Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  verdejo, n m
  • es  verdejo, n m
  • fr  verdejo, n m
  • pt  verdelho, n m
  • en  Verdejo, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definició
Raïm blanc produït pel cep verdejo, menut i amb els grans petits, esfèrics i de color groc.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme verdejo:

    S'aprova la denominació verdejo, manlleu del castellà (derivat de verde 'verd', potser pel caràcter primerenc d'aquesta varietat) pels motius següents:

    ·és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat; també es documenten en altres textos especialitzats i en obres terminològiques;

    ·els especialistes consultats confirmen que l'única denominació amb què es designa aquesta varietat vitivinícola en català i descarten els sinònims documentats en algunes fonts; comenten, a més, que hi ha tendència a catalanitzar-ne la pronúncia, motiu pel qual no s'indica la llengua de procedència;

    ·també és la forma que es documenta en altres llengües.

    Es descarten, entre d'altres, les formes verdello, verdiell i picapoll, recollides en algunes obres com a equivalents de verdejo, perquè els especialistes asseguren que denominen altres varietats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
  • ca  verdejo, n m
  • es  verdejo, n m
  • fr  verdejo, n m
  • pt  verdelho, n m
  • en  Verdejo, n

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definició
Vi elaborat amb raïm verdejo, fresc, molt àcid, de color groc verdós i amb una aroma afruitada i vegetal.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme verdejo:

    S'aprova la denominació verdejo, manlleu del castellà (derivat de verde 'verd', potser pel caràcter primerenc d'aquesta varietat) pels motius següents:

    ·és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat; també es documenten en altres textos especialitzats i en obres terminològiques;

    ·els especialistes consultats confirmen que l'única denominació amb què es designa aquesta varietat vitivinícola en català i descarten els sinònims documentats en algunes fonts; comenten, a més, que hi ha tendència a catalanitzar-ne la pronúncia, motiu pel qual no s'indica la llengua de procedència;

    ·també és la forma que es documenta en altres llengües.

    Es descarten, entre d'altres, les formes verdello, verdiell i picapoll, recollides en algunes obres com a equivalents de verdejo, perquè els especialistes asseguren que denominen altres varietats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  verdeta d'ull blanc, n f
  • es  cejialba, n f
  • fr  argus vert, n m
  • fr  thécla de la ronce, n f
  • it  tecla del rovo, n f
  • en  green hairstreak, n
  • nc  Callophrys rubi

Zoologia > Insectes

Definició
Taxonomia: Licènids > Callophrys

Nota

Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  verdeta d'ull ros, n f
  • es  cejirrubia, n f
  • fr  thécla de l'arbousier, n f
  • it  tecla del corbezzolo, n f
  • en  Chapman's green hairstreak, n
  • nc  Callophrys avis

Zoologia > Insectes

Definició
Taxonomia: Licènids > Callophrys

Nota

  • ca  verdurer, n m
  • es  verdulero

Utillatge de cuina

Definició
Moble que consisteix en un conjunt de prestatges o calaixos per a guardar-hi verdures.
  • ca  verificador, n m
  • es  comprobador
  • es  probador
  • fr  appareil d'essai
  • fr  appareil de mesure
  • fr  contrôleur
  • fr  testeur
  • en  checker
  • en  tester
  • en  verifier

Informàtica > Maquinari

Definició
Aparell, generalment controlat per ordinador, que serveix per a comprovar les característiques i el funcionament d'un circuit integrat.
  • ca  verificador | verificadora, n m, f
  • es  comprobador
  • es  probador
  • fr  contrôleur
  • fr  testeur
  • en  checker
  • en  tester
  • en  verifier

Informàtica

Definició
Persona que comprova les característiques i el funcionament de programes informàtics.
  • ca  veritat, n f
  • es  verdad
  • fr  vérité
  • en  topness
  • en  truth
  • sbl  T

Física > Física de la radiació. Física d'altes energies

Definició
Nombre quàntic característic del quark t i dels hadrons que el contenen.

