Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

  • ca  perthita, n f
  • es  pertita
  • fr  perthite
  • it  perthite
  • en  perthite
  • de  Perthit

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definició
Agregat mineral format per intercreixement de plagiòclasi a l'interior d'ortòclasi.

Nota

  • La denominació perthita prové de la localitat de Perth (Canadà).
  • ca  mareopertorbació, n f
  • ca  pertorbació per marea, n f sin. compl.
  • es  perturbación de marea, n f
  • es  perturbación por marea, n f
  • fr  perturbation par effet de marée, n f
  • en  tidal perturbation, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta homogeni (formants catalans)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Alteració d'un cos celeste produïda per la força de marea, que pot consistir en una deformació més o menys gran del cos o en la seva destrucció.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mareopertorbació (sin. compl. pertorbació per marea) i mareopertorbar (sin. compl. pertorbar per marea)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes mareopertorbació i pertorbació per marea com a sinònims equivalents de la forma anglesa tidal perturbation (pertorbació per marea com a sinònim complementari), juntament amb els verbs relacionats mareopertorbar i pertorbar per marea (pertorbar per marea com a sinònim complementari) com a equivalents de l'anglès to tidally perturb.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a mareopertorbació i mareopertorbar:

    ·Són denominacions lingüísticament adequades, motivades semànticament i ben formades: són compostos a la manera culta creats a partir del formant mareo- (del substantiu català marea) i els nuclis pertorbació ("Efecte sobre el moviment de dues masses en interacció gravitatòria, causat per altres masses o altres efectes no considerats", segons el diccionari normatiu, o, en general, acció de "desviar del seu curs natural") i pertorbar (verb de base de pertorbació), respectivament. El primer element (mareo-) actua d'adjunt de manera o d'instrument de l'element de la dreta (pertorbació),(1) com és habitual en aquest tipus de compostos verbals o deverbals a la manera culta (vegeu, per exemple, les formes normatives pirogravar, pirofixar o biodesfibril·lació).

    ·Per bé que sovint els compostos verbals o deverbals cultes tenen un sentit actiu i pressuposen un agent extern que voluntàriament duu a terme l'acció (bioremediació(2), digitopressió(3), radioesterilització(4), etc.), també es documenten casos en què, com en mareopertorbar i mareopertorbació, hi ha un sentit actiu però sense voluntarietat (per exemple, biodegradació, bioerosió o bioturbació, que designen fenòmens que s'esdevenen de manera natural).

    ·Són formes sintètiques, fet que pot facilitar-ne la implantació.

    ·Tenen el suport dels especialistes consultats.

    Quant als sinònims complementaris pertorbació per marea i pertorbar per marea:

    ·Són formes descriptives del concepte i lingüísticament adequades.

    ·Ja tenen ús i es documenten en textos especialitzats, sobretot el substantiu.

    ·Tenen el suport dels especialistes.

    ·En altres llengües es documenten les designacions paral·leles.

    Motius per a la sinonímia

    S'opta per l'aprovació de dues formes sinònimes a fi d'oferir més opcions denominatives als especialistes. El Consell Supervisor considera que, si bé les formes descriptives pertorbació per marea i pertorbar per marea ja tenen ús i són perfectament adequades, hi pot haver contextos en què sigui convenient utilitzar designacions més sintètiques.

    Formes desestimades

    Entre pertorbació per marea i pertorbar per marea, d'una banda, i pertorbació mareal i pertorbar marealment, de l'altra, s'opta per les formes amb per marea, d'acord amb les preferències dels especialistes. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que totes dues solucions són possibles.

    (1) De vegades -però no és el cas aquí- l'element de l'esquerra és un argument, o complement fort, de l'element de la dreta (per exemple, en drogoaddicció, farmacovigilància, microinjecció o vasodistensió).

    (2) Aplicació d'agents biològics en un medi contaminat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure'n els d'origen inorgànic.

    (3) Tècnica de massoteràpia consistent a estimular determinats punts del cos, generalment els punts d'acupuntura, fent-hi pressió amb els dits.

    (4) Irradiació a dosis suficients per a aconseguir l'esterilitat comercial d'un aliment.

    [Acta 649, 10 d'abril de 2019]
  • ca  mareopertorbar, v tr
  • ca  pertorbar per marea, v tr sin. compl.
  • en  tidally perturb, to, v tr
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta homogeni (formants catalans)**, **Denominació catalana 2: Locució verbal**

Definició
Alterar, un cos celeste, un altre cos celeste per l'acció de la força de marea.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mareopertorbació (sin. compl. pertorbació per marea) i mareopertorbar (sin. compl. pertorbar per marea)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes mareopertorbació i pertorbació per marea com a sinònims equivalents de la forma anglesa tidal perturbation (pertorbació per marea com a sinònim complementari), juntament amb els verbs relacionats mareopertorbar i pertorbar per marea (pertorbar per marea com a sinònim complementari) com a equivalents de l'anglès to tidally perturb.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a mareopertorbació i mareopertorbar:

    ·Són denominacions lingüísticament adequades, motivades semànticament i ben formades: són compostos a la manera culta creats a partir del formant mareo- (del substantiu català marea) i els nuclis pertorbació ("Efecte sobre el moviment de dues masses en interacció gravitatòria, causat per altres masses o altres efectes no considerats", segons el diccionari normatiu, o, en general, acció de "desviar del seu curs natural") i pertorbar (verb de base de pertorbació), respectivament. El primer element (mareo-) actua d'adjunt de manera o d'instrument de l'element de la dreta (pertorbació),(1) com és habitual en aquest tipus de compostos verbals o deverbals a la manera culta (vegeu, per exemple, les formes normatives pirogravar, pirofixar o biodesfibril·lació).

    ·Per bé que sovint els compostos verbals o deverbals cultes tenen un sentit actiu i pressuposen un agent extern que voluntàriament duu a terme l'acció (bioremediació(2), digitopressió(3), radioesterilització(4), etc.), també es documenten casos en què, com en mareopertorbar i mareopertorbació, hi ha un sentit actiu però sense voluntarietat (per exemple, biodegradació, bioerosió o bioturbació, que designen fenòmens que s'esdevenen de manera natural).

    ·Són formes sintètiques, fet que pot facilitar-ne la implantació.

    ·Tenen el suport dels especialistes consultats.

    Quant als sinònims complementaris pertorbació per marea i pertorbar per marea:

    ·Són formes descriptives del concepte i lingüísticament adequades.

    ·Ja tenen ús i es documenten en textos especialitzats, sobretot el substantiu.

    ·Tenen el suport dels especialistes.

    ·En altres llengües es documenten les designacions paral·leles.


    Motius per a la sinonímia

    S'opta per l'aprovació de dues formes sinònimes a fi d'oferir més opcions denominatives als especialistes. El Consell Supervisor considera que, si bé les formes descriptives pertorbació per marea i pertorbar per marea ja tenen ús i són perfectament adequades, hi pot haver contextos en què sigui convenient utilitzar designacions més sintètiques.

    Formes desestimades

    Entre pertorbació per marea i pertorbar per marea, d'una banda, i pertorbació mareal i pertorbar marealment, de l'altra, s'opta per les formes amb per marea, d'acord amb les preferències dels especialistes. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que totes dues solucions són possibles.

    (1) De vegades -però no és el cas aquí- l'element de l'esquerra és un argument, o complement fort, de l'element de la dreta (per exemple, en drogoaddicció, farmacovigilància, microinjecció o vasodistensió).

    (2) Aplicació d'agents biològics en un medi contaminat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure'n els d'origen inorgànic.

    (3) Tècnica de massoteràpia consistent a estimular determinats punts del cos, generalment els punts d'acupuntura, fent-hi pressió amb els dits.

    (4) Irradiació a dosis suficients per a aconseguir l'esterilitat comercial d'un aliment.

    [Acta 649, 10 d'abril de 2019]
  • ca  perxa, n f
  • es  percha, n f
  • fr  mât de corniche, n m
  • fr  poteau de corniche, n m
  • fr  quadrepole, n m
  • it  contropalo, n m
  • en  quarter pole, n
  • en  quarterpole, n
  • de  Quadrepol, n m

Arts > Circ

Definició
Cadascun dels pals tubulars interiors, situats entre les torretes i els peus drets, disposats seguint el pla horitzontal de la carpa i generalment oblics respecte del terra, que tenen la funció de tensar la lona i evitar que voleï o que s'hi acumuli aigua de la pluja, neu, etc.

Nota

  • 1. Actualment les perxes es fan servir poc perquè destorben la visió de l'espectacle.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions majoritàriament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptació semàntica (llinyola), l'ús metafòric (torreta, perxa), la sintagmació (circ estable), etc.;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (figura, rutina, número), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència.

    ·els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a través del castellà- són formes que ja tenen molta tradició en l'àmbit del circ (carpa, troupe) o bé són compartits amb àmbits afins, com ara el teatre o la música (bolo, càsting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]
  • 3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme perxa:

    S'aprova la denominació perxa perquè és la forma usada habitualment en l'àmbit; és, a més, una denominació motivada semànticament pel significat del mot en la llengua general .

    Es descarten altres alternatives, com ara pal de cornisa, arbre de cornisa, torre de cornisa o pilar de cornisa, que són variants del calc del francès.

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]
  • ca  perxa aèria, n f
  • ca  bambú aeri, n m sin. compl.
  • es  bambú aéreo
  • es  percha aérea
  • fr  bambou
  • fr  perche aérienne
  • it  bambù aereo
  • it  pertica aerea
  • en  aerial perch
  • en  bamboo
  • de  Bambustange

Arts > Circ

Definició
Aparell consistent en una barra cilíndrica vertical suspesa a l'aire, amb punts de recolzament i corretges de subjecció per a mans i peus, que sol tenir un moviment basculant.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'equilibrisme, acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació catalana acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010), seguint els criteris següents:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les propostes de denominació catalana acordades a la sessió de normalització (únicament, com a punt de divergència, planteja d'afegir en algun cas puntual una relació de sinonímia entre la forma acordada pels experts i una altra de diferent), seguint els criteris següents:

    ·es tracta en general de les formes que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit: alçada, patxisca, polpiruet, banquina, estafa, perxa aèria, cascada, corbeta, etc.;

    ·la majoria de denominacions aprovades són lingüísticament adequades en català i transparents des d'un punt de vista semàntic: alçada, cap-cap, mans-mans, peus-mans, perxa oscil·lant, portador -a, àgil, etc.;

    ·en alguns casos són alternatives catalanes a manlleus o calcs d'altres llengües: portador -a (per portor -a), quinta (per petite boule o cannonball), equilibrisme acrobàtic o equilibris acrobàtics (per portés acrobàtics), bastons d'equilibri (per pulls), etc.;

    ·únicament s'ha recorregut a la incorporació de manlleus en termes ja molt implantats, en què l'estrangerisme seria difícil de substituir per qualsevol altra alternativa; en aquests casos s'ha optat sempre per l'adaptació ortogràfica (banquina, de l'italià banchina; polpiruet, del rus полпируэт, etc.); en un parell de casos, a més, s'ha afegit al manlleu un sinònim considerat més transparent que, en contextos divulgatius, es creu que podria tenir una bona acceptació (es tracta, concretament, de cadireta com a sinònim complementari de banquina, i de estrep com a sinònim complementari de estafa).

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]
  • ca  perxa d'equilibri, n f
  • ca  perxa portada, n f
  • es  percha de equilibrio
  • en  balancing perch

Arts > Circ

Definició
Aparell consistent en una barra cilíndrica vertical que el portador sosté en equilibri damunt del cap, les espatlles o a la cintura mentre l'àgil hi realitza diverses figures.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'equilibrisme, acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació catalana acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010), seguint els criteris següents:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les propostes de denominació catalana acordades a la sessió de normalització (únicament, com a punt de divergència, planteja d'afegir en algun cas puntual una relació de sinonímia entre la forma acordada pels experts i una altra de diferent), seguint els criteris següents:

    ·es tracta en general de les formes que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit: alçada, patxisca, polpiruet, banquina, estafa, perxa aèria, cascada, corbeta, etc.;

    ·la majoria de denominacions aprovades són lingüísticament adequades en català i transparents des d'un punt de vista semàntic: alçada, cap-cap, mans-mans, peus-mans, perxa oscil·lant, portador -a, àgil, etc.;

    ·en alguns casos són alternatives catalanes a manlleus o calcs d'altres llengües: portador -a (per portor -a), quinta (per petite boule o cannonball), equilibrisme acrobàtic o equilibris acrobàtics (per portés acrobàtics), bastons d'equilibri (per pulls), etc.;

    ·únicament s'ha recorregut a la incorporació de manlleus en termes ja molt implantats, en què l'estrangerisme seria difícil de substituir per qualsevol altra alternativa; en aquests casos s'ha optat sempre per l'adaptació ortogràfica (banquina, de l'italià banchina; polpiruet, del rus полпируэт, etc.); en un parell de casos, a més, s'ha afegit al manlleu un sinònim considerat més transparent que, en contextos divulgatius, es creu que podria tenir una bona acceptació (es tracta, concretament, de cadireta com a sinònim complementari de banquina, i de estrep com a sinònim complementari de estafa).

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]
  • ca  perxa oscil·lant, n f
  • es  percha oscilante
  • fr  perche oscillante

Arts > Circ

Definició
Aparell consistent en una barra cilíndrica vertical fixada a terra, que té un moviment basculant.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'equilibrisme, acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació catalana acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010), seguint els criteris següents:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les propostes de denominació catalana acordades a la sessió de normalització (únicament, com a punt de divergència, planteja d'afegir en algun cas puntual una relació de sinonímia entre la forma acordada pels experts i una altra de diferent), seguint els criteris següents:

    ·es tracta en general de les formes que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit: alçada, patxisca, polpiruet, banquina, estafa, perxa aèria, cascada, corbeta, etc.;

    ·la majoria de denominacions aprovades són lingüísticament adequades en català i transparents des d'un punt de vista semàntic: alçada, cap-cap, mans-mans, peus-mans, perxa oscil·lant, portador -a, àgil, etc.;

    ·en alguns casos són alternatives catalanes a manlleus o calcs d'altres llengües: portador -a (per portor -a), quinta (per petite boule o cannonball), equilibrisme acrobàtic o equilibris acrobàtics (per portés acrobàtics), bastons d'equilibri (per pulls), etc.;

    ·únicament s'ha recorregut a la incorporació de manlleus en termes ja molt implantats, en què l'estrangerisme seria difícil de substituir per qualsevol altra alternativa; en aquests casos s'ha optat sempre per l'adaptació ortogràfica (banquina, de l'italià banchina; polpiruet, del rus полпируэт, etc.); en un parell de casos, a més, s'ha afegit al manlleu un sinònim considerat més transparent que, en contextos divulgatius, es creu que podria tenir una bona acceptació (es tracta, concretament, de cadireta com a sinònim complementari de banquina, i de estrep com a sinònim complementari de estafa).

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]
  • ca  perxa d'equilibri, n f
  • ca  perxa portada, n f
  • es  percha de equilibrio
  • en  balancing perch

Arts > Circ

Definició
Aparell consistent en una barra cilíndrica vertical que el portador sosté en equilibri damunt del cap, les espatlles o a la cintura mentre l'àgil hi realitza diverses figures.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'equilibrisme, acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació catalana acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010), seguint els criteris següents:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les propostes de denominació catalana acordades a la sessió de normalització (únicament, com a punt de divergència, planteja d'afegir en algun cas puntual una relació de sinonímia entre la forma acordada pels experts i una altra de diferent), seguint els criteris següents:

    ·es tracta en general de les formes que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit: alçada, patxisca, polpiruet, banquina, estafa, perxa aèria, cascada, corbeta, etc.;

    ·la majoria de denominacions aprovades són lingüísticament adequades en català i transparents des d'un punt de vista semàntic: alçada, cap-cap, mans-mans, peus-mans, perxa oscil·lant, portador -a, àgil, etc.;

    ·en alguns casos són alternatives catalanes a manlleus o calcs d'altres llengües: portador -a (per portor -a), quinta (per petite boule o cannonball), equilibrisme acrobàtic o equilibris acrobàtics (per portés acrobàtics), bastons d'equilibri (per pulls), etc.;

    ·únicament s'ha recorregut a la incorporació de manlleus en termes ja molt implantats, en què l'estrangerisme seria difícil de substituir per qualsevol altra alternativa; en aquests casos s'ha optat sempre per l'adaptació ortogràfica (banquina, de l'italià banchina; polpiruet, del rus полпируэт, etc.); en un parell de casos, a més, s'ha afegit al manlleu un sinònim considerat més transparent que, en contextos divulgatius, es creu que podria tenir una bona acceptació (es tracta, concretament, de cadireta com a sinònim complementari de banquina, i de estrep com a sinònim complementari de estafa).

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]
  • ca  perxa xinesa, n f
  • es  muleta
  • fr  mât chinois
  • fr  perche
  • it  pertica fissa cinese
  • en  Chinese pole

Arts > Circ

Definició
Aparell consistent en una barra cilíndrica vertical, recoberta de material adherent i fixada a terra amb vents, en què l'acròbata duu a terme figures de força i flexibilitat.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'equilibrisme, acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació catalana acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010), seguint els criteris següents:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les propostes de denominació catalana acordades a la sessió de normalització (únicament, com a punt de divergència, planteja d'afegir en algun cas puntual una relació de sinonímia entre la forma acordada pels experts i una altra de diferent), seguint els criteris següents:

    ·es tracta en general de les formes que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit: alçada, patxisca, polpiruet, banquina, estafa, perxa aèria, cascada, corbeta, etc.;

    ·la majoria de denominacions aprovades són lingüísticament adequades en català i transparents des d'un punt de vista semàntic: alçada, cap-cap, mans-mans, peus-mans, perxa oscil·lant, portador -a, àgil, etc.;

    ·en alguns casos són alternatives catalanes a manlleus o calcs d'altres llengües: portador -a (per portor -a), quinta (per petite boule o cannonball), equilibrisme acrobàtic o equilibris acrobàtics (per portés acrobàtics), bastons d'equilibri (per pulls), etc.;

    ·únicament s'ha recorregut a la incorporació de manlleus en termes ja molt implantats, en què l'estrangerisme seria difícil de substituir per qualsevol altra alternativa; en aquests casos s'ha optat sempre per l'adaptació ortogràfica (banquina, de l'italià banchina; polpiruet, del rus полпируэт, etc.); en un parell de casos, a més, s'ha afegit al manlleu un sinònim considerat més transparent que, en contextos divulgatius, es creu que podria tenir una bona acceptació (es tracta, concretament, de cadireta com a sinònim complementari de banquina, i de estrep com a sinònim complementari de estafa).

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]
  • ca  perxada, n f
  • es  latizal
  • fr  perchis
  • en  pole plantation

Ciència forestal

Definició
Classe natural d'edat, en silvicultura, formada per peus de diàmetre normal comprès entre la plançoneda grossa i 20 cm.