aquesta solució. Argumenten que pot induir a pensar que la carn i la fècula estan en proporcions similars, cosa que no és certa. La paraula fiambre, quan fa referència a un embotit amb fècula, pot contenir aproximadament entre un 2 % i un 6 % de fècula, és a dir, que la fècula està en una quantitat molt inferior.

    Petició a la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans

    S'acorda que s'adreçarà una petició al president de la Comissió de Lexicografia perquè la Comissió valori la possibilitat de donar d'alta al DIEC aquesta accepció nova de les formes vianda i companatge, juntament amb el terme relacionat carn freda. Malgrat que es tracta de termes d'especialitat (particularment vianda i companatge), tenen una repercussió important en l'àmbit comercial i, per tant, també en l'àmbit general, i es creu que el fet que es quedin recollits al diccionari normatiu podria afavorir-ne la implantació com a formes alternatives al castellanisme fiambre.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  vianesa, n f
  • ca  VIA, n f sigla
  • es  vianesa, n f
  • fr  vianesa, n f
  • en  Vianesa, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del gallec**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del gallec (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Nota

  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça és un gentilici gallec (vianés -esa) referit a Viana do Bollo, municipi d'Ourense, a Galícia. No hi ha cap gentilici català per a Viana do Bollo i, per tant, cal mantenir la forma original, que en aquest cas, a més, s'adapta sense problemes al sistema gràfic del català. La forma vianès -esa, de fet, ja es documenta en català com a gentilici de Vià (Alta Cerdanya) i es pot considerar adequada també per a aquesta altra població.

    Pel que fa al codi català (VIA), consisteix en les tres primeres lletres de la denominació, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions uninomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  forfet, n m
  • ca  viatge a la carta, n m
  • ca  viatge a mida, n m
  • es  forfait
  • es  viaje a la carta
  • es  viaje a medida
  • fr  forfait
  • fr  voyage à la carte
  • fr  voyage sur mesure
  • en  travel à la carte
  • de  Reisen à la carte

Lleure > Turisme

Definició
Viatge dissenyat especialment per a un client atenent les seves peticions i preferències.
  • ca  forfet, n m
  • ca  viatge a la carta, n m
  • ca  viatge a mida, n m
  • es  forfait
  • es  viaje a la carta
  • es  viaje a medida
  • fr  forfait
  • fr  voyage à la carte
  • fr  voyage sur mesure
  • en  travel à la carte
  • de  Reisen à la carte

Lleure > Turisme

Definició
Viatge dissenyat especialment per a un client atenent les seves peticions i preferències.
  • ca  viatger no obligat | viatgera no obligada, n m, f
  • es  viajero por movilidad no obligada | viajera por movilidad no obligada, n m, f

Transports > Mobilitat

Definició
Persona que es desplaça d'acord amb l'esquema de la mobilitat no obligada.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mobilitat obligada, viatger obligat | viatgera obligada, mobilitat no obligada i viatger no obligat | viatgera no obligada:

    S'aprova la denominació mobilitat obligada, juntament amb els termes relacionats viatger obligat | viatgera obligada, mobilitat no obligada i viatger no obligat | viatgera no obligada, pels motius següents:

    Pel que fa al nom mobilitat obligada,

    ·es tracta d'un terme molt utilitzat en el nostre context (juntament amb mobilitat ocupacional), encara que tingui pocs paral·lelismes en altres realitats geogràfiques i socials, en les quals se sol donar prioritat a l'estudi de la mobilitat amb un patró de moviment d'anada i tornada entre poblacions diferents (és a dir, la mobilitat pendular);(1)

    ·és una forma transparent, ja que l'adjectiu obligat explicita el caràcter necessari d'aquest tipus de desplaçaments, sigui quina sigui la causa que els origina;

    ·permet crear fàcilment termes relacionats a partir de l'aplicació de l'adjectiu, que és el portador de la càrrega semàntica (per exemple, viatger obligat | viatgera obligada, mobilitat no obligada i viatger no obligat | viatgera no obligada);

    ·és una forma avalada amb aquest significat per textos i especialistes de l'àmbit acadèmic (en l'àmbit tècnic se sol considerar que mobilitat obligada és una forma sinònima de mobilitat ocupacional, que fa referència als desplaçaments repetits deguts a la feina o els estudis).

    Pel que fa al nom mobilitat no obligada,

    ·és una forma transparent, ja que reflecteix formalment la relació d'antonímia que l'oposa a mobilitat obligada;

    ·és una forma avalada pels especialistes consultats de l'àmbit acadèmic.

