Neoloteca

ca miniranura de temps, n f
es minislot
en minislot

Telecomunicacions

Definició

Ranura de temps molt breu que permet als usuaris que volen accedir al medi compartit d'una xarxa l'obtenció exclusiva d'una altra ranura més gran que hagi quedat lliure.

Nota

Els usuaris competeixen lliurement per les miniranures de temps i col·lideixen si intenten accedir alhora a la mateixa ranura. Quan aconsegueixen accedir a una de les miniranures, la capçalera de la xarxa els assigna de manera exclusiva una de les ranures grans lliures.

ca minisuite, n f
es suite junior
fr chambre-salon
fr suite junior
en junior suite
de Junior-Suite

Lleure > Turisme

Definició

Habitació àmplia d'un establiment hoteler amb un saló contigu i un bany.

ca minitrampolí, n m
es minitrampolín
fr mini trampoline
it mini-trampolino
pt mini-trampolim
en minitramp
en minitrampoline

Esport > Gimnàstica

Definició

Disciplina de gimnàstica de trampolí consistent a executar, després d'una correguda pel passadís d'embranzida, un únic element acrobàtic ajudant-se del salt fet sobre un minitrampolí.

ca minitrampolí, n m
es minitrampolín
fr mini trampoline
it mini-trampolino
pt mini-trampolim
en minitrampoline

Esport > Gimnàstica

Definició

Trampolí amb una superfície de 70 x 60 cm i una alçària aproximada de 40 cm que s'utilitza per a agafar impuls en els salts de minitrampolí.

ca minivídeo, n m
es microvideo, n m
es minivideo, n m
es reel, n m
es video corto, n m
fr microvidéo, n f
fr minividéo, n f
fr reel, n m/f
it reel, n m
it video breve, n m
pt reel, n m
pt vídeo curto, n m
en micro-video, n
en reel, n
en short, n
en short video, n
en short-form content, n
en short-form video, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Audiovisuals > Imatge. So, TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**

Definició

Vídeo dissenyat per a dispositius mòbils en format vertical i de durada breu, habitualment inferior a 90 segons, que es difon a través de les xarxes socials i pot integrar recursos creatius, habitualment efectes visuals i sonors, text o imatges.

Nota

El minivídeo es coneix també amb denominacions específiques pròpies de cada xarxa social: short, a YouTube; reel, a Instagram i tiktok a la xarxa TikTok.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme minivídeo

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma minivídeo.

Criteris aplicats

·És una denominació lingüísticament adequada, construïda a partir del nucli vídeo (forma normalitzada en català com a 'arxiu de contingut visual') i la forma prefixada d'origen llatí mini- ('molt petit').

·És una forma descriptiva, motivada i transparent.

·És una de les designacions documentades per a fer referència al concepte.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga, si bé hi ha força vacil·lació d'ús.

Formes desestimades:

-vídeo curt i vídeo curt vertical: Tot i que són formes semànticament adequades i tenen ús, són menys sintètiques que la forma aprovada. També es poden considerar més ambigües pel fet que la possible forma breu curt és traducció literal de short (la denominació que usa específicament Youtube) i també és la denominació d'un concepte molt proper (curtmetratge).

-microvídeo: S'ha preferit la denominació amb la forma prefixada mini-, perquè micro- remet sovint a contextos més tècnics i a elements molt petits, sovint invisibles a simple vista (a banda de l'ús general, és un prefix científic internacional que expressa una milionèsima part (10⁻⁶) quan s'usa estrictament en contextos de mesura).

[Acta 749, 2 de març de 2026]

ca mínor, n m
es minor
fr mineure
en academic minor
en minor

Pedagogia. Ensenyament > Organització escolar

Definició

Formació complementària dins dels estudis de grau en una àrea del coneixement diferent de la que constitueix el nucli principal d'aquests estudis.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mínor i menció:

S'aprova el terme mínor, manlleu adaptat de l'anglès, així com el terme relacionat menció, pels motius següents:

Pel que fa a mínor:

·l'anglicisme minor (provinent al seu torn del llatí minor, -ōris) s'està estenent en l'àmbit de l'educació superior per a fer referència a aquest concepte i ja forma part de l'oferta formativa de diverses universitats;

·bona part dels especialistes consultats prioritzen aquesta forma i veuen difícil la introducció d'una alternativa descriptiva en català;

·l'adaptació mínor és paral·lela a la del terme relacionat màster;(1)

·la forma adaptada mínor facilita una lectura més acostada a la pronúncia llatina;

·l'adaptació a l'ortografia catalana té el suport de diversos especialistes consultats.

