Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tetròmino, n m
  • es  tetraminó
  • en  tetromino

Matemàtiques > Geometria

Definició
Poliòmino format per quatre quadrats.
  • ca  tèxel, n m
  • es  texel
  • fr  pixel texturé
  • fr  texel
  • en  texel
  • en  texture element
  • de  Texel

Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs

Definició
Cadascuna de les fraccions mínimes en què resulta dividit un mapa de textura.

Nota

  • Correspon a un píxel sobre el qual s'ha aplicat un mapa de textura.
  • La forma tèxel és un acrònim creat a partir de la denominació anglesa texture element.
  • ca  text corporatiu, n m
  • es  boilerplate, n m
  • es  fijo, n m
  • es  mensaje de plantilla, n m
  • es  repite, n m
  • es  texto cliché, n m
  • es  texto fijo, n m
  • fr  paragraphe passe-partout, n m
  • fr  paragraphe standard, n m
  • fr  texte constant, n m
  • it  boiler plate, n m
  • it  boilerplate, n m var. ling.
  • en  boilerplate, n
  • de  Backgrounder, n m
  • de  Boilerplate, n f
  • de  Textbaustein, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Comunicació, Comunicació > Premsa, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Text invariable i relativament breu, d'un o dos paràgrafs, situat al peu de la documentació externa que genera una organització, especialment en els documents de relació amb la premsa, en el qual es fan constar les dades bàsiques amb què l'organització s'identifica i es defineix des del punt de vista corporatiu.

Nota

  • 1. Els continguts d'un text corporatiu poden variar segons l'organització, però solen incloure, entre d'altres, l'activitat principal de l'organització, les línies de negoci, els productes o serveis que ofereix, la trajectòria, la missió, la visió, els valors o els guardons obtinguts.
  • 2. La forma anglesa boilerplate s'utilitza també referida, en general, a textos estereotipats, formularis o estandarditzats (per exemple, a certes expressions formulàries de documents legals). Segons el context i el sentit exacte, doncs, boilerplate també pot traduir-se per text formulari, text estandarditzat, text fix, plantilla, clixé, etc.
  • Criteris aplicats pel Consell Supevisor en l'aprovació del terme text corporatiu

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma text corporatiu.

    Criteris aplicats

    ·És una forma descriptiva lingüísticament adequada, alternativa al manlleu anglès boilerplate (literalment 'placa de caldera', perquè és on es fan constar les dades bàsiques de l'aparell o, en aquest cas, de l'organització).

    ·Malgrat que s'allunya del manlleu, que és molt conegut en l'àmbit especialitzat, s'identifica bé amb el concepte.

    ·És una forma paral·lela a la denominació imatge corporativa, pròpia també d'aquest àmbit.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    [Acta 710, 18 de setembre de 2023]
  • ca  textisme, n m
  • es  textismo, n m
  • fr  textisme, n m
  • en  textism, n

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, Lingüística

Definició
Forma lingüística pròpia del textisme.

Nota

  • 1. Són exemples de textismes tns per tens, stan per estan, aqi per aquí, a10 per adeu, gra6 per gràcies, nanit per bona nit, q per què o que, o jsac per ja soc a casa.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme textisme:

    S'aprova la denominació textisme, calc de l'anglès textism (i aquest derivat de text, escurçament habitual en aquesta llengua de text message, en català missatge de text(1)), pels motius següents:

    ·és un substantiu ben format en català, paral·lel a altres denominacions de significat anàleg, com ara al·lomorfisme, castellanisme, consonantisme, llatinisme o neologisme;

    ·si bé en català el substantiu text, del qual deriva, no s'utilitza com a sinònim de missatge de text, té sentit partir d'aquesta forma com a nucli de derivació, tenint en compte que els textismes són alteracions del text escrit i que en aquest àmbit els missatges de text s'oposen als missatges de veu, en els quals no hi ha textismes;

    ·malgrat que, fora de context, pot resultar una forma poc transparent, remet d'una manera inequívoca al concepte, perquè no en designa cap altre;

    ·és l'única forma documentada per a designar aquest fenomen;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    La forma textualisme (creada sobre l'adjectiu textual), que també s'ha valorat, s'ha desestimat perquè no té ús amb aquest sentit específic. S'utilitza, en canvi, en l'àmbit literari per a designar un moviment centrat en la innovació lingüística i l'experimentació formal, que rebutja el recurs a l'herència literària, i en l'àmbit de la crítica, per a designar la crítica literària basada estrictament en el text. D'altra banda, s'ha observat també que per a fer referència a fenòmens lingüístics, com és el cas aquí, sol ser més habitual l'adjunció del sufix -isme a bases nominals (al·lomorfisme, antinormisme, consonantisme, secessionisme, etc.).