    Finalment, pel que fa als noms de doble gènere viatger obligat | viatgera obligada i viatger no obligat | viatgera no obligada,

    ·són formes sintagmàtiques sintètiques i transparents, creades a partir del nucli viatger | viatgera i d'un complement que és una reducció de les denominacions mobilitat obligada i mobilitat no obligada a l'adjectiu, com la part de la denominació amb més valor distintiu;

    ·són formes avalades pels especialistes de l'àmbit acadèmic.

    (1) L'absència d'un patró de moviment establert és justament el tret diferencial més clar de la mobilitat ocupacional i la mobilitat obligada respecte a la mobilitat pendular.


    [Acta 599, 16 de desembre de 2015]
  • ca  viatger no ocupacional | viatgera no ocupacional, n m, f
  • es  viajero no ocupacional | viajera no ocupacional, n m, f

Transports > Mobilitat

Definició
Persona que es desplaça d'acord amb l'esquema de la mobilitat no ocupacional.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mobilitat ocupacioal, viatger ocupacional | viatgera ocupacional, mobilitat no ocupacional i viatger no ocupacional | viatgera no ocupacional:

    S'aprova la denominació mobilitat ocupacional, juntament amb els termes relacionats viatger ocupacional | viatgera ocupacional, mobilitat no ocupacional i viatger no ocupacional | viatgera no ocupacional, pels motius següents:

    Pel que fa al nom mobilitat ocupacional,

    ·es tracta d'un terme molt utilitzat en el nostre context (juntament amb mobilitat obligada), encara que tingui pocs paral·lelismes en altres realitats geogràfiques i socials, en les quals se sol donar prioritat a l'estudi de la mobilitat amb un patró de moviment d'anada i tornada entre poblacions diferents (és a dir, la mobilitat pendular);(1)

    ·és una forma transparent, ja que l'adjectiu ocupacional explicita la causa principal d'aquest tipus de mobilitat (la feina), tot i que, en contrapartida, d'acord amb el significat que sol prendre habitualment en l'ús, n'exclou la segona gran causa, que són els estudis;

    ·permet crear fàcilment termes relacionats a partir de l'aplicació de l'adjectiu, que és el portador de la càrrega semàntica (per exemple, viatger ocupacional | viatgera ocupacional, mobilitat no ocupacional i viatger no ocupacional | viatgera no ocupacional);

    ·és una forma avalada pels especialistes, amb la particularitat que en l'àmbit tècnic es considera que mobilitat obligada té aquest mateix significat però té un ús menor i que en l'àmbit acadèmic s'atribueix a mobilitat ocupacional i mobilitat obligada un significat una mica diferent (fet que ha motivat el tractament com a termes independents).

    Pel que fa al nom mobilitat no ocupacional,

    ·és una forma transparent, ja que reflecteix formalment la relació d'antonímia que l'oposa a mobilitat ocupacional;

    ·té l'aval dels especialistes.

    Finalment, pel que fa als noms de doble gènere viatger ocupacional | viatgera ocupacional i viatger no ocupacional | viatgera no ocupacional,

    ·són formes sintagmàtiques sintètiques i transparents, creades a partir del nucli viatger | viatgera i d'un complement que és una reducció de les denominacions mobilitat ocupacional i mobilitat no ocupacional a l'adjectiu, com la part de la denominació amb més valor distintiu;

    ·té l'aval dels especialistes.

    (1) L'absència d'un patró de moviment establert és justament el tret diferencial més clar de la mobilitat ocupacional i la mobilitat obligada respecte a la mobilitat pendular.


    [Acta 599, 16 de desembre de 2015]
  • ca  viatger obligat | viatgera obligada, n m, f
  • es  viajero por movilidad obligada | viajera por movilidad obligada, n m, f

Transports > Mobilitat

Definició
Persona que es desplaça d'acord amb l'esquema de la mobilitat obligada.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mobilitat obligada, viatger obligat | viatgera obligada, mobilitat no obligada i viatger no obligat | viatgera no obligada:

    S'aprova la denominació mobilitat obligada, juntament amb els termes relacionats viatger obligat | viatgera obligada, mobilitat no obligada i viatger no obligat | viatgera no obligada, pels motius següents:

    Pel que fa al nom mobilitat obligada,

    ·es tracta d'un terme molt utilitzat en el nostre context (juntament amb mobilitat ocupacional), encara que tingui pocs paral·lelismes en altres realitats geogràfiques i socials, en les quals se sol donar prioritat a l'estudi de la mobilitat amb un patró de moviment d'anada i tornada entre poblacions diferents (és a dir, la mobilitat pendular);(1)