Es descarta l'adopció directa del manlleu perquè pot crear dubtes en la pronúncia.

Es desestimen formes descriptives com ara itinerari complementari, itinerari secundari, itinerari menor, itinerari d'intensificació, formació complementària, formació secundària, formació d'intensificació, estudis complementaris, estudis secundaris, estudis d'intensificació, especialitat complementària, especialitat secundària, especialitat d'intensificació, segona especialitat, subespecialitat, branca complementària, branca secundària, branca d'intensificació, branca d'especialitat, subbranca, complement de grau o suplement de grau perquè no s'identifiquen inequívocament amb el concepte i podrien fer referència a altres tipus de formació; en alguns casos, de fet, aquestes alternatives es podrien confondre amb el terme relacionat menció.

Pel que fa a menció:

·s'utilitza des de fa temps en algunes universitats per a designar l'especialització dins d'una mateixa titulació;

·és la denominació que es fa servir en el títol oficial dels estudis de grau;(2)

té el suport d'especialistes del sector.

(1)El Consell Supervisor va aprovar a la reunió núm. 199 (de 10 de gener de 1995) la forma màster, al costat del sinònim complementari mestratge, per a fer referència al "Curs de formació professional especialitzada que s'imparteix en certes escoles i universitats, preferentment dirigit a postgraduats de llicenciatura".

(2)Vegeu el Reial decret 861/2010, de 2 de juliol.

ca detallista, n m, f
ca minorista, n m, f
ca menudista, n m, f sin. compl.
es comerciante minorista, n m, f
es detallista, n m, f
es minorista, n m, f
fr détaillant | détaillante, n m, f
fr vendeur au détail | vendeuse au détail, n m, f
it dettagliante, n m, f
it minutante, n m, f
en retailer, n
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Conversió (nom a partir d'adjectiu)**, **Denominació catalana 3: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 3: Adjectiu + sufix**

Definició

Comerciant dedicat a l'adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre'ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme minorista (sin. detallista; sin. compl. menudista)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma minorista com a sinònim de les formes normatives detallista i menudista. S'aproven detallista i minorista com a denominacions principals (sinònims absoluts) i es fa constar menudista com a sinònim complementari.

Criteris aplicats

Pel que fa a detallista:

·És una de les formes normatives per a designar el concepte, juntament amb menudista.

·Es documenta en nombroses fonts, tant lexicogràfiques com terminològiques, i té un ús important en textos especialitzats.

Quant a minorista:

·És una denominació ben formada (a partir de l'adjectiu llatí minor i el sufix
-ista), motivada i transparent, que s'explica per l'oposició a majorista (forma normativa).

·És una denominació com més va més habitual en el seu àmbit.

·Apareix documentada en algunes obres lexicogràfiques.

·La majoria dels especialistes en confirmen l'ús i hi donen el vistiplau.

Quant a menudista:

·Tot i ser una denominació normativa, té molt poc ús. Cal tenir en compte, de fet, que al diccionari normatiu remet a detallista.

Es dona prioritat a les formes detallista i minorista perquè són les més usades.

[Acta 694, 27 de juny de 2022]

ca al detall, adj
ca detallista, adj
ca minorista, adj
ca a la menuda, adj sin. compl.
ca menudista, adj sin. compl.
es al detalle, adj
es al por menor, adj
es detallista, adj
es minorista, adj
fr de détail, adj
it al dettaglio, adj
it al minuto, adj
pt de varejo, adj
pt retalhista, adj
pt varejista, adj
en retail, adj
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**, **Denominació catalana 3: Cultisme creat per analogia**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival**, **Denominació catalana 5: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 5: Adjectiu + sufix**

Definició

Relatiu a l'adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre'ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme minorista (sin. al detall, detallista; sin. compl. a la menuda, menudista)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes detallista, minorista i menudista com a sinònims de les formes normatives al detall i a la menuda. S'aproven al detall, detallista i minorista com a denominacions preferents (sinònims absoluts) i a la menuda i menudista com a sinònims complementaris.

Criteris aplicats

Quant a al detall:

·És una de les dues denominacions normatives actualment.

·Es documenta en nombroses fonts, tant lexicogràfiques com terminològiques, i té un ús important en textos especialitzats.

Quant a detallista:

·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu detallista, a partir de la reducció del sintagma comerciant detallista.

