Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  pescaire, n m, f
  • es  phisher
  • en  phisher

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat

Definició
Persona que suplanta la identitat electrònica d'una organització determinada en la tècnica de la pesca.
  • ca  pesca turística, n f
  • ca  pescaturisme, n f sin. compl.
  • es  pesca turística, n f
  • es  pescaturismo, n m
  • es  pescaturismo, n f
  • fr  pêche touristique, n f
  • fr  pescatourisme, n m
  • it  pescaturismo, n m
  • it  pescaturismo, n f
  • pt  turismo de pesca, n m
  • en  fishing tours, n pl
  • en  pesca-tourism, n
  • de  Pescatourismus, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'italià**

Lleure > Turisme, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Calc inadequat de l'italià**

Definició
Activitat pròpia del turisme pesquer consistent a assistir com a espectador a una jornada de pesca en una embarcació.

Nota

  • En la pesca turística, els turistes tenen prohibida la realització de les activitats pesqueres.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pesca turística (sin. compl. pescaturisme)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació pesca turística, juntament amb el sinònim complementari pescaturisme, calc de la forma italiana pescaturismo.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a pesca turística:

    ·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli pesca, referit a l'activitat que es duu a terme, i el modificador turística, relatiu a l'àmbit en què s'emmarca l'activitat, el turisme. És motivada, doncs, i s'identifica bé amb el concepte.

    ·Es documenta amb relativa freqüència en català, en textos legals i en textos especialitzats en general.

    ·Té el vistiplau dels especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenten designacions anàlogues.

    Quant a pescaturisme, que s'aprova com a forma femenina:

    ·Es el calc de l'italià pescaturismo, creat probablement seguint la sintaxi de l'anglès fishing tour, per la qual cosa, malgrat que s'hi puguin identificar els mots catalans pesca i turisme, no es pot considerar un compost creat des de la pròpia llengua.

    ·És una forma molt implantada, que es documenta en textos legals i en nombrosos textos especialitzats, si bé amb una certa vacil·lació ortogràfica i de gènere.(1)

    ·Té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües s'utilitza la denominació anàloga, que es documenta també sovint en textos legals.

    ·S'aprova com a forma femenina perquè correspon a un dels usos documentats i perquè aquest ús es pot explicar des d'un punt de vista lingüístic, pel fet que el primer formant i nucli formal de la denominació és el substantiu femení pesca.

    Formes desestimades

    S'han tingut en compte també altres denominacions, però s'han descartat per motius diversos:

    -turisme pesquer: Aquesta forma ja designa un altre concepte, concretament la modalitat de turisme en què s'inscriu la pesca turística.

    -pesca turisme: Tot i que aquesta variant gràfica de la forma aprovada és una locució nominal possible, de tipus apositiu (com moble bar o any llum), es prefereix la forma amb adjectiu (pesca turística), que es considera més natural i semànticament més transparent, o bé el compost (pescaturisme), d'acord, en aquest cas, amb la denominació italiana d'origen i amb l'ús més documentat.

    -pescaturisme com a substantiu masculí: Atès que no es fa referència a una modalitat de turisme, sinó de pesca, es considera que el nucli del mot és pesca i, per tant, que el substantiu és femení.

    -Altres formes, com ara piscoturisme, piscatoturisme o pesquiturisme, creades a la manera culta, a banda que no es documenten, remeten, novament, a modalitats de turisme i, per tant, no es consideren adequades.

    (1) Es troba tant amb gènere masculí com femení i tant amb els formants junts (pescaturisme) com separats (pesca turisme) o units amb guionet (pesca-turisme).

    [Acta 659, 22 de gener de 2020]
  • ca  pesticida, n m
  • ca  plaguicida, n m sin. compl.
  • es  pesticida, n m
  • es  plaguicida, n m
  • fr  pesticide, n m
  • fr  produit pesticide, n m
  • it  pesticida, n m
  • pt  pesticida, n m
  • en  pest control product, n
  • en  pesticide, n
  • de  Pestizid, n n
  • de  Schädlingsbekämpfungsmittel, n n

Agricultura > Química agrícola

Definició
Producte destinat a repel·lir, erradicar o controlar qualsevol plaga, sigui dels animals, de les plantes o domèstica, o a regular el creixement de les plantes.

