Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

  • ca  trencacolls, n m
  • es  casse-cou
  • es  Jäger
  • fr  casse-cou
  • fr  Jäger
  • en  Jäger

Esport > Gimnàstica

Definició
Element originari de barra fixa que consisteix a fer un molí endavant o enrere seguit d'un mortal endavant amb les cames obertes i el cos carpat, i acabar en suspensió.
  • ca  trencament de servei, n m
  • es  break
  • es  ruptura de saque
  • fr  break
  • en  break
  • en  service break

Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis

Definició
Acció del restador de guanyar un joc.
  • ca  trencaonades, n m
  • ca  trencaones, n m sin. compl.
  • es  rompeolas
  • fr  brise-lames
  • it  frangiflutti
  • en  breakwater

Construcció > Obres públiques

Definició
Obra marítima construïda per a defensar un port, una rada o una riba de l'embat de les onades.
  • ca  trencaonades, n m
  • ca  trencaones, n m sin. compl.
  • es  rompeolas
  • fr  brise-lames
  • it  frangiflutti
  • en  breakwater

Construcció > Obres públiques

Definició
Obra marítima construïda per a defensar un port, una rada o una riba de l'embat de les onades.
  • ca  robapàgines, n m
  • ca  trencapàgines, n m
  • es  robapáginas
  • es  rompepáginas
  • fr  mini-page
  • en  junior page
  • en  junior unit
  • en  killer-page

Comunicació > Publicitat

Definició
Anunci en una publicació impresa el format del qual és la reducció proporcional del format de la pàgina que ocupa, a fi que cap altre anunci d'aquella pàgina pugui atreure més l'atenció del lector.
  • ca  trencapinyes becgròs, n m
  • es  piquituerto lorito
  • fr  bec-croisé perroquet
  • it  crociere delle pinete
  • en  parrot crossbill
  • de  Kiefernkreuzschnabel
  • nc  Loxia pytyopsittacus

Zoologia > Ocells

Definició
Ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d'uns 17 cm de llargària, amb el bec arrodonit i robust, el cap compacte i el cos gruixut, les ales de color vermell, la cua negrosa, el carpó rosa i les vores tallants del bec de color ivori pàl·lid.

Nota

  • La femella és de color gris groguenc, amb les ales i la cua fosques.
  • ca  trencar el servei, v prep
  • es  romper el saque
  • fr  faire le break
  • en  break, to

Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis

Definició
Guanyar el joc durant el qual l'adversari té el servei.

Nota

  • El verb trencar el servei regeix habitualment la preposició a.
  • ca  trenyella, n f
  • es  camaraña
  • en  braid

Protecció civil > Policia

Definició
Passamà platejat que ornamenta la visera de la gorra de plat d'un policia amb graduació elevada.
  • ca  trepat, n m
  • es  trepat, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definició
Cep originari de la Conca de Barberà, vigorós.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme trepat:

    S'aprova la denominació trepat pels motius següents:

    ·és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat; també es documenta en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques i lexicogràfiques;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes embolicaire (pròpia del País Valencià), trobat, trepó, criatendra, cuatendra, pansa borda, pansa roja, panser negre, pansó i tarragoní, que en algunes fonts es recullen per a fer referència a aquesta varietat, perquè els especialistes i els textos legals les associen amb varietats diferents. La forma embolicaire, concretament, que inicialment s'havia vinculat amb el trepat, apareix a la llista oficial de varietats autoritzades a la Comunitat Valenciana com a varietat diferent.

    Els especialistes comenten que també existeix una varietat blanca de trepat (trepat blanc), però que és poc coneguda i que actualment es cultiva molt poc.

    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

    S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
  • ca  trepat, n m
  • es  trepat, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definició
Raïm negre produït pel cep trepat, de maduració tardana, gros, compacte i amb els grans grossos.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme trepat:

    S'aprova la denominació trepat pels motius següents:

    ·és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat; també es documenta en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques i lexicogràfiques;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes embolicaire (pròpia del País Valencià), trobat, trepó, criatendra, cuatendra, pansa borda, pansa roja, panser negre, pansó i tarragoní, que en algunes fonts es recullen per a fer referència a aquesta varietat, perquè els especialistes i els textos legals les associen amb varietats diferents. La forma embolicaire, concretament, que inicialment s'havia vinculat amb el trepat, apareix a la llista oficial de varietats autoritzades a la Comunitat Valenciana com a varietat diferent.

    Els especialistes comenten que també existeix una varietat blanca de trepat (trepat blanc), però que és poc coneguda i que actualment es cultiva molt poc.

    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

    S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]