Nota

  • El nombre quàntic veritat té un valor +1 per al quark t, -1 per a l'antiquark corresponent i 0 per als altres quarks.
  • Només es conserva en les interaccions forta i electromagnètica.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme veritat:

    S'aprova el terme veritat, calc de l'anglès truth, pels motius següents:

    ·és la forma més utilitzada entre els especialistes per a designar aquest concepte i ja té força tradició;

    ·es documenta en nombrosos textos especialitzats i fins i tot en obres lexicogràfiques catalanes;

    ·és una denominació paral·lela a les formes encant i estranyesa, també calcs de l'anglès (de charm i strangeness, respectivament) ja recollits al diccionari normatiu com a designacions dels nombres quàntics característics dels quarks c i s, respectivament;

    ·en la resta de llengües també s'utilitza aquest calc;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarten les formes altura i summitat, calcs de l'anglès topness (en anglès conviuen truth i topness), perquè no tenen ús. Tampoc té ús amb aquest sentit la forma cim, malgrat que ha estat proposada per algun especialista: cim és, de fet, un calc de top, denominació anglesa (al costat de truth) del quark t, del qual és característic aquest nombre quàntic.

    [Acta 549, 5 de juliol de 2012]
  • ca  veritat terreny, n f
  • es  datos de campo
  • es  realidad de campo
  • es  realidad del terreno
  • es  verdad terreno
  • fr  réalité de terrain
  • fr  réalité du terrain
  • fr  réalité sur le terrain
  • en  ground control
  • en  ground information
  • en  ground truth

Geografia > Cartografia

Definició
Informació obtinguda de mesures realitzades in situ, a partir de la qual es verifica, es calibra o s'avalua l'exactitud d'una altra informació corresponent a la mateixa ubicació geogràfica obtinguda per altres mitjans, especialment per teledetecció, interpolació o modelització numèrica.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme veritat terreny:

    S'aprova el terme veritat terreny, calc de l'anglès ground truth, pels motius següents:

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes, que asseguren que està molt introduïda, malgrat que lingüísticament és poc adequada en català;

    ·es documenta ja en nombrosos textos d'especialitat;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes, que asseguren que la introducció de qualsevol altra forma difícilment substituiria el calc.


    Es descarta la forma realitat del terreny perquè pràcticament no té ús. Alguns especialistes consideren que, de fet, és una forma massa genèrica, que no s'identifica exactament amb el concepte. Tampoc consideren prou precisa la forma dades de camp, que també s'ha valorat com a alternativa al calc.

    [Acta 540, 26 de gener de 2012]
  • ca  roja sueca, n f
  • ca  vermella sueca, n f sin. compl.
  • ca  ROS, n f sigla
  • es  roja sueca, n f
  • fr  rouge de Suède, n f
  • en  Swedish Red, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
  • cod  RDC

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Nota

  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça és descriptiva i es documenta traduïda (potser a partir del suec, com a llengua d'origen, o de l'anglès) en la resta de llengües. Tant el nucli (red, rouge, roja) com el modificador (un gentilici: Swedish, sueca, etc.) tenen una correspondència fàcil en català. La forma equivalent en català és roja sueca o vermella sueca.

    Entre roja i vermella, es prefereix roja perquè el color vermell terrós o vermell tirant a groc es coneix pràcticament arreu del territori lingüístic amb la forma roig, especialment quan s'aplica al pelatge dels animals, tal com recull el Petit atles del domini lingüístic català. (1) Cal tenir en compte, d'altra banda, que vermell referit al color de la sang és també roig en bona part del català occidental. Per tant, roig sembla que és una forma més coneguda en general en català. Malgrat tot, es manté també, com a sinònim complementari, la forma amb l'adjectiu vermell -a (vermella sueca), perquè segons els especialistes consultats és una denominació viva entre els ramaders, si més no en bona part del Principat i probablement també a les Balears. (2)

    Pel que fa al codi català (ROS), consisteix en les dues primers lletres del primer mot lèxic i la inicial del segon, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions binomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    (1) Vegeu, concretament:
    -<aldc.iec.cat/wp-content/uploads/2022/02/1279-Roig.pdf&gt;
    -<aldc.iec.cat/wp-content/uploads/2022/02/1278-2_Vermell-mapa.pdf&gt;
    -<aldc.iec.cat/wp-content/uploads/2022/02/1278-1_Vermell-text.pdf&gt;
    (VENY, Joan; PONS, Lídia."Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;)

    (2) El DCVB recull per exemple, aquesta subentrada sota la veu vermell, que mostra la permeabilitat entre aquests dos adjectius (roig i vermell): "4. En Vermell: a) El sol quan surt (mall.).-b) L'as d'oros (mall.).-c) Nom de bou de color roig (mall.). «Jo llaurava amb En Vermell | i amb En Banya-revoltada, | i feia millor llaurada | que l'amo amb so seu parell» (cançó pop. Mall.).

    (ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;)

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]