Nota

  • Els pesticides destinats a repel·lir, erradicar o controlar les plagues de les plantes o a regular el creixement de les plantes són els productes fitosanitaris.
  • ca  petaflops, n m
  • es  petaflop, n m
  • es  petaflops, n m
  • fr  pétaflop, n m
  • fr  pétaflops, n m
  • en  petaflop, n
  • en  petaflops, n
  • sbl  Pflops
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Informàtica, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès**

Definició
Unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a mil bilions de flops.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme petaflops

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació petaflops i el símbol Pflops.

    Criteris aplicats

    Pel que fa al substantiu petaflops:

    ·És una denominació lingüísticament adequada que s'ha format seguint les normes del sistema internacional d'unitats (SI), a partir del nucli flops ('unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a una operació de coma flotant per segon') i la forma prefixada peta- (alteració del grec penta 'cinc'), ja recollida al diccionari normatiu, que en el SI indica el múltiple d'una unitat igual a mil bilions de vegades (1015 o 1.0005 ) aquesta unitat.(1)

    ·S'integra fàcilment, des del punt de vista morfològic, gràfic i fonètic, en el sistema de la llengua.

    ·És un neologisme que ha esdevingut pràcticament internacional.

    Quant al símbol Pflops:

    ·És una forma adequada, creada sobre els símbols flops (equivalent al flops) i P equivalent en el sistema internacional a peta-, que indica 'mil bilions de vegades la unitat'.

    Formes desestimades

    Es descarta la forma petaflop, malgrat que es documenta tant en català com en altres llengües, perquè el nom de la unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador, sobre el qual es crea aquesta denominació, no és flop, sinó flops (veg. també aquest terme). La forma flop s'ha creat per una interpretació errònia de flops com a forma plural i es considera, per tant, estrictament inadequada.

    (1)Segons algunes fonts, l'ús de tera- i peta- en el sistema internacional (SI) respon a la voluntat de mantenir una analogia formal amb les formes prefixades tetra- i penta-, utilitzades pel mateix SI.

    [Acta 665, 10 de juny de 2020]
  • ca  petanca, n f
  • es  petanca
  • fr  pétanque

Esport > Esports de pilota > Bitlles

Definició
Joc practicat entre dos equips d'un a tres participants, que consisteix a llançar i fer rodolar unes boles fins a situar-les tan a prop com sigui possible del bolig.

Nota

  • Tot i que són dos jocs similars, la petanca i les botxes es diferencien pel terreny de joc, les dimensions de les boles i el reglament.
  • ca  petereví, n m
  • es  afata, n f
  • es  cordia americana, n f
  • es  laurel negro, n m
  • es  loro amarillo, n m
  • es  loro negro, n m
  • es  peterebí, n m
  • es  petereby, n m
  • es  peteribí, n m
  • es  petiribí, n m
  • fr  pardillo, n
  • pt  louro-pardo, n m
  • pt  pau-cacharro, n m
  • pt  peteribi, n m
  • pt  uruasinho, n m
  • pt  uruazeiro, n m
  • en  afata, n
  • en  American light cordia, n
  • de  Pardillo, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de l'arbre Cordia trichotoma (família de les cordiàcies), lleugera, semidura, de fibra recta i de vegades lleugerament revirada, amb el duramen d'un color entre beix grisós i groc marró i l'albeca no clarament diferenciada, sovint amb vetes fosques, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, barrils i raquetes, i en la construcció naval.