    Tampoc no té ús la forma missatgisme (derivada de missatge), que també s'ha tingut en compte. Cal tenir present, a més, que la forma missatge no tan sols s'associa als missatges de text, que és d'on deriva el concepte de textisme, sinó també als missatges electrònics, que no necessàriament són breus ni tendeixen a l'ús de textismes.

    (1) Un missatge de text és un missatge alfanumèric breu que es pot rebre i enviar a través d'un dispositiu mòbil.


    [Acta 614, 23 de novembre de 2016]
  • ca  textisme, n m
  • es  textismo, n m
  • fr  textisme, n m
  • en  textism, n

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, Lingüística

Definició
Fenomen característic de la missatgeria per internet consistent a alterar l'ortografia convencional de mots i sintagmes, sovint amb la finalitat de reduir-los per motius d'economia i velocitat de redacció, i a utilitzar col·loquialismes i expressions pròpies del llenguatge oral.

Nota

  • 1. L'alteració de l'ortografia es pot fer mitjançant l'abreviació, la contracció, l'elisió, l'ús dels nombres i les lletres amb valor fonètic, etc.
  • 2. La denominació textisme també s'aplica a cadascuna de les formes lingüístiques resultants d'aquesta alteració.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme textisme:

    S'aprova la denominació textisme, calc de l'anglès textism (i aquest derivat de text, escurçament habitual en aquesta llengua de text message, en català missatge de text(1)), pels motius següents:

    ·és un substantiu ben format en català, paral·lel a altres denominacions de significat anàleg, com ara al·lomorfisme, castellanisme, consonantisme, llatinisme o neologisme;

    ·si bé en català el substantiu text, del qual deriva, no s'utilitza com a sinònim de missatge de text, té sentit partir d'aquesta forma com a nucli de derivació, tenint en compte que els textismes són alteracions del text escrit i que en aquest àmbit els missatges de text s'oposen als missatges de veu, en els quals no hi ha textismes;

    ·malgrat que, fora de context, pot resultar una forma poc transparent, remet d'una manera inequívoca al concepte, perquè no en designa cap altre;

    ·és l'única forma documentada per a designar aquest fenomen;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    La forma textualisme (creada sobre l'adjectiu textual), que també s'ha valorat, s'ha desestimat perquè no té ús amb aquest sentit específic. S'utilitza, en canvi, en l'àmbit literari per a designar un moviment centrat en la innovació lingüística i l'experimentació formal, que rebutja el recurs a l'herència literària, i en l'àmbit de la crítica, per a designar la crítica literària basada estrictament en el text. D'altra banda, s'ha observat també que per a fer referència a fenòmens lingüístics, com és el cas aquí, sol ser més habitual l'adjunció del sufix -isme a bases nominals (al·lomorfisme, antinormisme, consonantisme, secessionisme, etc.).

    Tampoc no té ús la forma missatgisme (derivada de missatge), que també s'ha tingut en compte. Cal tenir present, a més, que la forma missatge no tan sols s'associa als missatges de text, que és d'on deriva el concepte de textisme, sinó també als missatges electrònics, que no necessàriament són breus ni tendeixen a l'ús de textismes.

    (1) Un missatge de text és un missatge alfanumèric breu que es pot rebre i enviar a través d'un dispositiu mòbil.


    [Acta 614, 23 de novembre de 2016]
  • ca  textura, n f
  • es  textura
  • fr  texture
  • en  texture
  • de  Textur

Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs

Definició
Propietat d'un objecte gràfic relativa a l'aspecte del material que el compon.

Nota

  • La textura se sol codificar en mapes de textura.
  • ca  silenciament gènic transcripcional, n m
  • ca  TGS, n m sigla
  • es  silenciamiento génico transcripcional, n m
  • es  TGS, n m sigla
  • fr  extinction génique transcriptionnelle, n f
  • fr  silençage génique transcriptionnel, n m
  • fr  TGS, n m sigla
  • en  transcriptional gene silencing, n
  • en  TGS, n sigla
  • de  transkriptionelles Gen-Silencing, n m
  • de  TGS, n n sigla

Ciències de la vida > Genètica

Definició
Silenciament gènic que es produeix durant el procés de transcripció.

Nota

  • La sigla TGS correspon a l'equivalent anglès transcriptional gene silencing.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes silenciament gènic, silenciament gènic transcripcional (sigla TGS), silenciament gènic posttranscripcional (sigla PTGS) i transcripcional (sin. transcriptiu
    -iva):

    S'aprova el terme silenciament gènic, juntament amb els termes relacionats silenciament gènic transcripcional (al costat de la sigla TGS), silenciament gènic posttranscripcional (al costat de la sigla PTGS) i l'adjectiu transcripcional (amb el sinònim complementari transcriptiu -iva), tots calcs de l'anglès, pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a denominar aquests conceptes i ja es documenten en nombrosos textos d'especialitat i fins i tot en algunes obres lexicogràfiques;

    ·encara que són calcs de l'anglès, són formes motivades semànticament i lingüísticament adequades:

    -l'ús de silenciament, igual que l'ús de silencing en anglès, és metafòric (a partir dels sentits del verb silenciar recollits al diccionari normatiu de "No esmentar" o "Fer silenciós [...], apaivagar el soroll [...]", segons el diccionari normatiu), i segueix la tendència habitual en terminologia genètica a utilitzar metàfores vinculades amb fenòmens de discurs (són també denominacions habituals d'aquest àmbit, per exemple, expressió, transcripció o traducció);

    -l'adjectiu gènic, al seu torn, és normatiu i fa referència als gens ("Relatiu o pertanyent als gens", segons el diccionari normatiu);

    -els adjectius transcripcional i transcriptiu -iva no es documenten en diccionaris generals, però totes dues són formes lingüísticament adequades referides a la transcripció (és a dir, al "Procés pel qual la informació genètica codificada en una cadena d'àcid desoxiribonucleic és copiada en una cadena d'àcid ribonucleic missatger mitjançant la seqüència de nucleòtids", segons el diccionari normatiu) i s'utilitzen també en altres llengües; segueixen, de fet, el paral·lelisme d'altres formes de la llengua com ara nutritiu i nutricional (tots dos amb el sentit de 'relatiu a la nutrició') o operatiu i operacional ('relatiu a l'operació o a les operacions'); es dona prioritat a transcripcional perquè aquesta és la forma normalment utilitzada en genètica;(1) finalment, l'adjectiu posttranscripcional (amb adjunció del prefix post- 'després'), és també adequat i d'ús habitual;

    ·en les altres llengües també es documenten els calcs de l'anglès, que són, com en català, les formes majoritàriament usades;

    ·les sigles TGS i PTGS corresponen als equivalents anglesos transcriptional gene silencing i post-transcriptional gene silencing, respectivament, i són les utilitzades habitualment en l'àmbit, tant en català com en les altres llengües;

    ·les decisions aprovades tenen el vistiplau dels especialistes.

    Les formes inhibició gènica, extinció gènica, repressió gènica, inexpressió gènica i exhauriment gènic, que també s'han valorat com a equivalents a gene silencing, s'han desestimat perquè no tenen ús ni l'aval dels especialistes. Segons alguns experts, la forma inhibició gènica, concretament, s'associa més a productes efectors (principalment enzims) que no pas als gens que els codifiquen, i extinció gènica és estrictament una forma inadequada, perquè transmet la idea de procés definitiu o irreversible, mentre que un gen silenciat pot tornar a estar actiu posteriorment.

    (1)Es recullen al diccionari normatiu nombrosos casos en què un adjectiu en -iu -iva té un correlat en -al: additiu i addicional, constitutiu i constitucional, correctiu i correccional, correlatiu i correlacional, directiu i direccional, emotiu i emocional, generatiu i generacional, nutritiu i nutricional, operatiu i operacional, prepositiu i preposicional, etc. Sovint, la doble forma correspon a dos significats diferents: majoritàriament la forma en -iu -iva correspon a un adjectiu d'acció, vinculat directament amb un verb, mentre que la forma en -al remet a un substantiu en -ció (per exemple, constitutiu és "Que constitueix", mentre que constitucional és "Inherent a la constitució o a l'estructura del cos"; o correlatiu és "Que té o indica una relació recíproca o mútua", mentre que correlacional és "Relatiu o pertanyent a la correlació"). De vegades, però, les formes en -iu tenen també el sentit de les formes paral·leles en -ció (per exemple, nutritiu és "Que nodreix", però també és sinònim de nutricional, que vol dir "Relatiu o pertanyent a la nutrició"; i semblantment passa amb operatiu i operacional).

    [Acta 563, 12 de setembre de 2013]
  • ca  tren de gran velocitat, n m
  • ca  TGV, n m sigla
  • es  TGV
  • fr  TGV
  • en  TGV

Transports > Transport ferroviari

Definició
Tren d'alta velocitat fabricat per l'empresa francesa GEC-ALSTHOM.
  • ca  thomsonita, n f
  • es  thomsonita
  • fr  thomsonite
  • it  thomsonite
  • en  thomsonite
  • de  Thomsonit

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definició
Silicat hidratat de calci, sodi i alumini, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic i que estructuralment és un tectosilicat.

Nota

  • La denominació és dedicada al mineralogista anglès T. Thomson (1773-1852).
  • La thomsonita pot ser de diversos colors i es presenta formant concrecions radials.
  • ca  thrash-metal [en], n m
  • ca  thrash [en], n m sin. compl.
  • es  trash metal, n m
  • fr  thrash métal, n m
  • en  thrash, n
  • en  thrash metal, n

Música

Definició
Estil musical derivat del heavy-metal, originat als anys vuitanta del segle XX, que incorpora elements del punk i es caracteritza per un temps ràpid.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]