    ·és una forma transparent, ja que l'adjectiu obligat explicita el caràcter necessari d'aquest tipus de desplaçaments, sigui quina sigui la causa que els origina;

    ·permet crear fàcilment termes relacionats a partir de l'aplicació de l'adjectiu, que és el portador de la càrrega semàntica (per exemple, viatger obligat | viatgera obligada, mobilitat no obligada i viatger no obligat | viatgera no obligada);

    ·és una forma avalada amb aquest significat per textos i especialistes de l'àmbit acadèmic (en l'àmbit tècnic se sol considerar que mobilitat obligada és una forma sinònima de mobilitat ocupacional, que fa referència als desplaçaments repetits deguts a la feina o els estudis).

    Pel que fa al nom mobilitat no obligada,

    ·és una forma transparent, ja que reflecteix formalment la relació d'antonímia que l'oposa a mobilitat obligada;

    ·és una forma avalada pels especialistes consultats de l'àmbit acadèmic.

    Finalment, pel que fa als noms de doble gènere viatger obligat | viatgera obligada i viatger no obligat | viatgera no obligada,

    ·són formes sintagmàtiques sintètiques i transparents, creades a partir del nucli viatger | viatgera i d'un complement que és una reducció de les denominacions mobilitat obligada i mobilitat no obligada a l'adjectiu, com la part de la denominació amb més valor distintiu;

    ·són formes avalades pels especialistes de l'àmbit acadèmic.

    (1) L'absència d'un patró de moviment establert és justament el tret diferencial més clar de la mobilitat ocupacional i la mobilitat obligada respecte a la mobilitat pendular.


    [Acta 599, 16 de desembre de 2015]
  • ca  viatger ocupacional | viatgera ocupacional, n m, f
  • es  viajero ocupacional | viajera no ocupacional, n m, f

Transports > Mobilitat

Definició
Persona que es desplaça d'acord amb l'esquema de la mobilitat ocupacional.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mobilitat ocupacioal, viatger ocupacional | viatgera ocupacional, mobilitat no ocupacional i viatger no ocupacional | viatgera no ocupacional:

    S'aprova la denominació mobilitat ocupacional, juntament amb els termes relacionats viatger ocupacional | viatgera ocupacional, mobilitat no ocupacional i viatger no ocupacional | viatgera no ocupacional, pels motius següents:

    Pel que fa al nom mobilitat ocupacional,

    ·es tracta d'un terme molt utilitzat en el nostre context (juntament amb mobilitat obligada), encara que tingui pocs paral·lelismes en altres realitats geogràfiques i socials, en les quals se sol donar prioritat a l'estudi de la mobilitat amb un patró de moviment d'anada i tornada entre poblacions diferents (és a dir, la mobilitat pendular);(1)

    ·és una forma transparent, ja que l'adjectiu ocupacional explicita la causa principal d'aquest tipus de mobilitat (la feina), tot i que, en contrapartida, d'acord amb el significat que sol prendre habitualment en l'ús, n'exclou la segona gran causa, que són els estudis;

    ·permet crear fàcilment termes relacionats a partir de l'aplicació de l'adjectiu, que és el portador de la càrrega semàntica (per exemple, viatger ocupacional | viatgera ocupacional, mobilitat no ocupacional i viatger no ocupacional | viatgera no ocupacional);

    ·és una forma avalada pels especialistes, amb la particularitat que en l'àmbit tècnic es considera que mobilitat obligada té aquest mateix significat però té un ús menor i que en l'àmbit acadèmic s'atribueix a mobilitat ocupacional i mobilitat obligada un significat una mica diferent (fet que ha motivat el tractament com a termes independents).

    Pel que fa al nom mobilitat no ocupacional,

    ·és una forma transparent, ja que reflecteix formalment la relació d'antonímia que l'oposa a mobilitat ocupacional;

    ·té l'aval dels especialistes.

    Finalment, pel que fa als noms de doble gènere viatger ocupacional | viatgera ocupacional i viatger no ocupacional | viatgera no ocupacional,

    ·són formes sintagmàtiques sintètiques i transparents, creades a partir del nucli viatger | viatgera i d'un complement que és una reducció de les denominacions mobilitat ocupacional i mobilitat no ocupacional a l'adjectiu, com la part de la denominació amb més valor distintiu;

    ·té l'aval dels especialistes.

    (1) L'absència d'un patró de moviment establert és justament el tret diferencial més clar de la mobilitat ocupacional i la mobilitat obligada respecte a la mobilitat pendular.


    [Acta 599, 16 de desembre de 2015]