Nota

  • 1. Les denominacions cordia americana (castellà), pardillo (francès), American light cordia (anglès) i Pardillo (alemany) fan referència, segons la norma UNE-EN 13556, tant a la fusta obtinguda de Cordia trichotoma com a l'extreta de Cordia alliodora. Segons els especialistes consultats, però, les fustes d'aquestes dues espècies són diferents.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme petereví:

    S'aprova la denominació petereví, manlleu adaptat del guaraní peterevy, pels motius següents:

    ·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové (és habitual, amb lleugeres variants, al Paraguai, l'Argentina i el Brasil), per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

    ·concorda amb les denominacions documentades en altres llengües;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Per fidelitat a la llengua d'origen, el guaraní, s'opta per petereví, amb ve baixa, malgrat que en castellà (llengua vehicular del manlleu) les formes habituals són peterebí i petiribí.

    Es descarta la forma còrdia americana, similar a les formes oficials en castellà i anglès (cordia americana i American light cordia, respectivament), perquè podria confondre's amb el guajiví blanc, que justament té com a nom científic Cordia americana. A més, no seria una forma prou distintiva, tenint en compte que només a Mesoamèrica hi ha més de trenta espècies de Cordia, gairebé totes arbres.

    Altres denominacions, com ara afata, uruasinho, uruazeiro o pau cacharro s'han descartat perquè tenen menys difusió que la forma aprovada.

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]
  • ca  petició de revisió, n f
  • ca  comodí de revisió, n m sin. compl.
  • es  challenge, n m
  • es  challenge del primer entrenador [BÀSQUET], n m
  • es  coach challenge, n m
  • fr  challenge, n m
  • fr  challenge vidéo, n m
  • it  challenge, n m
  • it  coach challenge, n m
  • it  richiesta IRS, n f
  • en  captain's challenge [RUGBI], n
  • en  challenge, n
  • en  coach's challenge, n
  • en  head coach's challenge [BÀSQUET], n
  • en  HCC [BÀSQUET], n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Esport, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Opció de què disposa un competidor o un entrenador per a demanar als àrbitres que revisin una acció determinada d'un partit o una competició, amb l'objectiu que modifiquin una decisió que considera errònia i perjudicial per als seus interessos.

Nota

  • 1. La petició de revisió es va implantar per primera vegada en el tennis i, a continuació, va ser adoptada per múltiples esports, generalment esports de pilota (bàsquet, hoquei sobre gel, rugbi, futbol americà, beisbol o voleibol) però també esports de naturalesa diferent (com ara la lluita).
  • 2. Segons l'esport, hi ha variacions de denominacions i equivalents i d'aplicació de la petició de revisió. Per exemple:

    - En el bàsquet europeu les peticions de revisió només poden ser utilitzades per l'entrenador i són dues per partit, amb algunes particularitats: si els àrbitres, després de revisar la jugada, han de modificar la decisió presa, no descompten aquella petició a l'entrenador; en els últims dos minuts de partit, només hi pot haver una petició de revisió per entrenador (encara que no n'hagi gastat cap abans).

    - En el rugbi només hi ha peticions de revisió en el cas del rugbi a 13 i estan reservades al capità de cada equip; per això l'equivalent anglès és captain's challenge.
  • 3. La denominació comodí de revisió és pròpia d'un registre col·loquial.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme petició de revisió (sin. compl. comodí de revisió)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes petició de revisió i, com a sinònim complementari, comodí de revisió.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a petició de revisió:

    ·És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, creada sobre un nucli nominal relatiu a l'acció principal que fan l'entrenador o el competidor (petició) i un complement que indica quin és l'objecte de la petició (de revisió, és a dir, que es revisi una acció anterior del partit o competició).

    ·Tot i tractar-se d'una forma pràcticament neològica (té un ús baixíssim) i, per tant, no tenir implantació, el seu caràcter descriptiu i l'absència de referències a un esport concret en fan una forma amb possibilitats d'implantació en tots els esports en què existeix aquesta opció.

    ·Té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit consultats.

    Pel que fa a comodí de revisió:

    ·És una forma metafòrica descriptiva i lingüísticament adequada, creada sobre un nucli nominal que compara les possibilitats limitades de què disposa el sol·licitant amb la carta de valor lliure dels jocs de cartes (jòquer o comodí) i un complement que indica quin és l'objecte de la petició (de revisió); aquest complement, present també en la forma principal, permet establir-hi una relació formal.

    ·S'hi dona tractament de sinònim complementari pel seu caràcter col·loquial, que la fa especialment vàlida per a la divulgació periodística però no per a un ús reglamentari.

    ·Tot i tractar-se d'una forma neològica i, per tant, no tenir implantació, l'enginy de la forma i el seu caràcter col·loquial en fan una forma amb possibilitats d'implantació.

    Formes desestimades

    -desafiament: Proposta neològica que és un calc de la forma original, té com a inconvenients un valor metafòric poc clar (és estrany que es desafiï un àrbitre quan es fa ús d'una possibilitat reglamentària), el baix valor descriptiu i la falta d'implantació.

    -challenge: Manlleu original, no s'adapta bé a l'ortografia i la pronúncia catalanes i no és interpretable fora d'un àmbit especialitzat, motiu pel qual es considera preferible recórrer a una alternativa.

    [Acta 721, 6 de maig de 2024]
  • ca  pèting, n m
  • es  juegos preliminares, n m pl
  • es  magreo, n m
  • es  petting, n m
  • fr  pelotage, n m
  • en  foreplay, n
  • en  making out, n
  • en  petting, n

Antropologia > Sexualitat. Erotisme

Definició
Conjunt de pràctiques sexuals sense penetració, que poden incloure des de petons, carícies i abraçades fins a la masturbació o el sexe oral.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pèting:

    S'aprova la denominació pèting, adaptació de la forma anglesa petting (de to pet, que significa 'acariciar afectuosament'), pels motius següents:

    ·el manlleu és una forma molt viva en català, segons els especialistes, sobretot entre adolescents i joves;

    ·no s'han documentat denominacions alternatives al manlleu que tinguin realment ús i puguin substituir-lo en qualsevol context;

    ·en altres llengües també s'utilitza l'anglicisme;

    ·la forma adaptada té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes preliminars i jocs preliminars perquè es consideren inadequades, ja que suggereixen que hi ha alguna cosa després, mentre que el pèting no s'acaba necessàriament amb el coit. D'altra banda, formes com ara carícies, carantoines o moixaines no remeten exactament al concepte, o només hi remeten parcialment.

    [Acta 639, 4 de juliol de 2018]
  • ca  petit battement sur le cou-de-pied [fr], n m
  • ca  petit batement al cou-de-pied [cou-de-pied: fr], n m sin. compl.
  • es  petit battement sur le cou-de-pied, n m
  • fr  petit battement sur le cou-de-pied, n m
  • en  petit battement sur le cou-de-pied, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-francès)**

Definició
Battement ràpid i enèrgic en què el peu de la cama de treball, des de la posició de cou-de-pied davant o darrere, s'allunya lleugerament de la cama de suport amb un moviment lateral, sense perdre del tot la flexió de la cama, i passa a la posició de cou-de-pied contrària per tornar finalment a la posició inicial.

Nota

  • Els petits battements sur le cou-de-pied es poden exectuar un per un, amb l'accent al davant o al darrere, o bé en sèrie, de manera ràpida i contínua.
  • ca  petit battement serré [fr], n m
  • ca  petit battement battu [fr], n m sin. compl.
  • ca  petit batement serré, n m alt. sin.
  • es  battement battu, n m
  • es  battement serré, n m
  • fr  battement serré, n m
  • fr  petit battement serré, n m
  • en  battement battu, n
  • en  battement serré, n
  • en  petit battement battu, n
  • en  petit battement serré, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució híbrida (català-francès)**

Definició
Battement en què la cama de treball, en posició de cou-de-pied davant o darrere, s'allunya només lleugerament de la cama de suport, mantenint la flexió, i torna ràpidament a la posició de partida, com si colpegés el turmell de la cama de suport.

Nota

  • 1. Les denominacions petit battement serré i petit battement battu, procedents del francès, estan creades a partir del substantiu propi de la dansa clàssica battement i els participis dels verbs serrer ('acostar' o 'ajuntar') i battre ('batre'), respectivament.
  • 2. La denominació petit battement serré és pròpia de l'escola francesa, mentre que la denominació petit battement battu té els orígens en l'escola russa.