·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que la fa especialment apta com a alternativa al manlleu retail, que té un ús creixent en l'àmbit.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat i la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

·És una denominació anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

·Té l'aval de la majoria dels especialistes, que en confirmen l'ús.

·Es documenta paral·lelament en castellà (detallista) i portuguès (retalhista).

Quant a minorista:

·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base del substantiu minorista, a partir de la reducció del sintagma comerciant minorista.

·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que la fa especialment apta com a alternativa al manlleu retail, que té un ús creixent en l'àmbit.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou el comerç majorista.

·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps, i cada vegada més usual.

·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·És documenta paral·lelament en castellà (minorista).

Quant a la menuda:

·És una de les dues denominacions normatives actualment.

·Té ús, si bé menys que al detall i que detallista i minorista.

Quant a menudista:

·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu menudista, a partir de la reducció del sintagma comerciant menudista.

·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

·És una denominació anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

·És una forma utilitzada en l'àmbit, si bé no és gaire freqüent.

Es dona prioritat a les formes al detall, detallista i minorista perquè són les més usades.

[Acta 694, 27 de juny de 2022]

ca minuts decisius, n m pl
ca moment de caixa o faixa, n m
es clutch time, n m
es final ajustado, n m
es minutos decisivos, n m pl
fr clutch time, n m
fr fin serrée, n f
it clutch time, n m
it minuti decisivi, n m pl
en clutch time, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició

Tram final d'un partit en què totes les accions de joc tenen una gran importància perquè queda poc temps de joc i la diferència de punts entre els dos equips és petita o nul·la.

Nota

1. A la lliga de bàsquet professional dels Estats Units (NBA), es considera que els minuts decisius es refereixen als últims cinc minuts d'un partit en què la diferència de punts entre equips és d'un màxim de cinc.
2. Durant els minuts decisius, els equips solen recórrer més a les jugades d'estratègia que en el temps anterior, tant pel que fa a les accions ofensives com pel que fa a les accions defensives.
3. De vegades també es parla de minuts superdecisius (en anglès, super clutch time), amb referència als últims tres minuts d'un partit (o al minut final), amb una diferència màxima de tres punts.

Les cistelles efectuades dins dels minuts decisius s'anomenen cistelles decisives (o llançaments decisius), i els jugadors que habitualment són capaços de fer més punts en aquests trams de partit s'anomenen jugadors decisius o jugadores decisives.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme minuts decisius (sin. moment de caixa o faixa)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes minuts decisius i, com a sinònim complementari, moment de caixa o faixa.

Criteris aplicats

Pel que fa a minuts decisius:

·És una forma descriptiva, creada sobre el nucli minuts (que indica un període de temps curt) i l'adjectiu decisiu -iva (amb referència a la gran importància d'aquest període en el conjunt del partit).

·El recurs a l'adjectiu decisiu -iva permet crear una sèrie de termes formalment coherent (minuts decisius, cistella decisiva, jugador decisiu | jugadora decisiva).

·Es documenten algunes ocurrències en català amb aquest significat.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

·En altres llengües (especialment en castellà i italià) s'utilitza la designació anàloga, a més del manlleu.

Pel que fa a moment de caixa o faixa:

·És una forma expressiva, que ajunta el nucli moment (que indica un període de temps molt curt) i l'expressió ja existent (o) caixa o faixa (amb referència al fet que és en aquest tram que es decideix la victòria o la derrota).

·Es recull com a sinònim complementari perquè, pel seu caràcter metafòric, l'estructura expressiva i la condició de proposta sense un ús documentat, es considera adequada sobretot a un registre col·loquial.

·És una forma originada per votació pública i avalada per un mitjà de comunicació públic, que en vol fer difusió.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

Formes desestimades

-clutch time: Es considera innecessari tenint en compte que aquest manlleu encara no està gaire implantat, que la solució proposada té el consens dels especialistes i que també altres llengües hi han buscat alternatives.
-hora dels valents / hora de la veritat / moment del judici final: Són formes proposades des d'un mitjà de comunicació públic a partir d'una enquesta als oients, però no es documenten, no eren les opcions més votrades (va guanyar la forma moment de caixa o faixa) i presenten problemes puntuals (hora de la veritat i hora dels valents anomenen hora un lapse de temps molt curt, hora dels valents només té la flexió masculina de gènere i moment del judici final resulta probablement excessiva per a aquest significat).

[Acta 700, 19 de desembre de 2022]

ca miobatràquids, n m pl
nc Myobatrachidae

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició

Família d'amfibis de l'ordre dels anurs.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició